free web hosting | website hosting | Business WebSite Hosting | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

EL TRIANGLE DE LES BERMUDES

PER TORNAR A MITES I LLEGENDES

 

MENÚ

1.INTRODUCCIÓ

2.LES ILLES BERMUDES

3.EL MISTERI

4.REFLEXIONS

4.1.COMENTARIS A LES CAUSES ESOTÈRIQUES

4.2.EXAMEN DEL MITE

1.INTRODUCCIÓ

Sobretot durant els anys setanta i vuitanta, va tenir força difusió el mite del Triangle de les Bermudes, una zona on, per causes misterioses i inexplicables, hi desapareixien avions i vaixells sense deixar rastre; a més, les circumstàncies induïen a creure que no es tractava d'accidents convencionals. Per això, pot ser comprensible trobar persones amb por a viatjar en avió per aquesta zona. Ací ens dedicarem a analitzar aquest misteri.

2.LES ILLES BERMUDES

Les illes Bermudes són un arxipèlag sota administració britànica situat a l'Atlàntic Nord, a prop de les Antilles. El conjunt està format per tres-centes seixanta illes o illots; els més importants són Great Bermuda -dita també Main Island-, Saint George, Ireland, Walford, Somerset i Gate. Aquest arxipèlag té un clima subtropical oceànic, amb temperatures suaus, que a l'estiu es situen sobre els 22'9ºC i, a l'hivern, als 14'7ºC, i pluges abundoses. Les Bermudes constitueixen un nus de comunicacions transoceàniques, amb el seu port de Hamilton, a la capital del territori, i l'aeroport civil de Kindley Field, en funcionament des de 1948.

La població és de parla anglesa i, majoritàriament de religió protestant; un 60% dels habitants són negres o mestissos i l'altra 40% blancs. El principal recurs econòmic del país és el turisme.

Aquestes illes foren descobertes el 1515 pel navegant castellà Juan Bermúdez, d'ací el nom de l'arxipèlag, però restaren despoblades fins a principis del segle XVII. El 1609, a causa d'una tempesta, va naufragar-hi el vaixell de George Somers; el mariner britànic s'hi quedà i hi fundà una factoria. Poc després, des de Virgínia -a l'Amèrica del Nord, els actuals Estats Units- els anglesos anaren colonitzant les illes, on el 1620 s'hi instal·là un govern representatiu, i el 1684 esdevingueren una colònia, dotada d'un autogovern limitat per les prerrogatives de la Corona britànica. Actualment, segons la Constitució aprovada el 1968, les Bermudes es governen per un parlament bicameral i un consell executiu, format per un cap de govern i sis ministres, que assiteixen el governador britànic.

3.EL MISTERI

Segons el Diccionario del esoterismo de Marks Robert, al Triangle de les Bermudes, àrea delimitada per aquest arxipèlag, Florida i Cuba, hi han desaparegut un gran nombre -no en dóna la xifra exacta- de vaixells i avions. Quines en poden ser les causes?, el Diccionario del esoterismo n'enumera unes quantes:

a)    l'existència d'aparells de preastronautes que visitaren la Terra, idea basada en el descobriment de restes de muralles al fons marí de Bimini (Bahames). Els preastronautes serien aquells visitants extraterrestres als quals els esotèrics, com és el cas del pseudoarqueòleg Erich von Daniken, atribueixen la construcció de monuments de les civilitzacions antigues, com ara les piràmides d'Egipte, els megalits d'Europa, els temples maies, etc. Aquesta teoria la defensa Charles Berlitz, definit com a arqueòleg submarí i ufòleg, el principal interès del qual és la investigació de continents submergits com ara l'Atlàntida.

b)   segons Edgar Cayce, algú que pretenia fer curacions miraculoses situant-se en estat de trànsit i que va tenir la mala sort que cap metge se'l volgués creure a excepció de l'homeòpata Dr Wesley Ketchen, al Triangle de les Bermudes hi ha restes de l'avançada civilització de l'Atlàntida, la qual es basaria en uns generadors de cristall, que, en alguns casos, encara podrien estar en funcionament

c)    potser al Triangle de les Bermudes s'hi troba la porta d'entrada a una altra dimensió -no sabem quina

d)   al Triangle de les Bermudes hi va impactar un púlsar, és a dir, una estrella de neutrons de 10 a 20 km de diàmetre, amb gran densitat i un molt potent camp magnètic

e)    Vladimir Azhazha, definit com a oceanògraf, parla que al Triangle s'hi generarien uns ultrasons, imperceptibles per a l'oïda humana, però perjudicials per a les persones i els aparells.

4.REFLEXIONS

4.1.COMENTARIS A LES CAUSES ESOTÈRIQUES

En primer lloc, es poden comentar les causes adduïdes pels esotèrics abans esmentats. La primera enllaça amb les teòriques de von Daniken i similars, que d'arqueologia en saben tant que són del tot capaços de confondre una estela funerària d'un rei maia amb la representació d'un astronauta, d'ací que el baix-relleu de la tomba del rei Pacal de Palenque (segle X d de J.C.), sigui conegut com l'astronauta de Palenque. La segona es comenta simplement tenint en compte la personalitat d'Edgar Cayce i veure com els mites s'ajunten l'un amb l'altre arran de la menció de l'Atlàntida; de la tercera causa, no sembla que hi hagi gaire a dir, de la quarta, caldria demanar-ne l'opinió a astrofísics de solvència provada; i quant a la cinquena, caldria investigar en quina revista científica s'hi han publicat articles sobre els ultrasons del Triangle de les Bermudes.

4.2.EXAMEN DEL MITE

Comentades aquestes explicacions, cal procedir a examinar el relat de les històries del Triangle per veure si hom pot concedir-los un mínim de credibilitat. Ací exposem una sèrie de qüestions basant-nos en informació continguda a la web escèptica The Bermuda Triangle.

a)    Els orígens dels relats del Triangle. Segons la segona edició de l'Oxford English Dictionary, la primera menció del terme Triangle de les Bermudes, dit també el Triangle del Dimoni data de febrer de 1964, en un article aparegut a la revista Argosy, titulat The Deadly Bermuda Triangle, obra de V. Gaddis, on hi apareixen tots els mites sobre el Triangle de les Bermudes. En el seu subtítol, Argosy es defineix com una revista de relats de ficció, com també la revista s'ha autodenominat una publicació de contes, viatges, assaigs i poemes. Aquesta deu ser una bona revista per als amants de la ficció i que deu servir per omplir moments d'oci, però no és, de cap manera, una revista científica com ara el National Geographic o Science. Per tant, els editors d'Argosy deurien publicar l'article potser perquè van trobar-lo un bon relat de ficció, però no pas perquè hi veiessin cap prova científica de res. De fet, Larry Kushe, analitzant llibres i articles publicats sobre el Triangle, va adonar-se'n que, la majoria, no havien fet cap mena d'investigació documental; es limitaven a acceptar les especulacions dels seus antecessors com si fossin descripcions de fets verídics, així, sense més. El best-seller de Charles Berlitz, publicat el 1974 i màxim difusor del mite, descriu unes ràdio-transmissions que no consten enlloc del Navy Board of Investigation of the Disapperance of the Navy Planes in 1945, és a dir, de l'informe redactat per la marina americana arran de l'accident del vol 19; en fi, segons conclusions de Kushe, allò que Berlitz no malinterpreta s'ho inventa.

b)    Quines són les dimensions del Triangle?. "Oficialment", diuen que el Triangle ve delimitat per Puerto Rico, Florida i les Bermudes; ara bé, en alguns fets atribuïts al Triangle, sembla com si la seva àrea s'eixamplés fins a abastar tot l'Atlàntic Nord i fins i tot, el Golf de Mèxic i el Pacífic oriental -no consta, per ara, que el Triangle de les Bermudes hagi arribat a incloure les illes Medes-. Així per exemple, el vaixell Marine Sulfur Queen, la desaparició del qual és atribuïda al Triangle, en realitat va enfonsar-se al Golf de Mèxic. Per tant, els creients en el misteri comencen per no saber, exactament, on és el Triangle.

c)    el Mar dels Sargassos. Molts dels difusors del misteri del Triangle de les Bermudes, el relacionen amb l'existència del Mar dels Sargassos; de fet, aquest mar es troba fora de la zona del Triangle, al mig de l'Atlàntic, a l'est de les Bermudes, al nord de l'Equador i al sud del Corrent del Golf, amb un perímetre entre 20º i 35º de latitud nord i 30º i 70º de longitud oest. Fer sinònims Triangle de les Bermudes i Mar dels Sargassos, com ho pretenen molts dels difusors del mite, significa ampliar les dimensions del Triangle fins arribar a duplicar-les o més. En realitat, el mar dels Sargassos, és un lloc amb aigua molt calenta, que rota molt lentament seguint el sentit de les busques del rellotge, una circulació alimentada pel Corrent de l'Equador i el Corrent del Golf; a causa d'aquests corrents d'aigua calenta, al Mar dels Sargassos no hi plou gaire i l'aigua s'hi manté molt calmada. L'alta temperatura hi provoca un índex d'evaporació molt alt i la manca de pluges no hi renova l'aigua; per això, al Mar dels Sargassos, l'aigua hi és molt salina i molt transparent, la qual cosa ajuda les moltes espècies que hi viuen. Avui dia, hom pot navegar pel Mar dels Sargassos sense cap risc; tanmateix, fins a l’aparició, al segle XIX, dels vaixells de vapor o mecànics, és a dir, quan es navegava a vela, el Mar dels Sargassos era una trampa mortal de la qual no aconseguia sortir-ne tothom, ja que les característiques d'aquest mar hi alentien la navegació.

d)   Què ha passat realment al Triangle de les Bermudes?. Com és que ara ja no se senten notícies de desaparicions al Triangle de les Bermudes, tal com s'esdevenia als anys setanta i vuitanta? Aquestes són unes preguntes molt unides l'una amb l'altra; la resposta a la primera seria res que no vagi més enllà d'un accident d'aviació igual com els que poden esdevenir-se en qualsevol lloc del món. Quant a la segona pregunta, cal tenir clar un detall molt típic dels relats del Triangle: no es refereixen mai a accidents actuals sinó a fets que van passar deu, vint o vint-i-cinc anys enrera. Un dels mites més difosos del Triangle ha estat la desaparició d'una patrulla militar americana coneguda com a vol 19; aquest fet, en realitat, va tenir lloc el 5 de desembre de 1945, però les explicacions esotèriques no van començar fins vers 1970, com és lògic si la primera menció del Triangle de les Bermudes data de febrer de 1964. Les fonts coetànies, les de 1945, expliquen un simple -i tràgic- accident aeri sense donar peu a cap mena de fet paranormal; aquests informes admeten que, no havent pogut recuperar-se els avions ni havent-t'hi cap supervivent, la veritat no podrà arribar-se a saber mai. De fet, a Florida, la placa continental de l'oceà és molt estreta i, no gaire lluny de la costa, ja s’arriba a unes profunditats abisals que, amb els mitjans tècnics de 1945, feien impossible la recuperació de les restes dels avions o dels pilots. Vint-i-cinc o trenta anys després, el fet s'integrà al circ paranormal, gràcies al qual, ja sigui venent llibres, rodant pel·lícules o fent conferències, algú hi ha guanyat bastants diners i, fins i tot, fama. Així doncs, per saber notícies d'avions desapareguts al Triangle de les Bermudes durant el darrer decenni del segle XX i el primer del XXI caldrà esperar, com a mínim, fins als anys 2025 o 2030. Per altra banda, l'índex d'accidents d'avió del Triangle de les Bermudes no és pas superior al d'altres llocs; a més, en realitat, al Triangle hi ha molt de trànsit aeri.

e)    Hi ha més triangles?. Doncs sí, els difusors del mite de les Bermudes han trobat d'altres triangles misteriosos a d'altres llocs del món. Ara bé, sovint els accidents no s'esdevenen en un d'aquests triangles sinó a les seves rodalies, és a dir, en uns llocs que tant poden estar a cinc com a dos mil quilòmetres del triangle en qüestió; bé, de fet, ja hem vist que el Triangle de les Bermudes resulta ser molt el·làstic

f)     Fallen els instruments d'orientació -bruíxoles, sextants, compassos,al Triangle de les Bermudes? Sí, igual com en qualsevol altre lloc del món; de fet, tots aquests instruments cal revisar-los periòdicament per evitar que duguin a orientacions errònies.

Questió final: el Triangle de les Bermudes, quants angles té?, tres o bé potser quatre?