free web hosting | free website | Business Hosting | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

ESCEPTICISME

1.DEFINICIÓ

2. FIGURES DE L'ESCEPTICISME

TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL

1.DEFINICIÓ

L’escepticisme és una manera de veure el món que consisteix a creure només en allò que s’hagi pogut demostrar que és cert.

Per a un escèptic, la manera de comprovar si una cosa és certa o no és el mètode experimental de la ciència, en què, per una banda, tota afirmació s'ha de basar en la prova mitjançant l'experimentació i, per altra banda, només es poden tenir en compte afirmacions basades en el principi de falsabilitat, és a dir, aquelles la veracitat de les quals pugui comprovar-se contrastant-la amb fets que, aparentment, la contradiguin.

Si algú ens vol fer creure una cosa, la que sigui, ens l’ha de demostrar d’una manera que no quedi cap espai raonable per al dubte. El pes de la prova sempre recau en qui proposa un fet com a cert, no pas en qui el posa en dubte. Existeixen les sirenes?, fins ara no n’hem vista cap; éssers extraterrestres han visitat la Terra?, ara per ara, els relats sobre alienígenes no ho demostren pas.

Hi ha organitzacions escèptiques; el seu propòsit consisteix a difondre la raó i la ciència com a únics mitjans fiables d'intentar comprendre la realitat. Aquestes entitats troben la seva raó de ser en tota una sèrie de pretesos fenòmens esotèrics i paranormals que se'ns volen presentar com a verídics i, doncs, com a testimoni de l'existència d'una realitat oculta, situada més enllà dels límits de la raó i de la ciència: tothom es troba prediccions astrològiques al diari, els mitjans de comunicació es fan ressò de persones amb suposats poders paranormals, a tot arreu hi ha qui pretén solucionar problemes psicològics mitjançant el joc del tarot i, no hi poden faltar, els relats de suposats testimonis de visites d'extraterrestres, els quals, segons d'altres, haurien estat els constructors dels monuments de les grans civilitzacions del passat. No cal, doncs, ser un iniciat en les dites ciències ocultes per haver hagut d'entrar en contacte amb tot aquest món.

L'escèptic no s'ha de proposar pas erradicar el món de la màgia i l'ocultisme. Aquests àmbits d'irracionalitat han existit i existiran sempre; en tot moment, algú hi voldrà buscar les respostes a les seves preguntes sobre si mateix i la realitat que l'envolta; per altra banda, en una societat democràtica, hom té dret a creure el que vulgui per extravagant que sigui. L'objectiu dels escèptics ha de ser, simplement, donar a conèixer una visió racional del món perquè la gent sàpiga que existeix una alternativa a la màgia i a l'esoterisme, cosa avui dia difícil perquè, com hem vist, en els mitjans de comunicació tenen més audiència els temes esotèrics que no pas els científics, amb la qual cosa, el criteri de la gent, base per a la seva capacitat de decidir lliurement, queda viciat i esbiaixat cap al món ocult. De fet, per què no s'ha de creure en els horòscops si tots els diaris en porten?, o per quin motiu no és veritat que determinades persones tinguin poders paranormals, si hi ha qui surt a la televisió fent-ne una demostració -cas, per exemple, d'Uri Geller-? o si algú proposa tècniques de medecina alternativa, per què no confiar-hi si a les farmàcies es venen productes homeopàtics o si hi ha consultoris de metges acupunturistes? i, finalment, per què no hi ha extraterrestres que visitin la Terra si hi ha qui n'ha vist i, potser, fins i tot, l'han abduït els alienígenes. Ací creiem que els criteris de la gent sobre aquests temes podrien variar si la visió racional i científica del món aconseguís un grau de difusió només igual al de l'esoterisme. Així, per exemple, si a les escoles s'ensenya a la canalla una descripció elemental del sistema solar, és a dir, uns rudiments d'astronomia, per què no se'ls ensenya dins de la mateixa lliçó la manca de fonaments de la pretensió que obsevar els planetes serveixi per comprendre el caràcter de els persones i el seu destí?