free web hosting | free hosting | Business Hosting | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

HÒSTIES DEGOTANT SANG

PER TORNAR A MISTERIS EXPLICATS

1.EL CONCEPTE CATÒLIC D’EUCARISTIA

2.ALGUNS DELS CASOS

3.L’EXPLICACIÓ

4.FONT

1.EL CONCEPTE CATÒLIC D’EUCARISTIA

Arran del procés de laïcització que ha viscut la nostra societat a partir del darrer terç del segle XX, ací hem considerat necessari repassar el concepte catòlic d’Eucaristia per tal de poder comprendre el fenomen ací exposat.

Segons la tradició cristiana, Jesucrist va instituir el sagrament de l’Eucaristia en el Sant Sopar –el sopar que tingué amb els apòstols abans de ser capturat i dut a la Passió i a la Crucifixió; el Sant Sopar –dit també l’Últim Sopar- es commemora el Dijous Sant; aquest fet es troba explicat als evangelis sinòptics (Mateu 26:26; Marc 14:22 i Lluc 22:20) i en la I Carta de Sant Pau als cristians de Corint (Cor. 11:25) .

En l’Eucaristia, el sacerdot –el capellà- pren pa i vi i pronuncia les paraules de la consagració; aleshores, es produeix la transsubstanciació: el pa deixa de ser pa per convertir-se en el Cos de Crist, i el vi deixa de ser vi per esdevenir la Sang de Crist. En conseqüència, per als catòlics, el pa consagrat no representa el Cos de Crist sinó que és el Cos de Crist.

En la Missa catòlica, el sacerdot agafa l’hòstia, una fulla prima de pa àzim (=sense llevadura) i la consagra, a continuació l’alça i els fidels l’adoren perquè, aleshores, Crist és present. L’hòstia que fa servir el sacerdot és més gran que les que consagra per a repartir entre els fidels. En el moment de la comunió, el sacerdot baixa de la zona on hi ha l’altar i dóna una hòstia a cadascun dels fidels que acudeixen a rebre-la; els quals, se la mengen i, així, reben el Cos de Crist.

Les hòsties consagrades, que, segons la creença, són el Cos de Crist, es guarden en un lloc especial de l’Església: el sagrari, un petit armariet, sovint amb rica decoració, on només al sacerdot li és permès d'introduir-hi la mà.

2. ALGUNS DELS CASOS

En unes quantes ocasions, algú ha afirmat haver vist com d’una hòstia en degotejava sang, que, lògicament era la sang de Crist. Ací se n’enumeren alguns casos:

a)      Daroca: el 23 de febrer del 1239, les tropes cristianes de Daroca, Terol i Calataiud volen prendre als musulmans el castell de Xiu a Llutxent. Abans de llançar-se a l’atac, un capellà nadiu de Daroca deia Missa; com que, tot de sobte, els musulmans van atacar, la missa es va haver de suspendre, el capellà va amagar les hòsties consagrades amb els seus corporals en un pedregar; després que els cristians vencessin l’escomesa dels sarraïns, el sacerdot anà a buscar les hòsties i se les trobà cobertes de sang i adherides als corporals. Aquests corporals amb les hòsties es conserven a Daroca en una església erigida per commemorar el miracle

b)      El miracle de Bolsena: el 1263, celebrant la Missa, un sacerdot dubtà de la transsubstanciació; aleshores, l’hòstia començà a regalimar sang. Arran d’aquest fet, entès com una mostra de Crist del dolor que li havia provocat aquest dubte, el papa Urbà IV instituí la festa del Corpus Christi; una pintura de Rafael en una estança del Vaticà representa el miracle de Bolsena

c)      D’altres episodis semblants: París estiu de 1290, Brussel·les juny de 1369 i juliol de 1379, Wilsnack agost de 1383, Sternberg juliol de 1492, Berlín estiu de 1590

d)      Pa sagnant: Châlon (França) setembre de 1792

e)      Sang en una polenta: Legnaro, prop de Pàdua, agost de1819

3.L’EXPLICACIÓ

La Serratia marcescens, un bacteri ja conegut al segle XIX, es troba en ambients naturals com ara el sòl, l’aigua o la superfície de les plantes; aquest bacteri es desenvolupa en substrats rics en midó i en ambients càlids (molts d’aquests fenòmens han tingut lloc a l’estiu). Algunes varietats d’aquest bacteri produeixen un pigment vermell intens, un color semblant al de la sang, anomenat prodigiosina.

Experiments realitzats cultivant Serratia marcescens sobre hòsties, pa i polenta (una preparació italiana a base de farina de blat de moro i aigua bullint) mostren com les colònies formades pel bacteri podrien confondre’s amb gotes de sang; si el pa es deixa assecar, el pigment no s’altera. En conseqüència era el desconeixement dels bacteris –la ignorància- i la creença religiosa –la transsubstanciació del pa en l’eucaristia- allò que duia a atribuir una vessant miraculosa (paranormal) a un fet purament biològic.

4.FONT

Font: Piqueras, Mercè: Explicacions ordinàries per a fets extraordinaris Diari AVUI pàgina 32 núm 9.228 7 de juny del 2003