free web hosting | free hosting | Business WebSite Hosting | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

ASTROLOGIA

TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

1.INTRODUCCIÓ

L'objectiu d'aquesta pàgina és proporcionar elements per jutjar si, tal com ho pretenen els seus practicants -els astròlegs-, l'astrologia és de debò una ciència, en peu d'igualtat, doncs, entre d'altres, amb l'astronomia, la física, la història, la sociologia o la psiquiatria, o bé si es tracta d'una simple creença sense cap altra base que la fe dels seus adeptes.

Aquesta qüestió és d'actualitat arran de la presència de l'astrologia en la nostra vida quotidiana. No sols la premsa del cor o les revistes frívoles, sinó que, a més, molts diaris, fins i tot els que es pretenen seriosos, com ara l'Avui, El Periódico, Presència o bé La Vanguardia, tenen una secció d'horòscops. Per això, avui dia, tothom sap sota quin signe ha nascut i el concepte de zodíac es troba força divulgat entre el públic en general.

Per debatre si l'Astrologia és una ciència basada en l'anàlisi racional de l'entorn, o bé una xerrameca inútil sense solta ni volta, ací esmentem el llibre L'astrologie, escrit per Suzel Fuseau-Braesch, doctora en bioquímica i aficionada a l'astrologia; Fuseau-Braesch hi legitima el caràcter científic de l'astrologia. Aquest llibre és una mostra de les idees vigents avui dia; l'ha publicat la prestigiosa editorial Presses Universitaries de France (PUF), dins de la seva col·lecció enciclopèdica Que sais je?, com a actualització o substitució del volum publicat amb aquest mateix títol el 1951, obra de l'astrònom Paul Coderc, on es refutava l'astrologia. Per altra banda, però, entitats i persones vinculades al món científic han signat manifestos proclamant el caràcter acientífic i irracional de l'Astrologia, com ho feren, per exemple, la Societat Astronòmica Alemanya (1949), així com cent vuitanta-sis científics americans -entre els quals vint premis nòbel- (1975) i dos-cents cinquanta-vuit científics espanyols, relacionats principalment amb l'astronomia (1990); al seu torn, Carl Sagan (1934-1997), científic americà conegut per la seva activitat divulgativa i pel seu racionalisme sense concessions, va negar-se a signar el manifest de 1975 argüint que era absurd perdre el temps demostrant la falsedat de coses òbviament falses, com és el cas de l'Astrologia.

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

 

 

 

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

Les definicions dels termes marcats amb un asterisc (*) han estat obtingudes de la versió on line del Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana

*ASPECTE: ASTR Nom genèric de les diferents situacions dels planetes respecte a la Terra i al Sol.

*ASTEROIDE: m ASTR Nom donat als petits planetes situats, principalment, entre Júpiter i Mart, a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques.

*ASTRE: m ASTR Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d'acord amb determinades lleis.

*ASTROLOGIA: Doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes i sobre els fenòmens meteorològics segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.

*ASTRONOMIA:Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l'estructura i l'evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.

*CIÈNCIA: 1 Conjunt de coneixements, i l'activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat. 2 Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d'investigació o objecte d'estudi.

*CONSTEL·LACIÓ: 1 ASTR 1 Cadascun dels grups arbitraris que hom ha format amb els estels fixos. 2 Regió del cel que comprèn una constel·lació. 2 ASTROL Aspecte dels astres a l'hora del naixement d'una persona. Néixer sota una certa constel·lació.

*ECLIPSI: m 1 ASTR Ocultació total o parcial de la llum d'un astre per interposició d'un altre astre entre aquell i un observador.

ECLÍPTICA: Línia que projecta el plànol pel qual circula la Terra al voltant del Sol; aquesta línia forma un angle de 23º i 27' amb el plànol de l'Equador terrestre

*EQUINOCCI: m ASTR Cadascun dels punts de l'esfera celeste en els quals l'equador celeste talla l'eclíptica.

*ESTEL: Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.

*GEOCENTRISME:Sistema astronòmic que considerava la Terra com a situada al centre de l'Univers i amb tots els altres astres girant al seu entorn.

*HELIOCENTRISME: m ASTR Sistema astronòmic que suposa el Sol situat al centre del sistema solar.

*HORITZÓ ASTRONÒMIC: Cercle màxim de l'esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc

*HORÒSCOP: 1 Mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis. 2 Conjunt de prediccions o judicis referits al futur d'una persona, una empresa, etc, fets tenint en compte la posició dels astres.

*LATITUD CELESTE: ASTR Angle determinat pel pla de l'eclíptica i la direcció d'un astre.

*LONGITUD CELESTE: ASTR Arc de l'eclíptica determinat pel punt vernal i la intersecció del cercle màxim que passa per l'astre, mesurat en sentit directe.

MÈTODE CIENTÍFIC: Sistema per analitzar i comprendre el món que ens envolta consistent a establir una hipòtesi coherent amb l'edifici lògic ja adquirit. Per acabar sent acceptada, la hipòtesi s'ha de comprovar mitjançant l'experimentació, l'experiment ha de ser reproduïble en les mateixes condicions per investigadors diferents, treballant en llocs distints. El mètode científic només pot aplicar-se a afirmacions falsables, és a dir, a aquelles que hom pugui comprovar-ne la veracitat o la falsetat mitjançant l'experiment.

*PLANETA: s. XIV; del ll. planeta, íd., i aquest, del gr. planetes 'vagabund', der. de planáo 'anar errant', per oposició als estels, que semblen fixos] 1 m ASTR 1 Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel.

*POL: ASTR 1 Cadascun dels punts en els quals l'eix de rotació d'un astre talla la seva superfície.

*POL CELESTE: Cadascun dels dos punts en els quals l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.

*POL DE L'ECLÍPTICA: Cadascun dels punts de l'esfera celeste que s'intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla de l'eclíptica i que passi pel centre de la Terra.

*SATÈL·LIT: m 1 ASTR Cos celeste que gira al voltant d'un altre, especialment d'un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.

*SOLSTICI: m ASTR 1 Cadascun dels dos punts de l'eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.

*VOLTA CELESTE: El cel visible; firmament

*ZENIT: m 1 ASTR Punt d'intersecció de l'hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d'aquest observador.

*ZODÍAC: Banda de l'esfera celeste que té una amplada d'uns 17°, la qual és travessada longitudinalment per l'eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals, i que des d'antic hom considera dividida en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac, per tal com el Sol els ressegueix en 12 mesos, els quals signes, comptats d'oest a est des del punt d'intersecció de l'equador i l'eclíptica corresponent a l'equinocci de primavera, són: àries, taure, bessons (o gèmini), càncer (o cranc), lleó (o leo), verge (o virgo), balança (o libra), escorpió (o escorpí), sagitari, capricorn, aquari i peixos (o pisces).

 

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

 

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

Els astròlegs afirmen que la seva disciplina és força antiga, i, en això, l'encerten de ple. A les civilitzacions d'Egipte, Mesopotàmia, la Xina i d'alguns pobles americans, l'astrologia hi va nèixer, en un principi, com a part d'allò que avui dia anomenem astronomia.

A la ciutat mesopotàmica de Babilònia, l'any 747 a. de J.C., s'aconseguí calcular amb exactitud un cicle lunisolar, les fases de la lluna i els eclipsis; els astròlegs babilònics -concepte que, a Mesopotàmia, no es podia diferenciar pas del d'astrònom- coneixien l'Eclíptica, els cinc planetes visibles a ull nu -Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn-, tot i que comptaven dos mercuris i dues venus arran d'imaginar que les aparicions matutines i vespertines de cadascun d'aquests planetes corresponien a dos astres diferents. Amb aquests coneixements, els astròlegs babilonis inventaren el Zodíac, primer amb divuit constel·lacions i, després, amb només onze. A Babilònia, els planetes foren designats amb els noms dels seus déus, com ara, per exemple, Marduk, el déu suprem, equivalent del Zeus dels grecs i del Júpiter romà.

La cultura de Mesopotàmia influí en Grècia. El filòsof Tales de Milet (640-548 a. de J.C.) aprengué la tècnica babilònica de predir eclipsis. Tres-cents anys més tard, aquesta influència va accentuar-se arran de la conquesta de tot l'Imperi Persa, el qual també incloïa Mesopotàmia, pel rei de Macedònia Alexandre Magne (336-323 a. de J.C.). Alexandre havia pretés bastir un gran imperi que abarqués Macedònia, Grècia i tots els territoris dominats fins aleshores pels perses: Egipte, Síria, Palestina, Mesopotàmia i Iran ; ara bé, va morir sobtadament sense deixar un hereu capaç de succeir-lo; aleshores, els seus generals es repartiren l'Imperi i hi crearen regnes. Així es va formar el món hel·lenístic; aleshores, per una banda, la cultura grega es va estendre a tots els països de la Mediterrània oriental, on es fundaren ciutats gregues com ara Antioquia a Síria i, sobretot, Alexandria a Egipte, i, per altra banda, el pensament grec va impregnar-se d'idees, coneixements i creences orientals, d'origen egipci o mesopotàmic.

Fou a Alexandria, capital del regne hel·lenístic d'Egipte i un dels focus culturals més importants del món antic, sobretot per la seva gran biblioteca, que s'hi establiren les bases matemàtiques i astronòmiques per calcular els horòscops mitjançant coordenades celestes, com també es definí l'associació dels signes del Zodíac amb els quatre elements (aire, terra, aigua i foc) i els quatre humors (sang, bilis, bilis negra i flema). Així, els signes d'estiu, com ara Leo -des del 24 de juliol fins al 23 d'agost- són secs i, per exemple, un signe de tardor com és Sagitari - des del 23 de novembre fins al 22 de desembre- és plujós. Naturalment, al món antic, hom ignorava que a l'Hemiferi Sud les estacions de l'any s'hi succeixen al revès que a l'Hemisferi Nord, i, doncs, Leo hi és un signe d'hivern i Sagitari un signe de primavera. Una altra conseqüència d'aquestes idees gestades a Alexandria fou la pràctica, seguida també per alguns astròlegs d'avui dia, de classificar els signes del Zodíac en les següents categories:

a) foc: àries, lleó, sagitari

b) terra: taure, verge, capricorn

c) aire: bessons, balança, aquari

d) aigua: cranc, escorpí, peixos

Cap al segle II a. de J.C., es generalitzaren els horòscops individuals, mentre que abans, la tasca dels astròlegs havia consistit a intentar predir fets de tipus social com ara guerres, catàstrofes, etc.

L'astrologia antiga es basava en:

a) les creences definides per Pitàgores -filòsof i matemàtic que potser va viure al segle VI a. de J.C.- i els seus deixebles que atribuïen valors ètics o simbòlics a certs angles o intervals i que creien en una harmonia celestial basada en les virtuts intrínseques dels nombres

b) la llegenda de la Via Làctia com a camí que han de seguir les ànimes dels morts per tornar cap a la seva estrella natal. En l'Europa medieval, la Via Làctia fou identificada amb el Camí que guiava els pelegrins cap a Sant Jaume de Compostel·la.

En aquella època, els astròlegs definien la força que associava els esdeveniments del món sublunar (la Terra) amb els fenòmens celestials com a simpatia, la qual, segons el seu significat, podem entendre-la com el fenomen en virtut del qual un ésser reprodueix per influència o per imitació les modificacions d'un altre ésser. Ara bé, l'astrologia mai no ha explicat en què consistia aquesta simpatia ni com actuava o què la provocava.

Entre els segles III i I a. de J.C., Roma va conquerir els regnes hel·lenístics; en època romana, Claudi Ptolomeu (90-168 d. de J.C.) va publicar les seves obres:

a) Almagest: un llibre de divulgació astronòmica, que es limitava a repetir les teories enunciades quatre-cents anys abans per Aristòtil (384-322 a. de J. C.), basades en el geocentrisme, idea consistent a imaginar que la Terra és el centre de l'Univers i al voltant seu hi giren tots els astres. Aquesta cosmologia va mantenir-se vigent fins que, a l'Edat Moderna, la refutaren els treballs i les observacions de Copèrnic (1473-1543) i Galileu (1564-1642), gràcies als quals va poder establir-se la teoria heliocèntrica -la Terra, igual que els altres planetes del Sistema Solar, gira al voltant del Sol-, base de l'astronomia actual.

b) Tetrabiblos: una obra capdal per a l'astrologia posterior, perquè hi teoritza la influència dels astres en les persones.

L'astrologia fou, doncs, un producte del món antic, resultat de la síntesi entre les cultures grega i mesopotàmica, efectuada en època hel·lenística i difosa a Occident per l'Imperi Romà. Ara bé, ja durant l'Antiguitat, l'astrologia va tenir els seus detractors, científics que, sobre la base d'una observació racional de la realitat, li negaren qualsevol validesa. Ací en citem uns quants:

a) Eudoxi de Cnidos (406-355 a. de J.C.), autor d'un catàleg de les estrelles de les constel·lacions.

b) Erastòstenes de Cirene (276-195 a. de J.C.), director de la cèlebre biblioteca d'Alexandria, el qual, convençut que la Terra és rodona, en mesurà la circumferència amb només mil quilòmetres d'error sobre la xifra considerada correcta avui dia.

c) Aristarc de Samos (310-230 a. de J.C.), formulador d'una teoria heliocèntrica, que el va dur a intentar avaluar les dimensions del Sol i la Lluna. En l'Edat Moderna, Copèrnic va arribar a l'heliocentrisme arran d'haver conegut la teoria d'Aristarc.

Durant l'època medieval (segles V al XV), l'Església va mostrar-se contrària a l'astrologia; considerava la idea de la influència dels astres contrària a la creença en els designis de Déu; tanmateix, les autoritats eclesiàstiques van acabar tolerant-la -fou molt practicada durant el segle XIV- sempre i quan, els astròlegs acceptessin la màxima que astra inclinant, non necessitant (els astres inclinen però no obliguen), així, s'evitava un determinisme que no deixés marge a la voluntat de Déu.

A l'Edat Moderna, després de la Revolució Científica del segle XVII, el racionalisme imperant durant els segles XVIII i XIX condemnà l'astrologia, negant-li qualsevol credibilitat com a ciència i va relegar-la, doncs, a l'àmbit de la superstició.

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

 

4. BASES TEÒRIQUES

4.1.INTRODUCCIÓ

4.2.ELS QUATRE ELEMENTS I ELS QUATRE HUMORS

4.3.ELS PLANETES

4.4.LES CONSTEL·LACIONS

4.5.LA CARTA ASTRAL

4.1.INTRODUCCIÓ

Parlar de bases teòriques de l'Astrologia resulta força difícil; l'astrologia, com ho proclamen els mateixos astròlegs, no té, ni sembla necessitar, normes sobre com interpretar la interacció d'un element amb d'altres d'una carta astral. Per tant, ací ens haurem de limitar a analitzar els conceptes que usen els seus practicants.

4.2.ELS QUATRE ELEMENTS I ELS QUATRE HUMORS

Els abans esmentats quatre elements (aire, aigua, terra i foc) Aristòtil els va considerar com a constituents de tota la matèria existent; ara bé, totes les concepcions físiques, biològiques o astronòmiques de la filosofia aristotèlica foren bandejades arran de la Revolució Científica del segle XVII, la qual donà lloc a les teories de Galileu, Newton, etc, origen de la ciència del nostre temps. Per tant, les idees científiques d'Aristòtil són avui dia una antigalla i resulta anacrònic intentar basar-s'hi. Els elements que constitueixen la matèria són, en tot cas, els de la taula periòdica dels elements. Aquesta consideració d'anacronisme també la mereix el concepte dels quatre humors (sang, bilis, bilis negra i flema), que, evidentment, no se segueix avui dia en medicina. L'associació dels signes del Zodíac amb els quatre humors, iniciada, com abans s'ha dit, a Alexandria durant el segle II a. de J.C., va provocar que al segle XV s'intentés practicar l'astromedicina: pretendre guarir els pacients segons la posició del signe vinculat amb l'humor afectat per la malaltia; els resultats ja ens els podem imaginar.

4.3.ELS PLANETES

Si els astres influeixen en el nostre destí, lògicament, cal estar atent als planetes, els quals, segons els astròlegs són el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Definir el Sol i la Lluna com a planetes deriva de la concepció ptolemaica -geocèntrica-; etimològicament, planeta significa astre errant. Abans que, amb Galileu, s'establís definitivament l'heliocentrisme, hom creia que hi havia uns estels fixos i uns altres d'errants -els planetes- que giraven al voltant de la Terra, la qual, com que es considerava el centre de l'Univers, no es definia pas com a planeta. Afirmar que la Terra és un planeta resultaria aberrant per a qualsevol defensor del geocentrisme. Així doncs, els astròlegs no se'n recorden que a escola s'ensenya a la canalla que els planetes són els astres sense llum pròpia, mentre que els cossos celestes -astres- amb llum pròpia s'anomenen estels; per tant, si hom diu a una criatura que el Sol és un planeta, el nen o nena li podrà observar que això no és pas veritat perquè el Sol és un estel, tal com a classe ho diu la senyoreta o el professor. Els astròlegs intenten arreglar aquest problema anomenant lluminàries el Sol i la Lluna; ara bé, per què és una lluminària la Lluna si tot el que fa és reflectir la llum que rep del Sol, igual com ho fan els planetes?. Com és natural, segons l'actual ciència astronòmica, si es volgués conservar l'antic significat de planeta -astre errant-, llavors tots els astres serien planetes perquè tots es mouen.

Els astròlegs, a més, atribueixen a cadascun dels astres que denominen planetes un ascendent, segons el qual cada planeta regeix durant la primera hora de cada dia de la setmana segons aquest esquema:

DIA
PLANETA
DILLUNS
LA LLUNA
DIMARTS
MART
DIMECRES
MERCURI
DIJOUS
JÚPITER
DIVENDRES
VENUS
DISSABTE
SATURN
DIUMENGE
EL SOL

Què passa amb Urà, Neptú i Plutó?; com que la seva existència fou desconeguda fins als segles XVIII (Urà), XIX (Neptú) i XX (Plutó), s'han quedat sense dia per regir, tot i que, en les prediccions astrològiques, aquests planetes influeixin tant com els altres. En què es basa aquesta associació dia-planeta? doncs, en l'antiga consagració de cada dia a un dels déus en què creia la gent abans de la imposició del cristianisme. Així, dilluns ve del llatí dies lunae (dia de la Lluna), dimarts és el dies marti (dia de Mart), dimecres és el dies mercurii (dia de Mercuri), dijous és el dies jovis (dia de Júpiter) i divendres és el dies veneris (dia de Venus) ; dissabte i diumenge són dos conceptes cristians que van esborrar les antigues denominacions de dia de Saturn i dia del Sol, que es conserven en algunes llengües modernes com ara l'anglès Saturday (dissabte) i Sunday (diumenge).

4.4.LES CONSTEL·LACIONS

Els signes del Zodíac deriven de dividir l'Eclíptica en dotze parts iguals, en correlació amb els dotze mesos de l'any. A cadascun d'aquests dotze segments resultants, els és assignat una constel·lació que s'hi trobi a dins. Els signes del zodíac usats pels astròlegs d'avui dia foren definits a Babilònia en un document datat del 419 a. de J.C. i recollits a les seves obres per Claudi Ptolomeu al segle II d. de J.C. Ara bé, les constel·lacions no són res més que agrupaments imaginaris d'estels, sense cap relació real entre sí i que poden distar anys llum els uns dels altres. Les nostres constel·lacions deriven de l'astrologia mesopotàmica, la qual, com s'ha dit, passà després a la cultura de Grècia i Roma; pobles procedents d'altres tradicions culturals, -maies, xinesos, etc- han imaginat unes constel·lacions del tot diferents. L'astronomia actual només fa ús dels noms de les constel·lacions per designar regions concretes del firmament. Per altra banda, les constel·lacions no tenen -i potser no han tingut mai- les formes que poden suggerir els seus noms, és a dir, observant la constel·lació del Lleó, hom no podrà veure-hi pas la forma d'un lleó. A l'època hel·lenística, Eratòstenes de Cirene escrigué una obra coneguda avui dia com a Catasterismes, on explica la manera com diferents personatges mitològics -Andròmeda, Orió, Berenice, Quiró, etc- foren transformats en constel·lacions i situats al Cel pels déus; en els Catasterismes, els estels de cada constel·lació són descrits com els ornaments que porten els personatges transformats; per tant, el conjunt d'estels de la constel·lació d'Orió no deurien suggerir pas a Erastòstenes el perfil d'un caçador, sinó que aquests estels lluïen en diverses parts del cos d'Orió.

Els dotze sectors iguals en què es divideix el Zodíac, alguns astròlegs els divideixen en tres decanats de deu graus cadascun, mentre que d'altres no reconeixen validesa als decanats, i un altre grup proposa distingir cadascun dels graus del decanat. Cal esperar, doncs, que es posin d'acord entre ells. Per cert, si cada signe dura un mes, és a dir trenta o trenta-un dies -o vint-i-vuit pel febrer-, com és que els signes es poden dividir en tres decanats iguals? Quin sentit tenen els 360º de la roda del Zodíac, si l'any té 365 dies i no pas 360?.

4.5.LA CARTA ASTRAL

Amb la carta astral, els astròlegs pretenen estudiar la personalitat individual -el tema natal- i la influència del Cel sobre una persona. Molts astròlegs afirmen que aquesta predicció individualitzada és l'única vàlida, però això no impedeix la publicació als diaris i revistes d'horòscops generals, destinats a tot el conjunt de persones nascudes sota un determinat signe; sovint, els mateixos que neguen validesa a aquests horòscops, després en publiquen ells mateixos.

Segons els astròlegs, el microcosmos -l'home i el seu entorn- i el macrocosmos -l'univers- estan estructurats d'una mateixa manera; per això, els símbols del microcosmos serveixen per al macrocosmos i a la inversa, d'ací l'existència de persones amb caràcter mercurià, venusià, etc. Tot plegat, unes innovadores idees exposades per Ptolomeu ara fa gairebé dos mil anys; això sí, l'astrologia ha progressat perquè, avui dia, les cartes astrals es fan amb ordinador.

Per elaborar la carta astral d'algú, cal saber-ne l'hora i el dia del naixement, així es pot calcular on es trobaven els planetes en aquell moment, mitjançant les taules d'efemèrides astronòmiques. Els postulats bàsics de l'elaboració d'una carta astral són la influència del signe del naixement en el caràcter d'una persona i la variació de la influència dels planetes segons la seva situació respectiva.

Ptolomeu va definir les característiques dels planetes d'aquesta manera:

a) Sol: càlid, masculí i molt favorable

b) Lluna: humida, femenina, acceptablement favorable

c) Mercuri: adopta la naturalesa dels astres que hi dibuixen determinats aspectes i s'hi deixa dominar

d) Venus: planeta fred i humit, femení i favorable

e) Mart: planeta càlid i sec, masculí, molt favorable

f) Júpiter: càlid, humit, masculí, molt favorable

g) Saturn: fred i sec, masculí i molt desfavorable

Avui dia, les significacions atribuïdes pels astròlegs als planetes acostumen a ser aquestes:

a) Sol: facultats individuals, força de vida, voluntat, masculinitat

b) Lluna: emocions, sensibilitat, vida quotidiana, feminitat

c) Mercuri: sistema mental, funcions de relació

d) Venus: sentiments, amor, harmonia, bellesa, arts

e) Mart: lluita, guerra, rivalitat, energia, agresivitat

f) Júpiter: maduresa, autoritat, societat, èxit, riquesa, expansió, desenvolupament

g) Saturn: temps, experiència, reflexió, societat, retractació, lentitud

h) Urà: Canvis, dots de direcció, originalitat, invencions

j) Neptú: inspiració, intuïció, receptivitat, flexibilitat, somni

k) Plutó: subconscient, coses ocultes, marginalitat

Totes aquestes qualitats queden reforçades o minvades segons l'astre vagi davant o darrere del Sol en el moviment diürn.

Què deurà voler dir que el Sol sigui masculí i la Lluna femenina als països on es parla anglès, llengua que atribueix gènere neutre a tots els éssers inanimats o, pitjor encara, a Alemanya, Àustria, Alsàcia, certs cantons de Suïssa i alguns llocs de Bèlgica; en alemany, el substantiu que designa el Sol és femení i el que es refereix a la Lluna, masculí?. Per cert, com és que avui dia, els astres ja no es defineixen com a favorables o desfavorables?, les discrepàncies entre l'actual definició dels astres i la de Ptolomeu, es deu a algun descobriment?

Segons els astròlegs, els planetes exerceixen la seva influència segons els aspectes, és a dir, les seves posicions relatives dels uns amb els altres, que poden ser:

a) conjunció 0º -línia recta-: el seu caràcter és positiu o negatiu segons els planetes en qüestió

b) oposició 180º: accentua els efectes negatius dels planetes

c) trígon 120º: accentua els efectes positius dels planetes

d) quadratura 90º: accentua els efectes negatius dels planetes

e) sextil 60º: accentua els efectes positius dels planetes

A aquestes posicions, derivades dels angles que poden formar els planetes en una carta astral, alguns astròlegs n'hi afegeixen d'altres com són ara el semiquadre (45º), el sesquiquadre (135º), el semisextil (30º) i l'inconjunt (150º). També s'estableixen situacions en què poden trobar-se els planetes:

a) en domicili: signe on el planeta exerceix la seva més gran influència

b) en exaltació: signe on expressen al màxim les seves característiques

c) en exili: el signe oposat al de domicili

d) en caiguda: el signe oposat al d'exaltació

Una altra noció de les cartes astrals és la de les cases, introduïda pels àrabs. Consisteix en una divisió del Cel en dotze parts segons el lloc de la Terra on ens trobem; queden sis cases (de la I a la VI) per sobre de l'horitzo i sis més per sota (de la VII a la XII); hi ha els cims, una mena de meridians que separen les cases, numerats de l'1 al 12. D'aquests cims, resulten ser-ne rellevants quatre en especial:

a) cim 1: horitzó Est ascendent (ASC), l'atravessa la constel·lació que surt al moment del naixement

b) cim 7: horitzó oest descendent (DSC)

c) cim 10: el mig cel (MC)

d) cim 4: el fons del cel (FC), es troba oposat a l'MC

Aquests quatre punts els fan equivaler -sense donar-ne cap justificació- als solsticis i els equinoccis, definits, gratuïtament, com els quatre moments de l'any més privilegiats.

Els cims i el cercle del Zodíac es tallen en uns punts d'intersecció dits puntes, numerades i denominades igual que els cims, els quals serveixen per delimitar les cases en el moment del naixement de la persona. Les cases es relacionen amb temes com ara viatges, professió, mort, relació amb els altres, etc.

Apart de la manca d'acord entre els astròlegs per establir una manera única de definir les cases, aquesta noció presenta un problema molt més greu: damunt del Cercle Polar Àrtic, o més al nord, és a dir, a prop del Pol, el zenit es troba a 23º i 27' del Pol Celeste; per tant, durant el moviment diürn, el pol de l'eclíptica passa pel zenit d'aquells llocs; així doncs, l'Eclíptica mateixa passa per l'Horitzó i no atravesa cap casa; per aquest motiu, a Alaska, Grenlàndia i a les regions septentrionals del Canadà, Noruega, Finlàndia i Rússia, la gent no té horòscop. Si al Pol Nord s'intentessin definir cases, resultarien de forma molt irregular i no serien atravessades mai per l'Eclíptica i, aleshores, no hi hauria mai ni ascendent, ni mig cel, ni descendent ni fons del cel.

Per altra banda, l'obervació real del Sistema Solar planteja una altra qüestió: en una conjunció de Venus amb el Sol, si Venus és davant del Sol, aquest planeta dista de la Terra només 50 milions de quilòmetres, mentre que si Venus es troba darrera del Sol, la seva distància de la Terra és de 250 milions de quilòmetres. En tots dos casos, els astròlegs defineixen la conjunció sense tenir en compte la diferència de distància entre Venus i la Terra, segons la situació de Venus respecte del Sol. Un exèmple idèntic és el de la conjunció de Mart amb la Lluna, que tant pot donar-se en la part de la seva òrbita més propera a la Terra [3 minuts/llum (56 milions de quilòmetres)] com en la més llunyana [20 minuts/llum (360 milions de quilòmetres)].

La principal característica de la Carta astral és la seva pretensió de representar en dues dimensions el cel que, com resulta obvi, és tridimensional. Per definir la situació d'un astre a la volta celestial, ço és, al cel visible o firmament, calen dues coordenades -longitud celeste i latitud celeste-, que a la carta astral queden reduïdes a una: la longitud zodiacal. A més, els planetes no viatgen mai pel cercle del Zodíac, tot i que no se n'allunyen gaire, i, en ocasions, el creuen d'una manera instantània; en una carta astral és com si tots els planetes viatgessin pel Zodíac. Per això, la carta astral provoca greus distorsions en la percepció de l'espai que intenta representar; així, l'òrbita de Plutó té un plànol inclinat 17º respecte de l'Eclíptica, per tant se n'allunya molt; ignorar aquesta anomalia porta als astròlegs a definir en les seves cartes astrals posicions de conjunció de Venus amb Plutó en casos en què aquests dos planetes es troben molt distants, mentre que no consideren com a conjunció d'altres casos en què aquests planetes es troben més propers. Un altre exemple de distorsió són les freqüents aliniacions que apareixen a les cartes astrals entre Mercuri i la Lluna; al món real, en tres dimensions, resulta molt difícil concebre que s'aliniïn planetes amb òrbites inclinades en angles diferents, encara que els angles siguin petits. L'única excepció a aquesta norma és Plutó a causa de l'excentricitat de la seva òrbita.

Així doncs, les distorsions de la carta astral en la seva descripció del firmament, així com l'absència d'un criteri únic per definir les cases i la ignorància d'infinites variables que caldria tenir en compte provoquen un caos metodològic que deixa les interpretacions de les cartes astrals sense base objectiva. Per això, en una consulta, l'astròleg pot interpretar la carta astral segons el tarannà del client i, d'aquesta manera, dir-li allò que vol sentir; de fet, una carta astral permet prediccions contradictòries, entre les quals, l'astròleg pot triar la que més li convingui per tenir el client satisfet.

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

 

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

5.1.INTRODUCCIÓ

5.2. EL SISTEMA SOLAR

5.2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

5.2.2.EL SOL

5.2.3.ELS PLANETES

5.2.4.ELS SATÈL·LITS

5.2.5.ELS ASTEROIDES

5.2.6.ELS COMETES

5.2.7.COMENTARIS

5.3.LA PRECESSIÓ D'EQUINOCCIS

5.4.LA POSSIBLE INFLUÈNCIA DELS ASTRES

5.5.L'ASTROLOGIA I LA CIÈNCIA

 

 

5.1.INTRODUCCIÓ

Si l'astrologia pretén basar-se en la influència dels planetes i els astres en la vida de les persones, cal suposar als astròlegs uns coneixements força amplis sobre l'Univers, si més no sobre el Sistema Solar.

Com és obvi, el coneixement sobre l'Univers s'ha obtingut observant-lo. Fins que, a principis del segle XVII, no es van inventar els telescopis, l'observació calia fer-la a ull nu; per aquest motiu, durant l'Edat Antiga es va desconèixer l'existència d'Urà, Neptú i Plutó, visibles només amb l'ajuda d'un telescopi. No era aquesta, però, la distorsió més gran que provocava la visió ocular de l'espai; n'hi havia una altra de molt més greu: la percepció de l'espai feia semblar correcta la concepció geocèntrica de l'Univers, que Galileu va poder bandejar per sempre més, gràcies a haver pogut usar un dels primers telescopis que es van fabricar, força deficient, però, comparant-lo amb els usats en temps posteriors. Des de principis del segle XVII fins a mitjans del segle XX, el telescopi va ser l'instrument de la visió de l'espai, però, és clar, suposava veure l'espai des de la Terra, i, dels planetes, només en captava la imatge exterior, provocant, també distorsions, com ara els canals vistos a Mart el 1877, que van donar peu a imaginar suposades civilitzacions marcianes, que els haurien construïts. A partir de mitjan del segle XX, segons ho afirmà Carl Sagan a la introducció de El Sistema Solar, obra escrita per diversos astrònoms i editada per Selecciones de Scientific American en versió espanyola el 1977, s'ha avançat molt més en coneixement del Sistema Solar que durant tots els segles precedents, gràcies a l'observació dels planetes mitjançant vehicles espacials, els primers dels quals foren el Mariner 4 enviat el 1965, els Mariners 6 i 7 llençats el 1969 i el Mariner 9 (1971). Ara es podria conèixer la superfície dels planetes, el seu aspecte orogràfic, les seves condicions climàtiques, la composició del seu sòl i de la seva atmosfera, etc., més enllà del seu aspecte extern, condicionat, sovint, per la influència dels gasos de la seva atmosfera en la reflexió de la llum solar que reben.

Per avaluar, doncs, els coneixements que tenen els astròlegs sobre el Sistema Solar, ací en presentem una breu descripció, segons els darrers descobriments astronòmics.

5.2.EL SISTEMA SOLAR

5.2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

El Sistema Solar està format per una estrella, el Sol, per nou planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó; mencionats així segons la seva distància del Sol; pels satèl·lits que giren al voltant d'aquests planetes, pels planetoides o asteroides, els cometes, els meteorits, partícules reflectores de la llum zodiacal i partícules constitutives de l'anomenat vent solar.

Regularitats estudiades en el sistema solar respecte de planetes i satèl·lits:

a) les òrbites dels planetes es troben situades molt aproximadament en un mateix pla; tot i així Mercuri presenta 7º d'inclinació respecte de l'Eclíptica i Plutó 17º

b) les òrbites dels planetes són elipsis de petita excentricitat; tenint els mes alts graus d'excentricitat Mercuri (0'21) i Plutó (0'25)

c) tots els planetes tendeixen a realitzar els moviments de rotació en direcció cap a l'Est, igual com el Sol en la rotació sobre el seu eix; el plànol equatorial solar gairebé coincideix amb el de l'eclíptica

d) els satèl·lits propers als seus planetes realitzen la revolució en el sentit de la rotació d'aquests i tenen òrbites pràcticament circulars amb plànols gairebé coincidents amb els plànols equatorials dels seus planetes

e) els planetes majors, més allunyats del Sol, tenen una més gran velocitat de rotació, més nombre de satèl·lits, densitats inferiors i gasos diferents en les seves atmosferes

f) els cometes són del tot diferents dels planetes, tant per l'estructura com per les propietats físiques i les seves òrbites.

Teories sobre l'origen del Sistema Solar, n'hi ha hagut moltes, però encara no se n'ha trobat cap de satisfactòria.

5.2.2.EL SOL

El Sol és una estrella amb un diàmetre de 1.400.000 km, 109 vegades més que el de la Terra; el seu volum és 1.300.000 vegades superior al de la Terra. L'acceleració de la gravetat en superfície s'estima en un valor 28 vegades més intensa a la de la Terra. El Sol gira sobre si mateix en un període de 25'38 dies (rotació sidèrea); com que, durant aquest temps, la Terra ha anat traslladant-se sobre la seva òrbita al voltant del Sol, per tal que un punt del Sol ocupi la mateixa posició respecte de la Terra han de transcòrrer 27'27 dies (rotació sinòdica). El plànol de l'equador solar forma un angle de 7º 15' amb el plànol de l'Eclíptica i d'uns 26º 40' amb l'equador terrestre.

5.2.3.ELS PLANETES

Els planetes del Sistema Solar són:

a) Mercuri: aquest planeta mai no apareix prou allunyat del Sol com per ser observat fàcilment. Fins a finals dels anys seixanta, hom li atribuïa un període sideral d'uns 88 dies mitjans; ara bé, el radar ha demostrat que aquest període sideral és, en realitat, de 58'5 dies aproximadament. Com que és un planeta d'òrbita interior a la de la Terra, Mercuri passa durant un període sinòdic de 116 dies per les mateixes fases que la Lluna. La seva òrbita, amb una inclinació de 7º respecte de l'Eclíptica, presenta una excentricitat tan gran (0'206) que la relació de la distància del periheli a l'afeli és, aproximadament, de tres a dos. De mitjana, Mercuri es troba 57'9 milions de quilòmetres lluny del Sol, i gira a una velocitat orbital entre 37 i 56 km/s. Mercuri té un diàmetre de 4.880 km, una massa, aproximadament, 0'04 de la terrestre i una densitat, unes quatre vegades més que la de l'aigua, més gran que la de la Lluna. Mercuri o bé no té atmosfera o bé en té una de molt feble. Aquest planeta reflecteix la llum solar igual que la Lluna, potser, doncs, té el mateix tipus de superfície aspra i rocallosa. La temperatura al centre del disc il·luminat pel Sol és, aproximadament, de 410ºC. Apareix com a estel del matí i estel del vespre

b) Venus: Com que té una òrbita interior a la de la Terra, la seva distància angular respecte del Sol, elongació, arriba a 48º; al cel, doncs, Venus precedeix o segueix el Sol en unes tres hores com a màxim; d'ací les seves aparicions com a Phosphorus o Lucifer (Estel del Matí) i com a Hesperus o Vesper (Estel del Vespre). És el planeta més proper a la Terra. El seu diàmetre és de 0'973 del de la Terra, la superfície de 0'95, el volum de 0'82, la massa de 0'89 i la densitat de 0'86. Venus descriu, a uns 35 km/s de mitjana i a una distància mitjana del Sol de 108'2 milions de quilòmetres, una òrbita inclinada en 3º i 24' respecte a l'Eclíptica i la recorre en 224'7 dies terrestres. El seu període sinòdic és de 583'9 dies. La successió de fases, semblants a les de la Lluna, fa que tot el seu disc aparegui més il·luminat quan és més petit, a 258 milions de quilòmetres de la Terra i que estigui del tot fosc a la mínima distància de la Terra (41 milions de quilòmetres), quan el seu diàmetre és deu vegades més gran. La seva màxima lluminositat s'esdevé trenta-sis dies després de la conjunció inferior, quan es troba a uns 39º del Sol. El globus de Venus -12.104 km de diàmetre- gira sobre sí mateix en 243 dies terrestres, i en sentit retrògrad -d'est a oest- mentre que l'atmosfera gira d'oest a est en quatre dies. El dia i la nit duren a Venus 117 dies terrestres. L'atmosfera consta d'un 96'5% d'anhidrid carbònic, 2'9% d'altres gasos i 0'6% de vapor d'aigua. Els núvols estan formats per petites gotes d'àcid sulfúric (86%), clorhídric i fluorhídric. El sòl, molt pedregós, és de la mateixa naturalesa que els bassalts terrestres. El 60% de la superfície forma una plana amb ondulacions de menys de mil metres; un altre 16% es troba per sota del nivell de referència; n'emergeixen continents o alts altiplans de dos mil a tres mil metres rematats per massissos muntanyosos; el seu màxim cim -el mont Maxwell- s'eleva a 11.010 metres; hi ha molts circs de tipus llunar. Gràcies a les sondes espacials, se sap que a Venus no hi ha ni aigua ni oxigen, s'hi donen unes pressions atmosfèriques 90 vegades més fortes que les de la Terra i unes temperatures de 500ºC a la superfície.

c) La Terra: tercer planeta del Sistema, gira al voltant del Sol en òrbita elíptica a una velocitat mitjana de 29'8 km/s. El període de revolució complerta dura un any. La seva distància mitjana del Sol és de 149'680 milions de quilòmetres; ara bé, a causa de l'excentricitat de la seva òrbita, els dies 3 o 4 de gener té lloc el periheli, en què la Terra es troba 4'830 milions de quilòmetres més a prop del Sol que en l'afeli (3 o 4 de juliol). La rotació de la Terra sobre el seu eix dóna l'interval del dia, que es va allargant en 0'001 segons per segle. El plànol de l'equador terrestre forma un angle de 23º i 27' amb el plànol de l'òrbita; aquesta obliqüitat de l'eclíptica origina les zones climàtiques de la Terra i explica la successió d'estacions. La Terra és un esferoide lleugerament aplanat pels pols i una mica més abultat a l'hemisferi sud. El diàmetre mitjà de la Terra és de 12.756 km; la circumferència corresponent al radi mitjà, 40.089 km, la superfície 510082000 km quadrats i un volum de 1083319 kilòmetres cúbics.

d) Mart: fa la seva òrbita al voltant del Sol en 22'5 mesos; cada quinze anys s'acosta a la Terra fins quedar-hi a 50 milions de quilòmetres i, després, se n'allunya fins quedar a 100 milions de quilòmetres. A causa de la seva feble força de gravetat, Mart té una atmosfera molt feble, que no impedeix veure la topografia del planeta; la pressió atmosfèrica no hi arriba a 10 mm de mercuri. Mart té un casquet polar, format per una capa de neu molt prima, la dimensió del qual varia segons la successió d'estacions, molt semblant a les de la Terra. A Mart hi ha cràters, força semblants als de la Lluna, i pols volcànica. El rigor del clima i la manca d'oxigen a l'atmosfera impossibiliten la vida a Mart. La distància mitjana del Sol és de 227 milions de quilòmetres; el seu període de revolució és de 686'98 dies; l'excentricitat de la seva òrbita és de 0'09333; la seva òrbita s'inclina sobre l'Eclíptica 1º 51'; el període de rotació és de 24 h,37', 22'1''; el seu diàmetre és de 6.640 km; la massa equival a 0'10745 la de la Terra; la densitat mitjana és de 3'9 vegades la de l'aigua; la gravetat correspon a 0'38 de la de la Terra, la seva velocitat és de 5'1 km/s; la temperatura mitjana general és de 56ºC sota zero i la temperatura tropical màxima és de 10ºC.

e) Júpiter: és el planeta més gran del Sistema Solar i té una lluentor semblant a la de Venus. A la superfície de Júpiter, s'hi observen bandes alternativament clares i fosques, paral·leles a l'equador; hi predominen els colors verd, blau i gris. Júpiter fa la rotació sobre el seu eix en 9h 56min a l'equador, velocitat que minva a les zones més properes als pols. A la superfície de Júpiter, hi ha la taca vermella, de dimensions i visibilitat variables. La distància mitjana del Sol és de 778'730 milions de quilòmetres; la seva òrbita és gairebé circular i la recorre en 11'86 anys. La seva inclinació sobre l'Eclíptica és de només 1'2º. El diàmetre mitjà de Júpiter és de 139.760 km, l'aplanament polar és molt accentuat (1/15). El diàmetre del planeta és onze vegades el de la Terra; la massa de Júpiter és 318 vegades la terrestre, però el seu volum és 1.331 vegades més gran; per tant, la densitat mitjana de Júpiter és només ¼ la de la Terra i no gaire més gran (1'33) que la de l'aigua. La força de la gravetat sobre la superfície de Júpiter equival a 2'6 vegades l'acceleració de la gravetat terrestre. De l'anàlisi de l'espectre de llum solar reflectida per Júpiter, es dedueix que a l'atmosfera hi abunden el metà i l'amoníac. La seva temperatura és de 118ºC sota zero.

f) Saturn: caracteritzat pels seus anells, invisibles pràcticament quan el Sol passa pel seu plànol i els il·lumina de cantó. La distància mitjana de Saturn respecte del Sol és de 1.428 milions de km. Recorre la seva llarguíssima òrbita en 29'46 anys a una velocitat de 9'6 km/s. El diàmetre polar és inferior en un 10% a l'equatorial; el seu diàmetre mitjà es valora en 115.000 km. La massa de Saturn és 95'2 vegades superior que la de la Terra, però, pel seu gran volum, la seva densitat és només 0'715 la de la Terra, la més petita de tots els planetes; ara bé, la intensitat de la gravetat a l'equador és 1'06 la de la Terra. A les zones equatorials, el dia saturní dura només 10h 14', aquesta velocitat minva als pols. El pla equatorial forma un angle de 26º 45' amb l'orbital. La temperatura superficial és de 150ºC sota zero.

g) Urà: descobert el 1781 per Wiliam Herschel. Es troba a una distància mitjana del Sol de 2.856 milions de km; triga 84 anys a recòrrer la seva òrbita; té un gran diàmetre (51.000 km) però gira sobre el seu eix en només 10'7 hores, d'ací el gran aplanament polar del planeta, que arriba a 1/14. La massa d'Urà és 14'6 vegades més gran que la de la Terra, però en la seva superfície la gravetat no arriba al 0'91 de la de la Terra. Urà reflecteix el 45% de la llum solar que rep, per tant el planeta deu tenir atmosfera. A aquesta atmosfera, on hi predominen el metà i l'amoníac, hom li calcula un gruix d'uns quants milers de quilòmetres. La seva temperatura es valora en uns 170ºC sota zero.

h) Neptú: la seva existència fou deduïda arran de les pertorbacions observades en l'òrbita d'Urà; s'aconseguí observar-lo el 1846. Neptú dista del Sol uns 4.500 milions de quilòmetres i triga a recòrrer la seva òrbita 164'8 anys terrestres.

i) Plutó: fou descobert per Clyde W. Tombaugh de l'Observatori de Lowell el 1930, després de vint-i-cinc anys de recerca del planeta que pertorbava l'òrbita de Neptú. L'excentricitat de la seva òrbita (0'25) i la seva inclinació (17ºC) respecte de l'Eclíptica superen les de tots els altres planetes. Arran de la seva gran excentricitat, la distància perihèlica de Plutó és menor que la distància afèlica de Neptú; tanmateix, com que aquestes òrbites s'estenen sobre diferents plànols, mai no arriben a tallar-se. Amb la seva velocitat orbital de només 5 km/s, Plutó necessita sobre uns 248 anys per fer la volta complerta al Sol. El seu diàmetre és de uns 48.000 km, la meitat aproximadament que el de la Terra. La seva temperatura s'estima en uns 218ºC sota zero, només 55ºC per sobre del zero absolut (273ºC sota zero).

5.2.4.ELS SATÈL·LITS

a) Satèl·lit de la Terra: La Lluna, diàmetre: 3.476 km

b) Satèl·lits de Mart: Fobos i Deimos (15 km de diàmetre)

c) Satèl·lits de Júpiter: catorze satèl·lits, entre els quals, Amaltea (diàmetre 35 km?); Ío (3.636 km de diàmetre); Europa (3.056 km de diàmetre); Ganímedes (5.280 km de diàmetre); Calisto (4.820 km de diàmetre); Leda (diàmetre 15 km?); Himalia (diàmetre 140 km?); Elara (diàmetre 40 km?); Lisitea (diàmetre 20 km?); Carme (diàmetre 25 km?); Ananke (diàmetre 25 km?); Parsife (diàmetre 30 km?); Sinope (diàmetre 20 km?).

d) Satèl·lits de Saturn: Janus (diàmetre 350 km?), Mimes (diàmetre 400 km?), Encelade (diàmetre 600 km?), Tetis (diàmetre 1.050 km?), Dione ( 1.100 km de diàmetre), Rea (1.575 km de diàmetre), Tità (5.150 km de diàmetre), Hiperió (360x210 km de diàmetre), Japet (1.500 km de diàmetre), Febe (160 km de diàmetre).

e) Satèl·lits d'Urà: Miranda (diàmetre 200 km), Ariel (diàmetre 900 km?), Umbriel (diàmetre 700 km?), Titània (diàmetre 1.700 km?), Oberó (diàmetre 1.600 km?).

f) Satèl·lits de Neptú: Tritó (diàmetre 5.000 km?), Nereida (diàmetre 300 km?)

g) Satèl·lit de Plutó: Caront (diàmetre 2.000 km)

Els satèl·lits majors tenen dimensions planetàries; n'hi ha cinc de més grans que la Lluna (Tritó, Tità, Ganímedes, Calisto i Ío) i quatre de més grans que Mercuri: Ganímedes, Tità, Tritó i Calisto

5.2.5.ELS ASTEROIDES

Els asteroides són els petits planetes amb òrbites entre les de Mart i Júpiter; avui dia, se'n tenen catalogats més de dos mil. Els quatre més brillants -Ceres, Pal·las, Juno i Vesta- foren descoberts entre 1803 i 1807. El més gran dels asteroides és Ceres amb un diàmetre de 1.013 km. Les òrbites dels asteroides s'entrecreuen les unes amb les altres i acostumen a estar molt inclinades respecte del plànol de l'òrbita terrestre i, normalment, són molt excèntriques; tot i que la majoria dels asteroides es mouen entre Mart i Júpiter, se'n coneixen alguns que no sols creuen l'òrbita de la Terra, sinó que arriben a acostar-se al Sol fins i tot més que Venus; també n'hi ha que arriben a l'òrbita de Saturn, el 1949 va registrar-se el pas d'un asteroide per l'òrbita de Mercuri. Els troians són un grup de dotze asteroides amb uns períodes i distàncies mitjanes del Sol aproximadament iguals als de Júpiter. Els troians formen dos grups que oscil·len en torn a dos punts de l'òrbita de Júpiter, l'un davant, i l'altre darrere, formant un triangle equilàter amb Júpiter i el Sol.

5.2.6.ELS COMETES

Els cometes són astres generalment formats per un nucli poc dens i una atmosfera lluminosa que el precedeix, l'embolcalla o el segueix segons la seva posició respecte del Sol i que descriu una òrbita molt excèntrica. Formen part del Sistema Solar i n'hi ha de periòdics: el Halley, que apareix cada setanta-cinc o setanta-sis anys; Encke, amb un període molt breu, pertany a la família dels que giren entre Júpiter i el Sol. Les seves òrbites són gairebé parabòliques i n'hi ha que la tenen hiperbòlica. Avui dia, hom suposa l'existència, més enllà dels planetes, d'una zona, anomenada núvol d'Oort, on es formes els cometes.

5.2.7.COMENTARIS

La definició de les propietats astronòmiques dels astres deriva de la seva observació, i, doncs, està subjecta al principi de falsabilitat, és a dir, és comprovable experimentalment; per tant, si a causa d'una obervació deficient es produeix algun error, com ara els famosos canals de Mart, una observació posterior feta amb instruments més acurats permet rectificar-lo. Ara bé, en què es basen les qualitats que els astròlegs atribueixen als planetes?, mitjançant quina observació es pot arribar a la conclusió que Venus -el segon dels planetes del Sistema Solar- correspon als sentiments, l'amor, l'harmonia, la bellesa i les arts? i com es comproven aquestes diguem-ne propietats?. Quina relació pot donar-se entre aquestes nocions abstractes -els sentiments, l'amor, l'harmonia, la bellesa i les arts- i un planeta sense aigua i amb una atmosfera, desprovista d'oxigen, formada per un 96'5% d'anhidrid carbònic, un 2'9% d'altres gasos i un 0'6% de vapor d'aigua, on els núvols estan constituïts per petites gotes d'àcid sulfúric (86%), clorhídric i fluorhídric; i on la pressió atmosfèrica és noranta vegades superior a la de la Terra, i les temperatures ronden els 500ºC?. Alguns astròlegs d'avui dia, seguint Ptolomeu, defineixen Venus com un planeta fred. Sort d'això, que si arriba a ser calent... Té, doncs, res a veure el planeta Venus amb l'entitat que els astròlegs anomenen Venus?

Aquesta, però, seria només la primera qüestió, la segona consistiria a demanar-se per quin motiu els astròlegs ignoren l'existència al Sistema Solar de tots els satèl·lits -excepte, òbviament, la Lluna, que, ells, però, qualifiquen de planeta- i els asteroides. Si aquesta mena d'astres no influeixen en el nostre destí, quina explicació hi donen els astròlegs?. Un argument basat en les característiques físiques d'aquests astres no sembla gaire sostenible; en realitat, aplicant la fòrmula de la llei de la gravetat, descoberta per Newton, -multiplicar les masses de dos cossos i dividint aquest producte pel quadrat de les distàncies que els separen- resulta que la força gravitatòria sobre la Terra de Ganímedes, Ío, Europa i Calisto -satèl·lits de Júpiter- és més gran que la d'Urà, Neptú i Plutó, com també, l'asteroide Ceres té una força gravitatòria sobre la Terra més gran que la de Plutó, mentre que la de l'asteroide Pal·las és igual a la de Plutó; per altra banda, si hi ha quatre satèl·lits més grans que Mercuri -Tità, Tritó, Ganímedes i Calisto-; Ganímedes i Tità són més grans que Plutó i, a més, les dimensions de Tità són comparables a les de Mart. Si Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó influeixen en el nostre destí, com és que no hi incideixen també els satèl·lits que giren al voltant seu?. No serà pas perquè els asteroides i els planetes no tinguin noms suggerents; Ceres (Demèter en grec) és la deesa de l'agricultura; Pal·las és un apelatiu que es dóna a Atenea, la deesa de la intel·ligència; hi ha un asteroide anomenat Apol·lo; molts dels satèl·lits de Saturn duen els noms dels titans, germans de Cronos (a qui els romans anomenaren Saturn) que lluitaren contra Zeus -Júpiter segons els romans-; Caront, el satèl·lit de Plutó -el déu dels Inferns, dit Hades en grec- duu el nom de l'encarregat de transportar les ànimes dels morts cap al més enllà. Com és que ningú no pot tenir Ceres en el seu ascendent? o que el seu signe estigui governat per Ganímedes o Tità?, que potser els asteroides i els satèl·lits no tenen aspectes amb els planetes?, no hi fan conjuncions, trígons, oposicions, quadres o sextils? Òbviament, ací demanem que les respostes a aquestes preguntes es basin en idees comprovables, i no pas en afirmacions gratuïtes, creïbles només mitjançant actes de fe.

Històricament, l'astrologia ha anat sempre darrera de l'astronomia. L'any 1781, l'astrònom Wiliam Herschel descobrí un nou planeta que, posteriorment, fou denominat Urà; si, com sostenen els astròlegs d'avui dia, aquest planeta influeix en el destí de les persones, cal suposar que tots els horòscops elaborats abans de 1781 deurien ser erronis, perquè tothom -astròlegs inclosos- ignorava l'existència d'Urà. A més, l'observació del nou planeta -Urà- va mostrar unes pertorbacions en la seva òrbita, la qual no s'ajustava pas a la que havien calculat els astrònoms; per explicar-ho es va postul·lar l'existència del camp gravitatori d'un planeta desconegut situat més enllà d'Urà, aquesta teoria fou confirmada el 1846, quan es va observar aquest nou planeta, anomenat després Neptú. Ara bé, l'òrbita de Neptú també presentava pertorbacions, per tant, a principis del segle XX es va començar a buscar un possible nou planeta, que acabà sent descobert el 1930, després de vint-i-cinc anys de recerca, per l'astrònom Clyde W. Tombaugh de l'Observatori de Lowell, situat a Flagstaff, Arizona (EUA). Una nena anglesa va dir a Tombaugh que ella s'imaginava aquest nou planeta com un món fosc i misteriós; per això, l'astrònom denominà Plutó el nou planeta que havia descobert.

Els astrònoms, doncs, descobreixen planetes arran de l'observació de l'espai; avui dia, com que l'òrbita de Plutó presenta anomalies, alguns científics plantegen la hipòtesi que existeixi un nou planeta que l'anomenen Planeta X, Panacea o Transplutó, ara bé, aquesta hipòtesi encara no ha estat comprovada. Durant els segles XIX i XX, detectaren els astròlegs anomalies en les seves prediccions i horòscops que els duguessin a descobrir l'existència de Neptú i Plutó?, o bé, quan se n'assabentaren del descobriment, els atribuïren també unes qualitats i una influència?. Tanmateix, no sempre els astròlegs esperen que els astrònoms descobreixin nous planetes per usar-los ells; actualment, un de cada quatre astròlegs teoritza l'existència d'un desè planeta -Proserpina- i d'un d'onzè i tot: Eol. En què basen aquest descobriment?, de moment, no han decidit fer-ho públic.

5.3.LA PRECESSIÓ D'EQUINOCCIS

Quina és la successió dels signes del Zodíac durant l'any?. Gairebé tothom considera que és aquesta:

1) Àries: 21 de març - 20 d'abril

2) Taure: 21 d'abril - 20 de maig

3) Bessons (o gèmini): 21 de maig - 21 de juny

4) Càncer (o cranc): 22 de juny- 23 de juliol

5) Lleó (o leo): 24 de juliol - 23 d'agost

6) Verge (o virgo): 24 d'agost - 23 de setembre

7) Balança (o libra): 24 de setembre - 23 d'octubre

8) Escorpió (o escorpí): 24 d'octubre - 22 de novembre

9) Sagitari: 23 de novembre - 22 de desembre

10) Capricorn: 23 de desembre - 20 de gener

11) Aquari: 21 de gener - 19 de febrer

12) Peixos (o pisces): 20 de febrer - 20 de març

Ara bé, és correcta aquesta successió, basada en la creença que el Sol visita aquestes constel·lacions durant el període assenyalat? Doncs no, a causa del fenomen de la precessió d'equinoccis.

Si hom estableix les dates dels equinoccis -de primavera i de tardor- o la dels solsticis -d'estiu i d'hivern- segons la posició en el firmament de les dites estrelles fixes, és a dir, les que, d'acord amb l'astronomia geocèntrica anterior a Galileu, no es mouen de lloc, les dates dels equinoccis van retrocedint al llarg de l'any fins tornar a estar de nou en el primer lloc d'observació al cap de 25.800 anys. El ritme de precessió d'equinoccis és d'un grau cada setanta-un anys, i un signe cada 2.160 anys; així, si, ara, l'equinocci de primavera acostuma a esdevenir-se entre el 20 i el 21 de març, en temps de Juli Cèsar (segle I a. de J.C.), l'equinocci s'esqueia el 25 de març. Aquest fenomen fou observat a mitjans del segle II a. de J.C. per l'astrònom Hiparc de Nicea, el qual va comprovar que la situació real de les estrelles dites fixes no corresponia amb la d'un mapa elaborat un segle abans.

La precessió d'equinoccis és conseqüència de la volta que fa l'eix de rotació de la Terra, el qual està inclinat respecte del plànol de l'Eclíptica. Aquest eix, que es mou com una baldufa, fa una volta sencera en poc menys de 26.000 anys, detall, aquest darrer, que Hiparc de Nicea no va poder pas calcular.

La successió dels signes astrològics comunament admesa deriva de l'establerta a l'antiga Babilònia l'any 419 a. de J.C., i recollida cinc-cents anys més tard per Claudi Ptolomeu al segle II d. de J.C. Arran de la precessió dels equinoccis, avui dia, la successió real dels signes del Zodíac ja no és l'establerta pels babilonis ara fa dos mil cinc-cents anys, sinó la següent:

1) Àries: 19 d'abril - 13 de maig durada: 32 dies

2) Taure: 14 de maig - 19 de juny durada: 25 dies

3) Bessons (o gèmini): 20 de juny -20 de juliol durada: 31 dies

4) Càncer (o cranc): 21 de juliol - 9 d'agost durada: 20 dies

5) Lleó (o leo): 10 d'agost - 15 de setembre durada: 37 dies

6) Verge (o virgo): 16 de setembre - 30 d'octubre durada: 45 dies

7) Balança (o libra): 31 d'octubre - 22 de novembre durada: 23 dies

8) Escorpió (o escorpí): 23 de novembre - 29 de novembre durada: 7 dies

9) Ofiüc: 30 de novembre - 17 de desembre durada: 18 dies

10) Sagitari: 18 de desembre - 18 de gener durada: 32 dies

11) Capricorn: 19 de gener - 15 de febrer durada: 28 dies

12) Aquari: 16 de febrer - 11 de març durada: 24 dies

13) Peixos (o pisces): 12 de març - 18 d'abril durada: 38 dies

Així doncs, la majoria de la gent té una percepció equivocada de quin és, realment, el seu signe del Zodíac; algú nascut el 21 de març és definit com a Àries, però, de fet, és Peixos; d'igual manera, una persona nascuda el 4 de juliol, els astròlegs la consideren Càncer, però és Gèmini.

La durada de cada signe, és a dir, el temps que el Sol s'hi està durant el seu moviment aparent pel Zodíac, no és pas igual, pot anar des dels quaranta-cinc dies de Virgo fins als només set dies d'Escorpió. Quin sentit té, doncs, dividir la roda del Zodíac en dotze parts iguals?

Ofiüc (Aphiuchus) és un nou signe del Zodíac descobert el 1995 per la Reial Societat Britànica d'Astronomia. Arran d'aquesta descoberta, Doris Chane Doane, presidenta de la Federació Americana d'Astrologia, va creure convenient puntualitzar que els signes del Zodíac són dotze i que Ofiüc tindrà a veure amb les constel·lacions, però no pas amb l'astrologia; per altra banda, Doane ha negat qualsevol relació entre l'astrologia i l'astronomia. Per què els signes del Zodíac han de ser, necessàriament, sempre dotze?. Està justificat definir com a sagitaris persones que, en realitat, són ofiücs?. Per què Ofiüc no defineix també uns trets de personalitat, igual com ho fan tots els altres signes?. Si un dia els astrònoms descobrissin un nou planeta més enllà de Plutó, afirmaria Doris Doane que això no pot ser perquè els planetes són nou?

La constatació de la precessió d'equinoccis, descoberta, com abans s'ha dit, ara fa més de dos mil anys, ha dut a l'astrologia a dividir-se en dues escoles:

a) l'astrologia tròpica: es basa en el zodíac tradicional, és a dir, en el babiloni; així és com pensen dos terços dels astròlegs.

b) l'astrologia sidèrea: parteix del zodíac real, el qual, però, ja no té pas relació amb les estacions de l'any.

En primer lloc, aquestes dues escoles s'exclouen - o haurien d'excloure's- entre si; creure en l'una implica -o hauria d'implicar- no creure en l'altra; tot i així, hi ha astròlegs que les consideren igual de vàlides totes dues, és a dir, una persona nascuda el 21 de març tant pot ser àries (astrologia tròpica) com peixos (astrologia sidèrea). A l'astrologia tròpica, caldria preguntar-li què són els signes del Zodíac; a Babilònia, el signe no era més que el símbol de la constel·lació, igual com per als químics d'avui dia, les lletres Na són el símbol del metall alcalí anomenat sodi. Si, com diuen els adeptes d'aquesta escola astrològica, el signe s'ha fet independent de la constel·lació però en reté les característiques, aleshores, el signe ha deixat de ser-ho perquè un signe és allò amb què una cosa és representada; un signe que ja no representa res, ja no és un signe, o què serien en química les lletres Na si es considerés que ja no representen el sodi?. Per cert, la transferència de les propietats de la constel·lació al signe, com va obrar-se i com pot comprovar-se? Per això, ara es defineix signe del Zodíac com a Cadascuna de les dotze parts en què hom suposa dividit el zodíac. (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana) Llavors, els signes del zodíac de l'astrologia tròpica no són més que certs períodes de l'any, una mena de calendari alternatiu al civil, en què els dotze mesos de l'any serien àries, taure,bessons (o gèmini), càncer (o cranc), lleó (o leo), verge (o virgo), balança (o libra), escorpió (o escorpí), sagitari, capricorn, aquari, peixos (o pisces) i, posats en aquesta línia, es podria considerar que el 21 de març del calendari civil correspon a l'1 d'àries del calendari astrològic, així com establir d'altres equivalències com ara 3 de maig = 12 de taure, etc. Si de debò es demostrès alguna influència d'aquests signes en les persones, aquesta es deuria no pas al pas del Sol i dels altres astres per les constel·lacions -que el zodíac de l'astrologia tròpica ja fa gairebé dos mil anys que no reflecteix- sinó a les característiques ambientals de cada època de l'any, és a dir, al calendari; de fet, ser taure només significa haver nascut entre el 21 d'abril i el 20 de maig -entre l'1 i el 30 de taure segons el calendari astrològic-. Així per exemple, els mestres d'escola detecten que, en molts casos, les criatures nascudes a final de l'any -mesos de novembre i desembre- tenen més dificultats que els seus companys per aprendre; això, però, no ho atribueixen pas al naixement de les criatures sota els signes d'escorpió, sagitari o capricorn sinó a un fet més senzill i raonable: una criatura nascuda el desembre del 2002 és gairebé un any més petita que una altra de nascuda al febrer del 2002, i, això, en l'edat infantil -no ja en l'adulta- marca una diferent capacitat d'aprenentatge. Si ací s'hi volgués aplicar el zodíac de l'astrologia tròpica, aleshores, les criatures nascudes sota el signe de capricorn -del 23 de desembre al 20 de gener, segons l'astrologia tròpica- tindran una capacitat diferent d'estudis segons hagin nascut abans o després del 31 de desembre / 8 de capricorn; si han nascut entre l'1 i el 20 de gener del 2003 (entre el 9 i el 31 de capricorn) aniran a la classe dels nascuts el 2003 i, llavors, seran els més grans del grup, mentre que els nascuts entre el 23 i el 31 de desembre del 2002 (entre l'1 i el 8 de capricorn) pot ser que els facin anar a la classe dels nascuts el 2002, on, potser, tindran problemes d'aprenentatge per ser els més petits del grup.

Si la precessió d'equinoccis és un fenomen continu, quin sentit té aferrar-se a una successió de constel·lacions, definida en un moment concret com fou el segle V a. de J.C.? Probablement, si la successió de constel·lacions hagués estat calculada dos mil cent-seixanta anys abans del 419 a. de J.C., ara potser el dogma seria que taure va del 21 de març al 20 d'abril, i els nascuts entre aquestes dates se'ls definiria com a taures, encara que, per la precessió d'equinoccis, fossin ja peixos.

L'astrologia tròpica si una cosa fos capaç de demostrar seria, precisament, la no influència dels astres en la vida de la gent, la influència en el caràcter de les persones l'exercirien les diferents èpoques de l'any. Per la seva banda, els seguidors de l'astrologia sidèrea, una minoria entre els astròlegs, sí que parteixen de la successió real dels signes del Zodíac -bé, si admeten l'existència d'Ofiüc-; ara bé, continuen sense demostrar que els astres influeixin en les persones.

5.4.LA POSSIBLE INFLUÈNCIA DELS ASTRES

Què fan els astres per influir en el nostre destí i la nostra personalitat?. De fet, el Sol, com moltes d'altres estrelles, emet energia arran de la combustió d'hidrogen i la seva conversió en heli; els planetes i els asteroides giren segons els condiciona la força gravitatòria exercida per la massa del Sol, així com també exerceixen ells una força gravitatòria que reté les seves atmosferes i, en alguns casos, fa que hi hagi satèl·lits girant al seu voltant. Els planetes, els satèl·lits i els asteroides també reflexen part de la llum i l'energia que reben del Sol, com també emeten ones electromagnètiques.

Als astròlegs, els agrada molt recordar que les marees es deuen a l'acció de la Lluna -un planeta, segons ells- sobre els mars i els oceans; tenen, doncs, una prova de la influència dels astres en la vida a la Terra.

Isaac Newton (1643-1727) va descobrir la Llei de la Gravetat: dos cossos s'atrauen amb una força directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de les distàncies que els separen. Amb aquesta llei, s'explica el gir dels planetes al voltant del Sol, i de la Lluna al voltant de la Terra. Tanmateix, la força de la gravetat només pot manifestar-se en cossos de gran massa, com ara planetes, estrelles o galàxies. Per això, la força gravitatòria del Sol i de la Lluna intervé en grans masses d'aigua com són els oceans i hi provoca l'ascens i la davallada de les marees; ara bé, en grans llacs, els quals són infinitament menors que els oceans, o en mars tancats, com és el cas del Mediterrani, aquesta força gravitatòria no hi és prou intensa com per generar-hi marees; bé, el 80% d'aigua que forma el cos de les persones és ínfima comparada amb la d'un llac -per no dir amb la d'un oceà-, per tant, és fàcil deduir la incidència que hi té la gravitació del Sol i de la Lluna. Per altra banda, de l'enunciat de la llei de la gravitació, hom dedueix que la intensitat d'aquesta força disminueix com més allunyats es trobi un cos de l'altre. Així, donant a la força de la gravetat de la Lluna sobre la Terra un valor 1, la dels altres astres seria, més o menys, així:

El Sol: força de gravitació 0'5 (té molta més massa que la Lluna però està separat de la Terra per 150 milions de quilòmetres, mentre que la distància de la Terra a la Lluna és de només 380.000 km).

Mercuri: 0'00005

Venus: 0'00005

Mart: 0'00005

Júpiter: 0'00002

Saturn: 0'00000106

Per als planetes més allunyats, resulta més difícil realitzar el càlcul; recordant que la força gravitatòria del Sol sobre la Terra és 0'5 donant a la de la Lluna el valor 1, Urà té una força gravitatòria 2'1 milions de vegades menor que el Sol; la força gravitatòria de Neptú és vint milions de vegades més petita que la del Sol i la de la massa formada per Plutó i el seu satèl·lit Caront és deu mil milions de vegades inferior a la del Sol.

Amb aquestes magnituds, resulta obvi que exerceixen més força gravitatòria sobre nosaltres les masses dels massissos muntanyosos i les dels cossos i els objectes que ens envolten a la Terra, que no pas uns astres allunyats milions de quilòmetres de nosaltres. Finalment, la força de la gravetat influeix en l'atracció dels cossos, però no pas, fins que no es demostri el contrari, en el destí i la personalitat de la gent.

Quant a la força electromagnètica, avui dia, gràcies als mitjans d'observació, es te un coneixement força detallat de quines són les radiacions electromagnètiques que arriben a la Terra procedents de l'espai. No n'hi ha cap que pugui explicar els efectes que els astròlegs atribueixen als planetes; podria ser, naturalment, que hi hagués algun tipus de radició electromagnètica d'origen extraterrestre encara desconeguda; ara bé, caldria demostrar-ne l'existència abans que posar-se a descriure'n els suposats efectes. Per altra banda, les radiacions que ens arriben des de la Lluna i els planetes és de magnitud ínfima; la força electromagnètica, igual com la de la gravetat, disminueix segons la distància. Finalment, si els planetes enviessin algun tipus d'energia a la Terra, aquesta hauria de ser contínua; no té explicació lògica que una hipotètica energia planetària afecti una criatura acabada de nèixer, però no pas les altres persones, ni tampoc que l'energia enviada per cada planeta tingui un tipus d'influència diferent. Per quina raó, la llum d'un planeta hauria de condicionar el destí d'una persona?.

5.5.L'ASTROLOGIA I LA CIÈNCIA

Per decidir si es considera l'astrologia una ciència, cal examinar que aquesta disciplina segueixi el mètode científic. És a dir, que es basi en el sistema d'establir hipòtesis i comparar-les experimentalment, i que d'ací en sorgeixi un edifici coherent de coneixements.

Així doncs, cal considerar:

1.Els postul·lats de l'astrologia, entre els quals el que li dóna la raó d'ésser -la influència dels astres en la vida de les persones-, no han estat mai demostrats; exactament igual com els dogmes de les religions -l'existència de Déu, la immortalitat de l'ànima, etc.-. Les ciències es basen sempre en coneixements demostrats i subjectes al principi de la falsabilitat, ço és que es pugui comprovar si són veritables o falsos mitjançant l'experimentació.

2.Dins de l'astrologia hi ha moltes contradiccions entre els seus practicants, en podem recordar algunes:

a) els decanats -segments en què es divideixen cadascun dels signes del Zodíac- cal tenir-los en compte, o bé es poden ignorar?

b) els planetes Proserpina i Eol, mencionats per alguns astròlegs, existeixen o no?

c) quin zodíac cal estudiar, el real, o bé l'establert pels babilonis al segle V a. de J.C.? Aquest és el detall que distingeix l'astrologia tròpica de la sidèrea.

d) els aspectes són només la conjunció, l'oposició, el trígon, la quadratura i el sextil, o bé també el semiquadre, el sesquiquadre, el semisextil i l'inconjunt?

A més hi ha certes qüestions a què els astròlegs no semblen donar una resposta adequada:

a) per què ens influeixen els planetes i no els satèl·lits que giren al voltant seu o els asteroides, que només es diferencien dels planetes per les seves dimensions?

b) si no hi ha un mètode establert per interpretar una carta astral, com es pot saber si una predicció és correcta o no?. Imaginem que passés igual amb els mapes dels serveis metereològics.

c) si els astres condicionen la nostra personalitat, com és que en les facultats de psicologia o en l'especialitat de psiquiatria no s'estudia el Zodíac?

d) per explicar quines circumstàncies han pogut dur algú a la delinqüència, es parla del seu ambient familiar, de l'educació rebuda, de la situació econòmica, quin paper hi tindrien els astres?

e) dues persones nascudes el mateix dia i la mateixa hora serien bessons astrals, és a dir, tindrien el mateix signe i el mateix ascendent. Si s'organitzés una trobada de bessons astrals -per exemple, gent nascuda a Barcelona el 21 de març de 1965 a les sis de la tarda-, tots els participants haurien tingut unes vivències semblants o uns trets de personalitat comuns?

f) si s'esdevé una catàstrofe en què hi morin o hi resultin ferides una gran quantitat de persones, tota aquella gent pertanyia a un mateix signe? A totes les víctimes de l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, els astròlegs els havien predit que podrien patir una situació d'alt risc?. Seria interessant llegir les prediccions astrològiques publicades a Nova York la vigília del dia dels atemptats. De fet, aquest tipus d'argument, ja l'havia plantejat el polític romà Ciceró al segle I a. de J.C. com a objecció a les tècniques endevinatòries.

g) si l'astrologia es manté fidel a una concepció geocèntrica de l'Univers, visible en la seva definició del Sol com a planeta, no hauria de passar que si els astres de debò ens influïssin, les prediccions astrològiques resultarien sempre errònies, a causa de la seva concepció equivocada de l'Univers?

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

 

6. PROVES EXPERIMENTALS

Els arguments teòrics de l'astrologia, ja ho hem vist, són força febles; ara bé, i si a la pràctica, les prediccions dels astròlegs es complissin?. Aleshores, l'actitud racional seria admetre la influència dels astres en la nostra vida, tot i que no se'n sapigués explicar la raó. Però, cal arribar a aquest extrem?. Ací exposem els resultats de diversos intents de comprovació estadística dels postulats de l'astrologia, publicats per l'astrònom Javier Armentia a la revista espanyola La Alternativa Racional en el seu número 24 (març de 1992) i citats per Manuel Toharia a Astrologia, ciencia o creencia. Madrid, McGraw Hill, 1993 pàgines 146-150:

a) J. Mc Gervey va analitzar les dates de naixement de 6.457 polítics i 16.634 científics, i va adonar-se que es repartien a l'atzar pels diferents signes del Zodíac.

b) B. Silverman observà els signes zodiacals de 2.978 persones casades i de 478 de divorciades; l'experiment no mostrà l'existència de signes compatibles o incompatibles en cada membre de les parelles o de les ex-parelles. En un altre experiment, Silverman tampoc no trobà cap relació entre els signes del Zodíac i les opinions de 16.000 psicòlegs, acabats de graduar, sobre temes com ara la igualtat, l'honestedat, la intel·lectualitat i d'altres qualitats.

c) Snell, Dean i Wakefield analitzaren les biografies de dues mostres, triades a l'atzar, de 1.500 persones que arribaren a exercir una posició de lideratge. Arribaren a la conclusió que, dins d'aquests grups, els nascuts sota el signe de Verge -al qual els astròlegs li atribueixen la propietat de predisposar cap al lideratge- hi eren tan nombrosos com els nascuts sota els altres signes.

d) J.T. Bennet i J.R. Barth no trobaren cap relació entre els signes regits per Mart i les llistes de voluntaris a l'exèrcit dels EUA, país on mai no hi ha existit el servei militar obligatori.

e) J. Noblitt considerà nul·la la relació entre els aspectes (posicions angulars d'uns planetes respecte dels altres) en el moment del naixement i les característiques de la persona.

f) D. Lester no trobà cap relació entre les fases de la Lluna i els casos de 25.137 suïcidis i 20.500 homicidis comesos als EUA.

g) R. Calver i P. Ianna observaren que de 3.011 prediccions astrològiques realitzades entre 1987 i 1992, només se'n van complir el 10%.

h) El servei geològic dels EUA comprovà que de 240 prediccions de terratrèmols formulades per vint-i-set famosos astròlegs americans, els encerts eren només els que concedia l'atzar.

i) Dos grups d'investigadors -Cummings, Neher, Lackey, Dwyer i Grange per una banda i Tyson, Carlson i Dwyer (de nou) per l'altra- estudiant 230 persones de tota classe i condició, arribaren a la conclusió que hom és incapaç de distingir la seva carta astral de la d'una altra persona.

Apart de totes aquestes constatacions, ací volem fer menció especial de l'experiment de Shawn i Carlson, publicat a la revista científica Nature el dia 5 de desembre de 1985.

Aquest experiment es dugué a terme sota la direcció de Carlson, físic de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), ja esmentat en l'apartat i com a membre d'un dels grups que participà en l'estudi de la percepció de la gent sobre les cartes astrals. Hi participaren estadístics, astrònoms i astròlegs. Carlson es dirigí al National Council for Geocosmic Research (NCGR), l'organització astrològica més coneguda mundialment, perquè seleccionès els astròlegs que havien de prendre part en la prova.

Per a la selecció dels subjectes de l'experiment -els conillets d'Índies- es posaren anuncis a la premsa i, sota la supervisió de l'NCGR, d'entre els candidats foren excloses aquelles persones que es declaraven escèptiques extremes.

La prova consistia a subministrar un qüestionari al subjecte sobre les dades del seu naixement; a continuació, li eren donades tres cartes astrals, perquè en seleccionès quina era la que millor representava la seva personalitat, la segona millor i la tercera; a més, el subjecte havia de puntuar d'1 a 10 la correspondència entre cada carta astral i la seva personalitat.

Aquest experiment es realitzà pel procediment del doble cec, usat sovint pels laboratoris farmacèutics amb el fi de provar els medicaments nous. En medecina, existeix l'efecte placebo: si a una persona hom li subministra una substància inoqua, com ara un got d'aigua, dient-li que és un medicament, aquesta substància inoqua pot fer efecte, igual com si fos un remei de debò. Per evitar aquest efecte, a l'hora de provar el nou medicament s'aplica el doble cec: persones afectades per una determinada malaltia es divideixen en dos grups; a l'un els és donat el nou medicament, i a l'altre una substància inoqua. La tècnica del doble cec consisteix a fer la prova evitant que tant els pacients com els infermers que els atenen sàpiguen si la substància que prenen o que subministren és el medicament o bé el producte inocu.

En aquest experiment sobre les cartes astrals, la tècnica del doble cec va consistir a dividir els subjectes en dos grups: a i b, sense que cap d'ells no sabés en quin grup l'havien inclòs. Als membres del grup a se'ls subministrava una carta astral elaborada pels astròlegs segons les seves tècniques i mètodes, i dues més fetes a l'atzar -és a dir, una de correcta i dues d'incorrectes-. Aquests mateixos tres horòscops es donaven també a una persona del grup b, per tant, en aquest segon grup, ningú no rebia cap carta astral correcta.

Si als membres del grup a se'ls donava una carta astral autèntica -ço és, elaborada per astròlegs- i dues de falses, la probabilitat que, per atzar, consideressin que l'autèntica era la que reflectia la seva personalitat era d'1 entre 3, és a dir, d'un terç, el que vol dir, sobre un 33%.

Els resultats foren aquests: entre les persones del grup a, l'índex d'encerts arribà al 33'7%; és a dir, al grau d'encert que garanteix l'atzar, si l'astrologia fos fiable, els resultats d'aquest grup haurien hagut de ser molt més elevats del 33%. Les persones del grup b donaren un índex d'encerts que arribava al 44'7%, una autèntica sorpresa en un grup on a ningú no se li havia proporcionat una carta astral correcta.

A la vista d'aquests resultats desfavorables, que corroboren la tesi que hom no sap identificar la seva carta astral, els astròlegs hi reaccionaren afirmant que els astròlegs que havien participat en la prova no eren prou competents, tot i que, podem observar, els havia seleccionats ni més ni menys que la NCGR, institució que, als EUA, hi actua com una mena d'acadèmia nacional d'astrologia. Quins deuen ser doncs, els astròlegs bons?

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

 


7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

Què s'hi pot trobar en un llibre d'astrologia, que pretén legitimar aquesta pràctica com a ciència?, doncs, tal com pot deduir-se de la consulta d'obres sobre aquest tema, accessibles en qualsevol biblioteca pública, força coses: (les frases o paraules en cursiva corresponen a cites textuals del llibre de Gemma Blat Les rodes del Zodíac. Gemma Blat és l'astròloga del diari Avui)


a) Referències legitimadores de científics: Ja ho deia Einstein: "L'Astrologia es l'única explicació global i coherent del món", reforçada, sovint, per la menció del fet, cert, que Kepler i Newton creieren en l'astrologia; també hi podrien afegir un altre fet verídic: Newton practicà l'alquímia. Ara bé, suposant que sigui veritable, és a dir, que no estigui treta fora de context ni sigui falsa, la cita d'Einstein no vol dir res; Albert Einstein va demostrar, per exemple, que la velocitat de la llum és constant, però, si de debò creia en l'Astrologia, no va aconseguir demostrar mai la validesa de la cita ací esmentada; de la mateixa manera que, si com s'ha dit sovint, tot i que hi ha qui ho desmenteix, Einstein creia en Déu, tampoc no en va demostrar l'existència. Aquest raonament val igual per als altres dos científics mencionats; Kepler va demostrar les lleis de la mecànica celeste i Newton la Llei de la Gravetat, però cap dels dos no va demostrar cap postulat astrològic -ni alquímic en el cas de Newton-. En ciència, les coses són vàlides no per les hagi dites algú sinó perquè s'han comprovat mitjançant l'experimentació. Per altra banda, ací, els científics se'ls menciona només quan convé; de la dita sobre l'Astrologia afirmada per Carl Sagan (1934-1997) que és absurd perdre el temps demostrant la falsedat de coses òbviament falses, ni rastre, com tampoc dels manifestos signats en diferents ocasions per astrònoms denunciant la falsedat i la nul·la base científica de l'Astrologia.
b) Definicions de la mena de ciència que és l'Astrologia: Científicament, no hi ha cap prova plenament coneguda que demostri la influència dels astres en les persones. I des d'un punt de vista filosòfic, el principal obstacle amb el qual s'enfronta és precisament que sembla qüestionar la llibertat de l'ésser humà i l'enclava a la cruïlla del determinisme. Quedi clar que aquestes línies no són pas obra d'un escèptic sinó d'un astròleg. Des d'una perspectiva lògica, aquest paràgraf seria la demostració d'allò que, precisment, es vol negar: el caràcter acientífic de l'astrologia. L'Astronomia és una ciència objectiva i l'Astrologia és totalment subjectiva. La primera pertany al domini de la raó, la segona pertany al domini del cor. Si per ciència s'entén la descripció del món que ens envolta recorrent a afirmacions objectives, comprovables mitjançant l'experimentació, en aquest paràgraf, obra d'un astròleg, queda demostrat, molt millor del que hagués pogut fer-ho el més recalcitrant dels escèptics, que l'Astrologia no és, de cap manera, una ciència. Per cert, com es pot voler que la Ciència acabi demostrant uns coneixements que se situen al domini del cor, és a dir, fora de l'àmbit de la Raó?. La ciència o bé és racional, o bé no és ciència, i les coses que es situen més enllà dels límits de la Raó escapen al domini de la Ciència.
c) Il·lusions de futur: científicament, s'està arribant a conclusions molt esperançadores (quines?) que potser, ben aviat, vindran a reivindicar tota la veritat d'aquesta maltractada ciència En primer lloc, l'Astrologia, una ciència ho serà quan se'n demostrin els postulats, però no pas abans; en segon lloc, si no hi ha proves científiques de la influència dels astres en les persones, i com hem vist, hi ha astròlegs disposats a admetre-ho, com es vol que l'Astrologia sigui una ciència?.
d) Victimisme: tota la veritat d'aquesta maltractada ciència, que potser volen que a les universitats hi hagi facultats d'astrologia que concedeixin als seus estudiants títols de llicenciat o de doctor?.
e) Menció d'autoritats d'allò més científic: Carl Jung (1875-1961), un psiquiatra suís, crient en l'astrologia, l'esperitisme, la telepatia, la telequinesi, la clarividència i la percepcció extrasensioral, i que va intentar basar la psicologia en les nocions de sincronicitat i d'inconscient col·lectiu, les quals manquen de qualsevol mena de base científica, o bé el filòsof Hermes Trimegist. A l'Europa medieval, entre els alquimistes, un dels seus llibres més sagrats n'era un d'atribuït al déu egipci Toth, conegut com a Hermes Trimegist (Hermes tres vegades gran). El 1455, a Florència va començar a circular-hi un manuscrit titulat Corpus Hermeticum; se'l presentava com una compilació del coneixement alquímic, màgic i astrològic del déu egipci; en realitat, però, el text era d'origen europeu i, molt probablement, medieval; aquest llibre és, en realitat, un recull de paraules màgiques i encanteris. Òbviament, davant d'un pensador tres vegades gran com fou Hermes Trimegist, no val la pena perdre el temps amb aquelles tres mediocritats anomenades Sòcrates, Plató i Aristòtil.
f) Una autèntica filosofia de la història: del fet, científic, de la precessió d'equinoccis, en dedueixen que el naixement de Crist coincideix amb l'inici de l'Era Piscis, caracteritzada pels valors cristians de caritat i d'amor al proïsme, i ara ha de venir, tal com ho deien els hippies dels anys 60, l'Era d'Aquari. El pas d'una era a l'altra ve marcat per quina sigui la constel·lació sota la qual es produeixi l'equinocci de primavera. En fi, La història de totes les societats que han existit fins avui és la història de la precessió d'equinoccis. Aquestes línies, no trobades ara per ara en cap dels llibres d'astrologia consultats, podrien ser el paràgraf primer d'un hipotètic Manifest del Partit Astrològic.
g) Resentiment contra la ciència de l'Astronomia: els astrònoms que decidiren incorporar-se a l'Acadèmia de Ciències, fundada a França el 1666 per Jean-Baptiste Colbert (1619-1683), primer ministre de la cort de Lluís XIV, i on s'exigia renegar de les cabòries astrològiques, poden ser titllats de mercenaris que es vengueren un saber que sabien cert, l'Astrologia, a canvi d'una col·locació; la possibilitat que al segle XVII, l'època dels inicis de la ciència moderna, els astrònoms ja fossin conscients de l'absurditat de l'Astrologia no es considera en absolut. Insultar els científics com a mercenaris no sembla ocasionar cap problema de consciència.
h) Barreges il·lògiques i gratuïtes: associar la personalitat atribuïda als déus de l'antiga mitologia amb les propietats dels planetes que porten el seu nom; per cert, quin seria l'influx del novè planeta del Sistema Solar si, el 1930, el seu descobridor, en comptes d'anomenar-lo Plutó, seguint la suggerència d'una criatura, l'hagués denominat Minerva, Diana, Bacus o Pan; predisposaria, aleshores aquest planeta, cap a l'activitat intel·lectual, la caça, la borratxera o el deliri sexual desenfrenat?.
i) Atribució de característiques psicològiques a cada símbol: d'on resulta l'existència de dotze tipus de personalitat on hi ha d'encaixar tothom, excepte, segurament, els nascuts el 30 de febrer; deu resultar força lamentable que els psicòlegs surtin tan mal preparats perquè a la Facultat no els ensenyen el Zodíac.
j) Incoherències greus: mencionar la precessió d'equinoccis, però continuar situant la successió dels signes tal com ho van fer els babilònics al segle V a. de J.C. No volen veure que aquest fenomen d'avenç de l'equinocci de primavera deixa obsoleta la successió de constel·lacions comunament admesa.

I ací, la mostra d'absurditats no ha pretès pas ser exhaustiva, qui vulgui, amb tota seguretat, podrà trobar-ne més.

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

 

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS


Consultant els horòscops que hom pot trobar en qualsevol publicació, fins i tot en diaris seriosos, el que s'hi troba són sovint obvietats, com ara si mostres la part més amable de la teva persona, podràs començar una relació interessant; cal remoure cels i terra per arribar a una conclusió com aquesta?. Efectes dels planetes sobre les persones: Venus us estigui mirant; aquesta Venus que mira, què és, un planeta o bé una divinitat?, la idea que un planeta pugui mirar no sembla gaire lògica, o bé Saturn ha avançat molt en el vostre territori (...) i potser per això us sentireu més lleugers (...) si sou de finals del signe us semblarà que aneu més carregats; què vol dir sentir-se més lleugers o anar més carregats, que potser hauran de traginar Saturn a pes de braços?. Com que cada cop que la Lluna us [als Aquari] visita us esvera més del compte (...) , hi ha proves empíriques d'aquesta afirmació?. S'aconsella als Capricorn que no es deixin absorvir del tot per la feina, potser no deu haver-hi cap capricorn a l'atur, ni que tingui problemes d'inserció al món laboral. Els Sagitari lluiten sempre per idealisme, no deu d'haver-n'hi cap, doncs, que sigui avar, ni que estigui implicat en estafes o afers de corrupció. I així podríem anar posant exemples de buidor del contingut, o d'afirmacions gratuïtes, és a dir, no basades en cap fonament lògic.

 

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA


9.EL NOSTRE HORÒSCOP


Avui dia, el prestigi d'un diari seriós -ja n'hem esmentat alguns- no queda pas a l'alçada del betum pel fet de publicar horòscops. Com que s'ha obert la veda de la ximpleria, ací ens afegim a la festa, on, com és obvi, tothom hi és convidat, i publiquem, per no ser menys, el nostre horòscop.
Arran de tot el que hem anat exposant, hem arribat a la conclusió que, en realitat, només hi ha un sol astre que regeix tots i cadascun dels signes del Zodíac: la Lluna de València. Són moltes les persones nascudes sota aquest astre, que exerceix la seva influència des de l'1 de gener fins al 31 de desembre -o des de l'1 de setembre fins al 31 d'agost, com es vulgui mirar-. Aquest és un tipus de gent disposada a creure-s'ho tot, i com més extravagant i absurd resulti encara millor. Això els deu proporcionar la satisfacció d'haver penetrat en uns secrets closos per al comú dels mortals, principalment per a aquella colla de pobres dogmàtics i obtusos que s'autodenominen escèptics, dels quals, el millor que se'n pot dir és que, entre ells, potser n'hi ha de recuperables. La gent que viu a la Lluna de València considera científics no sols l'Astrologia, sinó també d'altres contes de la vora del foc com ara els romanços de l'Atlàntida, l'Esperitisme, el Tarot, les dites Medecines Alternatives i, fins i tot, desenvolupen la capacitat de veure els extraterrestres que vénen de vacances a la Terra; per tot això, aquestes persones se les poden donar de sàvies i, en alguns casos, guanyar-se la vida amb les seves poca-soltades. En realitat, els sabers descoberts a la llum de la Lluna de València, o d'un fanal apagat, que ve a ser igual, són el succedani modern de l'antiga religió, amb els seus éssers sobrenaturals -Déu, el Dimoni, els àngels, els sants, etc-, els seus fenòmens paranormals -els miracles-, el seu saber ocult -la Revelació Divina, els misteris del Més Enllà-, etc.

En fi, ací mostrem l'horòscop dels nascuts sota el karma de la Lluna de València:


ÀRIES L'ANYELL


( Les falses dates afirmades en horòscops d'estar per casa són del 21 de març al 20 d'abril. Les reals, autèntiques, dates són del 19 d'abril al 13 de maig). Tu et tens per simpàtic i et consideres una persona que sap escoltar. Molta gent et considera un xitxarel·lo perquè mantens idees ja molt passades de moda. Ets una persona de ment espessa i somniatruites, la teva avarícia, buidor i credulitat van en boca de tothom. Segurament, t'acabarà enredant alguna secta, amb un gurú carismàtic i bon negociant. Ets el tipus de persona que, per millorar la seva vida social, se n'hauria d'anar a viure a l'Antàrtida o bé al Desert del Gobi.


Esdeveniments celestes: T'avisem que Alfa Proxima llueix molt propera i, veritablement, és a la base de tot.
Relacions: Magnífiques vibracions per a la consumació amb el teu nou amor; però, ai las!, l'òrbita de Plutó d'ací poc serà el·líptica; la teva muller o el teu marit se n'adonarà, el divorci et sortirà car i hauràs de reprendre l'onanisme.
Carrera professional: Les teves opcions professionals, de fet, no són gaires. Alguna cosa que et faci desenvolupar la musculatura, potser. Si la teva aura és lluent, multidimensional i ectoplasmàtica, les teves ambicions secretes d'esdevenir un enginyer de control de les multituds potser podran complir-se. Si, cosa no gaire freqüent en un anyell, ets intel·ligent, segurament voldràs ser un doctor xerrameca o bé alguna altra cosa no gaire ben vista, però amb què podràs aconseguir poder.
Diners: Veuràs alguns calés de tant en tant, però no gaires. La teva estúpida confiança en la sort, et farà fer-te il·lusions amb la loteria; et veuràs contínuament decebut.
Salut: La dinyaràs, més aviat i més malament del que et pots imaginar.


TAURE, EL TORO


(Les dates falses proposades pels no respectables son del 21 d'abril al 20 de maig. Les dates autèntiques són els vint-i-cinc dies pronosticats des del 14 de maig fins al 19 de juny). Els taures es veuen ells mateixos com a pràctics i persistents amb una determinació tenaç; ara bé, d'altres opinen que us moveu per prejudicis, sou tossuts i, més aviat, babaus. Segurament, vau votar pel Partit Sense Idees; dissortadament, el Govern ho sap, i us agafarà durant el moment més fosc de la nit. Les típiques dones taure donen el pit durant molts anys, perquè als homes taure els agrada jugar amb els pits buits.


Esdeveniments celestes: algun fet catastròfic s'esdevindrà en algun lloc en algun moment.
Relacions: aviat començaràs un altre rotllo breu, superficial i sense sentit amb algú no gaire interessant
Carrera professional: la mediocritat és el teu senyal de naixement, i, fàcilment, la trobaràs. En les opcions professionals dels taure, sovint hi ha escombres, fregalls i galledes.
Diners: ets un perfecte perdedor; però continua comprant números de la loteria, la teva divinitat elegida deu odiar-te, però l'Estat necessita els calés que et gastes en joc
Salut: El teu consum idiota de remeis de xerraires, píndoles de vitamines i potingues d'herbes t'escurçarà molts més anys de vida dels que podries conservar deixant de fumar, de beure i d'atipar-te contínuament.

GÈMINI, ELS BESSONS


(Les falses dates proclamades pels maleïts són del 21 de maig al 21 de juny. La florida real de Gèmini s'esdevé durant els trenta-un gloriosos dies del 20 de juny al 20 de juliol). Els Gèminis tenen un pensament ràpid i intel·ligent, però, sovint, tenen dues opinions sobre les coses. Ets tant un murmurador viciós com un somniador mandrós. En molts casos, els Gèminis acostumen a tenir cares boniques i un bon aspecte corporal que dissimulen l'abocador de deixalles que és la seva ment; aquesta mena de gèminis tendeixen a ser bisexuals. Generalment, als gèminis els agraden els dos tipus de música: coutry i western.


Esdeveniments celestes: La força de Coriolis és ubiqua; vigila que no se't descontrolin els fluids vitals.
Relacions: Mentre Venus il·lumini el cel del vespre, les teves actituds explotadores i controladores continuaran pansint la teva vida amorosa.
Carrera professional: Treballar en un bordell per a bisexuals seria una bona opció
Diners: Els gèminis capaços de complaure les perversions dels polítics, o les preferències de pietosos cristians, aconseguiran fer-se rics. Els altres hauran d'inscriure's de per vida en un centre d'acollida.
Salut: Les teves moltes hipocondries estan a punt de donar fruit.

CÀNCER. EL CRANC


(No, no!, no és pas del 22 de juny al 23 de juliol, el Sol s'està a Càncer durant els vint mervallesos dies del 21 de juliol al 9 d'agost). Els càncer fan emprenyar tothom. Ets agressiu i egoista; tractes la gent amb menyspreu, a no ser que siguin poderosos, aleshores, ets més llagoter del que es pugui arribar a imaginar. Tens mal geni, ets impacient i no acceptes consells.


Esdeveniments celestes: quan el cometa Halley s'acosti a l'Eclíptica, tothom descobrirà la teva manera de ser antediluviana.
Relacions: Aviat tindràs una plena i profunda relació de nit
Carrera professional: Gastaràs els teus escarransits estalvis en romanços de faci's ric ara mateix, com ara venda en piràmide, histèries de marketing de multinivell, etc. La teva propera aventura serà vendre la panacea de Tònic d'Herbes Naturals, elaborat a la cuina de casa teva sota franquícia del promotor. Quan donis la teva paraula d'honor, el resultat serà pitjor que les promeses dels polítics.
Diners: T'apuntaràs a cursets de cap de setmana del tipus Consells sobre relacions per a agents de seguretat, Economia i ètica per a polítics o, segurament, en el més popular de tots Les coses llueixen i brillen al moviment New Age. No funcionaran, igual com tot allò que intentis.
Salut: Tindràs problemes al cervell, als ossos, als músculs i als òrgans; a part d'això, tota la resta anirà bé.


LEO. EL LLEÓ


(Dates aparents: del 24 de juliol al 23 d'agost; Dates reals: trenta-set meravellosos dies des del 10 d'agost al 15 de setembre). Els leos es consideren nascuts per al lideratge; molts leos són cridaners i fanfes. Ets un cregut i no pots tolerar una crítica honesta; la teva arrogància dictatorial no l'aguanta ni ta mare.


Esdeveniments celestes: Vigila, el Sol regeix el teu futur i arribarà al zenit demà mateix.
Relacions: Et cal un canvi total d'actitud si vols que et surti bé qualsevol tipus de relació que et proposis; una llarga psicoteràpia només en serà el principi; si t'has de trobar desequilibrat, si-us-plau truca un psicòleg professional.
Carrera professional: Normalment, els leos són uns lladres malparits; la política és la teva carrera, suposant que siguis prou intel·ligent com per poder-t'hi entendre. Tindràs èxit com a empresari, potser amb connexions a Espanya.
Diners: Si ets intel·ligent, cosa no gaire habitual en els leo, esdevindràs un expert en l'acceptació de suborns i similars. Cas que siguis un sòmines, el més probable, les teves estrelles suggereixen que inciaràs una carrera fracassada en robatoris i estafes. Potser et donaran un diploma de bon estudiant quan hagis acabat tots els dies de treballs a la teva presó local.
Salut: La bona notícia és que als que la palmen joves, els fan un enterro més bonic.

VIRGO. LA VERGE


(Les dates que fan creure els astròlegs fantasmes són del 24 d'agost al 23 de setembre. Les dates reals són els quaranta-cinc dies mundans des del 16 de setembre al 30 d'octubre) Una gran tropa de persones molt ordinàries com tu van nèixer sota el més llarg de tots els signes. El virgos són persones tediosament lògiques, que odien el desordre; aquesta fastigosa mania et fa perdre els pocs amics que tens. Ets fred, sense emocions ni temperament. Sovint, et clapes mentre fas l'amor; això suposant que siguis un dels pocs virgos que en tenen l'oacasió un cop se'ls ha pansit l'efímer vigor juvenil. Segurament ets realment verge, o ho eres.


Esdeveniments celestes:
Mercuri controla la teva vida, i et relliscarà pels dits.
Relacions: Els teus projectes de sortir a ballar, els abandones cada dia; què hi farem!
Carrera professional: Els virgos són uns excel·lents viviseccionistes i directors de pompes fúnebres; en algun cas poden provar de ser consellers peripatètics o bé naturòpates, però només si sou capaços de fer una cara normal, cosa difícil a causa dels vostres problemes nerviosos.
Diners: Compra un número de la rifa; però, millor, deixa-ho estar, ets un perdedor.
Salut: Dissortadament, els científics encara no han trobat cap vacuna contra el càncer; mentrestant, prova el te o el suc de coco de Tahití; no et faran cap bé, però tampoc cap mal.


LIBRA. LES BALANCES


(Dates errònies i falses: del 24 de setembre al 23 d'octubre. Les dates verídiques són del 31 d'octubre al 22 de novembre, a causa d'un retard de vint-i-tres dies). Els libra són tipus artístics i consideren la realitat un repte. Si ets home, molt probablement seràs gai. Molts libra són llibertins promiscus, i agafen totes les malalties venèries.


Esdeveniments celestes: Venus és el vostre planeta regent; els senyors lliures, haurien de comprovar les seves xakras abans de marxar.
Relacions: Hi haurà grans estrelles per a l'amor i el romanç, però no pas per a tu, sinó per a totes aquelles persones que animes a trobar un amant fidel en un altre lloc.
Carrera professional: Els libres canvien sovint de feina i sovint aconsegueixen força guanys il·lícits. Les dones libra són excel·lents prostitutes; els homes libra tindran èxit en alguna pseudo-professió, com ara quiropràctica, clarividència o economista; si no és que ja ho has deixat de banda per esdevenir el líder d'alguna secta New Age.
Diners: Et faràs ric si et mantens fidel a la teva tendència a evitar el treball honrat
Salut: Truca aviat a causa dels teus problemàtics símptomes.

ESCORPIO. L'ESCORPÍ


(Els astròlegs de pa sucat amb oli el situen entre el 24 d'octubre i el 22 de novembre; en realitat, aquest estel sense parió es manifesta durant set fabulosos dies: del 23 al 29 de novembre). Els escorpio són gent particularment atractiva; ell, o fins i tot ella, són, a més afortunats, per haver entrat en aquesta vida sota aquest noble símbol. Les més plaents celebritats, els intel·lectuals més destacats, els herois de l'esport, miríades de científics famosos, els polítics honestos, molts dels paios més enrotllats del país nasqueren sota l'ègida d'aquesta estrella. És tan important haver nascut sota escorpio, que, en les bones famílies, els pares falsifiquen les dates de naixement dels seus fills libres o Ofiücs per fer-los passar per escorpios.


Esdeveniments celestes: Antars, l'estel super-gegant vermell, amb un diàmetre que en fa tres-cents com el del Sol, és l'astre principal d'escorpio i il·lumina les brillants personalitats de les seves criatures.
Relacions: Els rams globulars d'aquest signe et presagien l'èxit en els teus projectes de parella; les teves esposes i amics seran molts i autèntics; creixeràs feliç veient les teves perfectes criatures prosperar al caliu de la teva rectitud.
Carrera professional: L'èxit està sempre a les teves ordres; evitaràs l'ofuscació seguint una simple però noble carrera de sacrifici desinteressat per als teus companys; honors, riquesa i una felicitat sublim seran la teva única recompensa.
Diners: Els diners hi seran sempre que els necessitis; sempre en tindràs prou per a les cosses essencials, així com per a petits luxes, iots i bons vestits.
Salut: Els metges i els enterramorts maleiran el Cel per permetre't viure bé, més enllà del teu període previst.


OFIÜC. EL SERPENT


(El Sol travessa l'Eclíptica en aquesta no gaire coneguda constel·lació, durant els divuit dies del 30 de novembre al 17 de desembre) Pocs entre la gent normal en són conscients, però la tretzena constel·lació zodiacal té una gran força. Els ofiücs són molt llestos en els negocis i hom no se'n pot refiar. Assoliràs el cim de l'èxit gràcies a la teva total manca d'ètica; ets el suprem voltor. Els ofiücs tenen una naturalesa abusona i controladora; molts seran assessinats per les seves dones o els seus marits en un acte final de desesperació.


Esdeveniments celestes:
Els carronyaires t'escridassaran des de les esferes celestials quan rellisquis al fangar del desànim, cagant-se en la mare que et va parir; però, aleshores, una llum daurada et despertarà i te n'adonaràs que no ets ni en Pinochet ni en Milosevic.
Relacions: Mostraràs a algú com en pot ser de visible l'instint sexual d'una serp. Si estàs de sort, la policia no presentarà càrrecs.
Carrera professional: En vides anteriors, fores un viking, un croat contra els infidels, o bé vas cometre grans massacres mentre contribuïes a la creació dels imperis espanyol o francès. Encaixes en qualsevol feina d'explotadors: un càrrec peix gros d'una gran entitat econòmico-financero-bancària et permetrà manifestar la criatura que portes a dins.
Diners: Tens el toc de Mides. Si encara no ets ric és perquè ets massa ètic, mira de superar aquesta feblesa.
Salut: Afortunadament, ets prou ric com per pagar les factures mèdiques que aviat necessitaràs.


SAGITARI. L'ARQUER


(Les dates proclamades per astròlegs ordinaris i incompetents són del 23 de novembre al 22 de desembre, però tu saps que les dates reals corresponen als trenta-dos gloriosos dies del 18 de desembre al 18 de gener). Els sagitaris són optimistes i entusiastes; tens una irreprimible tendència a confiar en la sort a causa de la teva manca de talent. Tothom se'n fot de tu perquè sempre t'enreden encara que tu et creguis molt intel·ligent; molts sagitaris prenen potingues de farmàcia. Aquells que no tenen el cap ple de serradures estan obsessionats pel sexe i malgasten la seva vida en una recerca desesperada d'un plaer orgiàstic.


Esdeveniments celestes: Igual com el teu planeta regent, Júpiter, tens una enorme presència, però fas més nosa que servei.
Relacions: Aquesta setmana no seràs tan menyspreat en públic com sempre. Aviat descobriràs el valor de la monogàmia, però massa tard com per conservar l'amor de la teva parella.
Carrera professional: Les teves opcions professionals estaran equivocades; els sagitaris més exitosos acaben en un lloc de comandament de grau mitjà tirant a baix. El seu mal karma els porta a fracassar contínuament, malgrat que rebin contínuament.
Diners: Els sagitaris mai no es fan rics, millor concentrar-se en la satisfacció sexual.
Salut: Resa a la Mare de Déu de Lourdes, perquè, si no, ho tens negre.


CAPRICORN. LA CABRA


(No pas del 23 de desembre al 20 de gener, sinó durant els vint-i-vuit avorrits dies del 19 de gener al 15 de febrer). Els capricorn són tediosament conservadors i els fa por d'acceptar riscos. Sempre et preocupes pels diners, i ets, bàsicament, una persona menyspreable i garrepa. No saps fer gairebé res i, a més, ets un gandul. La teva higiene personal deixa molt que desitjar; per altra banda, ets un geni en l'art de ser un plom no descuidant-te mai d'explicar-ho sempre tot. Mai no hi ha hagut cap capricorn important; els capricorns necessiten aprendre a no quedar-se plantats com estaquirots al mig del carrer fins que comencin a decorar-los els pintors de grafitis i els coloms.


Esdeveniments celestes: Saturn és el teu planeta regent i, per això, tothom descriu anells al teu voltant.
Relacions: Desplegaràs molta energia en els teus afers amorosos, però la teva contínua manca de sinceritat t'ho engerarà tot a rodar. De fet, les teves possibilitats de trobar un amor vertader han progressat i, ara, equivalen al valor de l'àrea del quadrat del cim de la Gran Piràmide de Keops.
Carrera professional: Si has desenvolupat la capacitat de respondre Sí, podràs aspirar a ser un mediocre executiu de negocis. Si no tens ni això, potser més valdrà que et suïcidis.
Diners: Amb sort, no et moriràs de gana, ...de moment!
Salut: Com molt bé saps, algú l'ha de palmar aquest any

AQUARI. L'AIGUADER


(Endavina-ho, aquest signe no va pas des del 21 de gener fins al 19 de febrer, sinó del 16 de febrer fins a l'11 de març, vint-i-quatre dies espurnejants). Els aquaris tenen una mentalitat inventiva i tendeixen a ser progressistes. Dius moltes mentides. Ets descurat, poc pràctic i incapaç d'aprendre dels teus errors; per això, tothom et té per estúpid. Hi ha sobrerepresentació d'aquaris entre la gent que descriu estrafolaris experiments sexuals a què els han sotmés els extrarrestres durant una abducció.


Esdeveniments celestes:
La gravetat específica del teu planeta regent, Urà, és inferior a la de l'aigua. Aquest valor queda reflectit en el teu quoficient d'intel·ligència.
Relacions: L'amor és a l'aire, però no pas en el cor de la persona que desitges.
Carrera professional: Suposant que arribessis a poder posar els peus a la Universitat, només series capaç d'aconseguir-hi aprovats justets en sociologia, economia i d'altres tipus d'estudis religiosos. Amb sort, això et pot dur a un lloc mitjà com a funcionari del Departament de Queixes, o cosa per l'estil.
Diners: Un cop la gent que val n'ha recollit la seva part, ja no queda res per a tu.
Salut: Fes-te mirar l'aura. Se t'està manifestant al·lopècia, psoriasi i llacunes cranials.

PISCIS. ELS PEIXOS


(No, els peixos no neden pas del 20 de febrer al 20 de març, sinó durant els trenta-vuit dies del 12 de març al 18 d'abril). Els piscis tenen una imaginació molt viva i paranoica; tu només saps que et persegueixen unes forces sinistres; ets un sapastre sense gaire influència en el teu cada cop més feble cercle social. Tothom s'emprenya amb tu per la teva ostentació de poder. Sembles de confiança, però ets un covard. Sovint, els piscis fan coses lletges amb animals de companyia.


Esdeveniments celestes: Vigila!, les forces de la Natura són per tot arreu.
Relacions: No cal que miris ací. Perdràs la teva única ocasió de mostrar que els peixos no sou tan freds i distants com el vostre planeta regent, Neptú.
Carrera professional: La d'advocat segur que no. De fet, en temps de pau no tens gaires possibilitats, la propera guerra et donarà moltes oportunitats.
Diners: Recorda aquestes dues paraules clau: saquejar i estafar.
Salut: Desplegaràs molta inventiva per fer interessants les manifestacions públiques de la teva malaltia mental.


Aquest horòscop és una traducció i adaptació de Your True Horoscope l'adreça és http://www.skeptics.com.au/journal/astrolft.htm

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA

10. BIBLIOGRAFIA


La informació per realitzar aquesta pàgina procedeix, bàsicament, de dues obres:
a) Toharia, Manuel. La astrologia, ¿ciencia o creencia?. Madrid: Ediciones McGrow Hill, Interamericana de España, 1992
b) Amigó, Isaac. El mito de las estrellas. Madrid: Alba Editores, 1998.

1.INTRODUCCIÓ

2.DEFINICIONS I CONCEPTES

3.HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT

4. BASES TEÒRIQUES

5.ASTROLOGIA I ASTRONOMIA

6. PROVES EXPERIMENTALS

7.LES IDEES DE L'ASTROLOGIA

8. QUÈ DIUEN ELS HORÒSCOPS?

9.EL NOSTRE HORÒSCOP

10.BIBLIOGRAFIA