free web hosting | free hosting | Business Hosting Services | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

 

EL CURRICULUM CIENTÍFIC D’ELENA CEAUCESCU

1.INTRODUCCIÓ

2. LA ROMANIA DE CEAUCESCU

3. EL SEU TREBALL CIENTÍFIC

4. EL RECONEIXEMENT ACADÈMIC D’ELENA CEAUCESCU

PER TORNAR A CIÈNCIA I POLÍTICA

 

1.INTRODUCCIÓ

Dins del procés de liquidació del comunisme a l’Europa de l’Est durant la tardor de 1989, iniciat amb la Caiguda del Mur de Berlín, el cas més espectacular fou el de Romania. El seu dictador, Nicolae Ceaucescu, al poder des de 1965, va intentar mantenir el règim fins i tot quan en els altres països de la zona (Alemanya Oriental, Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i Bulgària) ja s’havien iniciat les reformes polítiques que liquidarien el comunisme per avançar cap a la democràcia i l’economia de mercat. Aquest fet va provocar una revolució violenta a Romania a mitjans de desembre de 1989 que va acabar amb el judici sumaríssim contra Nicolae Ceaucescu i la seva dona Elena, afusellats tot seguit.

Després de la revolució romanesa, es donaren a conèixer tots els fets característics de la dictadura de Nicolae Ceaucescu (1965-1989); un dels més curiosos fou, precisament, el currículum científic d’Elena Ceaucescu, la muller del dictador, un fenomen explicable només en les circumstàncies de Romania sota els Ceaucescu.

1.INTRODUCCIÓ

2. LA ROMANIA DE CEAUCESCU

3. EL SEU TREBALL CIENTÍFIC

4. EL RECONEIXEMENT ACADÈMIC D’ELENA CEAUCESCU

 

2. LA ROMANIA DE CEAUCESCU

Acabada la II Guerra Mundial, a tots els països d’Europa ocupats per les tropes soviètiques, Stalin hi féu imposar el comunisme; en aquest context, el 1947, Romania fou proclamada República Popular i, a l’any següent, s’hi aprovà una constitució comunista; aleshores, Gheorghe Gheorghiu-Dej assumí els càrrecs de secretari general del Partit, president del Consell de Ministres i del Consell d’Estat; d’aquesta manera, Gheorghiu-Dej esdevingué dictador del país. El 1955, l’URSS i els països comunistes d’Europa, amb l’excepció de Iugoslàvia, constituïren el Pacte de Varsòvia, una aliança militar de mútua defensa, una mena de rèplica a l’OTAN. Mort Gheorghiu-Dej (1965), Ceaucescu, antic ministre d’agricultura, va acabar esdevenint el nou home fort del règim.

En un primer moment, Ceaucescu es guanyà fama de liberal: alliberà molts dels presos polítics, així com, el 1968, tot i pertànyer Romania al Pacte de Varsòvia, no envià les seves tropes a Txecoslovàquia per reprimir-hi el moviment de protesta popular conegut com Primavera de Praga. Per altra banda, la industrialització, imposada pel comunisme sobre un país agrari com havia estat Romania fins a la fi de la II Guerra Mundial, va dur a un fort creixement econòmic durant els anys cinquanta i seixanta. Aleshores, Ceaucescu aconseguí esdevenir una figura de l’alta política internacional; el reberen personatges com ara el president americà Richard Nixon (1969-1974), De Gaulle, la reina Elisabet II d’Anglaterra, etc.

El 1971, Ceaucescu visità la Xina i hi quedà fortament impressionat per la Revolució Cultural; llavors, féu un gir brusc en la seva política: per tal d’eliminar el deute extern romanès, el conducator –títol que es donava Ceaucescu, qui també es feia dir el Geni dels Càrpats- imposà un pla quinquennal pel qual gairebé tota la producció alimentícia de Romania fou exportada. Arran d’aquestes mesures, l’escassedat, la penúria i la fam s’estengueren per tot el país. A més, Ceaucescu començà a confiar a la seva família els llocs clau del règim.

La situació social a Romania anava cada cop pitjor; a partir de 1981, el conducator va establir un programa d’alimentació científica de la població: 160 g de pa per persona i dia o bé 150 g de farina al mes; cada mes, hom tindria dret a 1/3 de litre d’oli, 350 g de sucre i 500 g de carn de vedella, porc o aviram. Per estalviar energia en l’ús de la calefacció domèstica, el 1984, el dictador establí en 14º C la temperatura màxima autoritzada dins de les habitacions. En matèria d’habitatge, els pisos es construïrien sense cuina, n’hi hauria una de col·lectiva en cada barri. Finalment, el 1988 Ceaucescu va exposar un pla de destrucció dels pobles rurals per obligar els seus habitants a viure en granges col·lectives.

Tot i així, l’economia romanesa encara deuria ser potent; al país, molta gent passava gana, però Ceaucescu podia fer-se construir palaus, destruint a vegades zones senceres del casc antic de Bucarest, i permetre’s certes excentricitats com ara estrenar vestit cada dia.

En aquest país, doncs, va donar-se a conèixer una sàvia de renom mundial anomenada Elena Ceaucescu.

 

1.INTRODUCCIÓ

2. LA ROMANIA DE CEAUCESCU

3. EL SEU TREBALL CIENTÍFIC

4. EL RECONEIXEMENT ACADÈMIC D’ELENA CEAUCESCU

3. EL SEU TREBALL CIENTÍFIC

Elena Ceaucescu (1919-1989) arribà a titular-se doctora enginyera en química; a més, s’atribuïa d’altres guardons i distincions acadèmiques, l’enumeració minuciosa de les quals arribava a ocupar mitja pàgina en una enciclopèdia romanesa de l’època, com també arribava a preguntar-se com era que no li concedien el premi Nòbel, tot i els seus importants treballs i la seva condició de membre de l’Acadèmia romanesa de ciències i de directora de l’Institut de Recerca Química del seu país. Hi havia, però, una qüestió de la química que no deuria ser ben bé la seva especialitat: la fòrmula de l’aigua; la sàvia de renom mundial, com es feia dir, dubtava si aquesta fòrmula era H2O o bé HO2; de fet, tal com es va mostrar després de la fi del comunisme, Elena era una semi-analfabeta. Certament, tal com es deia en els cercles oficials de Romania, la muller del conducator era una científica excepcional.

Com va aconseguir fer carrera dins dels medis universitaris romanesos?

Malgrat les seves limitacions, Elena Ceaucescu va ser sempre molt activa en l’àmbit acadèmic; obres d’investigadors romanesos eren publicades a nom de la mare de la nació, com li agradava fer-se dir a la muller del conducator. Per altra banda, Elena publicava sovint articles: pures i simples còpies d’articles apareguts en revistes americanes o britàniques que ella presentava com a seus, així com va escriure un tractat sobre la química dels polímers, segurament obra de Ion Ursu, un químic que, a canvi d’escriure les obres d’Elena Ceaucescu, va aconseguir una fulgurant carrera dins de la universitat romanesa.

L’activitat de la sàvia de renom mundial anava més enllà de la simple investigació acadèmica, també comprenia qüestions de ciència aplicada.

La mare de la nació va arribar a descobrir que, per tractar la diarrea dels nadons, el remei més eficaç eren una mena d’infusions de cap de peix; moltes criatures van resultar intoxicades. Una teràpia que va inventar contra la conjuntivitis va deixar també molts nens i nenes cecs. Per tant, a la Romania comunista s’hi feien els mateixos tipus d’experiments humans que a l’Alemanya nazi. No sempre però els consells científics d’Elena van tenir unes conseqüències tan negatives; en una regió muntanyosa pròxima a la frontera amb la República Txeca, hom encara hi pot veure una central elèctrica de carbó, construïda per ordre de la científica excepcional. Com que el lloc està envoltat de bosc, el risc que la central en malmetés els ecosistemes resulta raonable. Ara bé, això no va passar. Quan ja gairebé tenien la central construïda van adonar-se que a la zona no hi havia ni carbó ni mitjans per fer-n’hi arribar; per això, la central no va funcionar mai.

Com a tot arreu, en el cercle d’investigadors químics de Romania hi havia certes qüestions personals que podien provocar certs ressentiments o malentesos entre els seus membres.

El professor de la Universitat de Iasi, Chritopher Simionescu, va qualificar amb un insuficient la tesi doctoral d’Elena Ceaucescu; tanmateix, el professor Coriolan Dragulescu de la universitat de Timisoara va aprovar-la dedicant-li a més tota una sèrie de comentaris elogiosos. A Simionescu, li va ser prohibit publicar articles així com se’l va retirar del diccionari d’investigadors; per la seva banda, Dragulescu va acabar esdevenint rector de la universistat de Timissoara; no consta que Elena li clavés una escridassada a Ion Ursu o a qui fos que li hagués escrit la tesi.

La científica excepcional havia publicat un llibre sobre els polímers. En romanès, mere vol dir pomes i pere, peres; alguns químics de Romania feien acudits canviant la paraula polímer, per polipera. Com que entre col·legues aquestes coses no es fan, els bromistes acabaren expulsats de la universitat o, fins i tot, a la presó.

1.INTRODUCCIÓ

2. LA ROMANIA DE CEAUCESCU

3. EL SEU TREBALL CIENTÍFIC

4. EL RECONEIXEMENT ACADÈMIC D’ELENA CEAUCESCU

 

4. EL RECONEIXEMENT ACADÈMIC D’ELENA CEAUCESCU

El reconeixement de la gran tasca científica d’Elena Ceaucescu va arribar força més enllà de les fronteres de Romania. Els instituts de recerca d’Atenes, Nova York, Lima, Quito, Mèxic i d’alguns països africans la van nomenar membre corresponent permanent, així com les universitats de Buenos Aires, Manila, Teheran, Niça, Yucatan i algunes dels EUA van concedir-li el títol de doctora honoris causa. Elena no va aconseguir el premi Nòbel perquè tot no es pot tenir.

L’atorgament d’aquestes distincions, retirades totes després de l’execució del matrimoni Ceaucescu el desembre de 1989, en llocs fora de l’abast dels aparells repressius del comunisme romanès s’explica per motius polítics o, a vegades, per les gestions d’autoritats romaneses. També indica que una distinció universitària no resulta sempre digna de confiança.

1.INTRODUCCIÓ

2. LA ROMANIA DE CEAUCESCU

3. EL SEU TREBALL CIENTÍFIC

4. EL RECONEIXEMENT ACADÈMIC D’ELENA CEAUCESCU