free web hosting | website hosting | Business Hosting Services | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

L'ARXIU DE SALAMANCA

1.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA: HISTÒRIA I CONTINGUT

2.LA POLÈMICA DELS ARXIUS DE SALAMANCA

3.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA I L'ARXIVÍSTICA

4.CONCLUSIÓ

TORNAR A CIÈNCIA I POLÍTICA

1.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA: HISTÒRIA I CONTINGUT

En aplicació del Reial Decret 426/1999, de 12 de març, es va crear l'Archivo General de la Guerra Civil Española. El seu fons procedia de l'antiga Sección Guerra Civil de l'Archivo Histórico Nacional, constituïda per Ordre del Ministeri de Cultura de 7 de maig de 1979, publicada al BOE el 21 de maig de 1979. Segons l'ordre ministerial de 1979, aquests documents quedaven adscrits a l'esmentat Archivo Histórico Nacional però constituïnt-hi una divisió a part; anteriorment, aquests documents havien estat adscrits al Ministeri de Cultura arran de l'abolició de la Sección de Servicios Documentales de Presidencia de Gobierno pel Reial Decret 276/1977, de 28 d'octubre.
El nucli principal de l'Archivo General de la Guerra Civil Española està format bàsicament pels documents de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, amb seu a Salamanca. Aquesta entitat recollia els documents que l'exèrcit franquista obtenia selectivament dels diferents fronts de guerra. Hi havia unes delegacions territorials de la Delegación, les quals recollien tots els documents d'una zona per acabar enviant-los a la Delegación de Salamanca, on el seu propòsit era proporcionar informació al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, creat el 1940, per tal de perseguir les persones contràries al nou règim franquista.
Dins del fons de l'Archivo General de la Guerra Civil Española, hi ha dos grups de documents:


a) el format pels fons existents en el moment de constituir-se l'esmentat arxiu (1999): els documents dels Servicios Documentales de Presidencia del Gobierno i els del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo
b) les adquisicions posteriors, procedents de compres o donacions

El fons dels antics Servicios Documentales es divideixen en dues seccions:


a) la Sección Especial dita també masónica: recull tota la documentació incautada a les institucions maçòniques i l'elaborada a partir d'aquests documents. Està estructurada en tres tipus d'expedients informatius: personals, de lògies i d'afers, a més, hi ha el Fichero General Masónico, que en resumeix el contingut amb unes cent vuitanta mil fitxes
b) la Sección Político Social, molt més voluminosa que l'anterior, amb documentació recollida en tot tipus d'institucions o organitzacions republicanes, estructurat segons la zona de procedència: Alacant, Aragó, Barcelona, Bilbao, Cadis, Cartagena, Castelló de la Plana, Extremadura, Gijón, Jaén, Lleida, Madrid, Santander, València, Valladolid i Vinaròs

L'arxiu del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo conserva els processos que seguí aquesta instància judicial per delictes de maçoneria i comunisme, des de la seva creació, el 1940, fins a la seva desparició, el 1963.

Aquesta és la informació que sobre la història i contingut de l'Archivo General de la Guerra Civil Española que pot trobar-se a la mateixa web de la institució. Com es pot veure, els seus propis responsables situen l'origen del fons documental en l'espoliació de documents perpetrada per les tropes franquistes en uns determinats territoris espanyols en el moment d'arribar-hi les tropes franquistes. Com es pot suposar, aquesta recollida de documents per part de les tropes franquistes no obeïa a cap mena de fi històric o erudit; amb la informació continguda als papers requisats a Salamanca, durant la repressió de la postguerra, la Dictadura va poder condemnar a presó o a mort moltes persones a causa de la seva ideologia o activitat política.

 

1.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA: HISTÒRIA I CONTINGUT

2.LA POLÈMICA DELS ARXIUS DE SALAMANCA

3.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA I L'ARXIVÍSTICA

4.CONCLUSIÓ

 

 

 

2.LA POLÈMICA DELS ARXIUS DE SALAMANCA

Des del moment mateix de la fi del franquisme i de la restauració de la democràcia, s'havia plantejat el retorn a Catalunya dels documents que, com es desprèn del contingut de l'apartat anterior, hi havien estat requisats -o espoliats- per les autoritats franquistes tot just acabada la Guerra (1939). La primera gestió per aconseguir aquest retorn fou la reclamació formulada al Congrés dels Diputats per Josep Benet el 1977; el contenciós semblà arribar a la seva fi el dia 17 de març de 1995, quan el Consell de Ministres del govern espanyol, presidit encara pel dirigient del PSOE Felipe González, i on Carme Alborch hi ocupava el càrrec de ministra de cultura, va acordar retornar aquests arxius a Catalunya. Tanmateix, un element imprevist va acabar capgirant-ho tot: el 30 de març de 1995, només tretze dies després de l'acord del Consell de Ministres, a Salamanca va produir-s'hi una manifestació multitudinària de protesta contra el retorn dels papers a Catalunya; l'aleshores alcalde de la ciutat, Jesús Málaga (PSOE) va donar ple suport a les mobilitzacions populars i, a més, va ordenar que la policia municipal de Salamanca vigilés contínuament l'entrada a la seu de l'Arxiu.
El govern espanyol no sols no va desautoritzar l'actuació de l'alcalde de Salamanca, ni els dirigents del PSOE no li feren cap crida a la disciplina de partit, sinó, que, a més, va fer-se enrera en la seva decisió: l'11 de gener de 1996, la ministra Carme Alborch va creure necessari crear una comissió d'experts, cosa que no s'havia fet el 17 de març de 1995.
Com és sabut, el 3 de març de 1996, els resultats de les eleccions generals espanyoles feren arribar al govern, tot i que amb majoria simple, el PP, dirigit per José María Aznar, nou President del Govern. Esperanza Aguirre, la nova ministra de cultura, va manifestar-se favorable al retorn dels documents; per altra banda, el 28 de novembre de 1996, una nova comissió d'experts va recomenar crear un arxiu sobre la Guerra Civil i retornar a Catalunya els documents anteriors a l'esclat de la Guerra, iniciada el 18 de juliol de 1936. Per això, després de la creació de l'Archivo General de la Guerra Civil Española (1999), el juny del 2000 el Ministeri de Cultura i la Generalitat pactaren formar una comissió tècnica paritària per estudiar si alguns documents es podien traslladar a Catalunya. Aquesta comissió tècnica no va arribar a la unanimitat, però els seus dos dictàmens paral·lels admetien la possibilitat de dipositar a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat del Vallès, els lligalls amb documents aliens a la Guerra Civil. Tanmateix, el dia 23 de juliol del 2002 va donar-se la notícia que, després d'una reunió del Patronat de l'Archivo al Ministeri de Cultura, es va decidir que tot el fons, fins i tot els documents anteriors a 1936, s'havia de quedar a Salamanca. Aquesta resolució, que, segons el ministeri de Cultura, deixa tancada la qüestió, es basa, seguint el criteri dels seus defensors, en el principi d'unitat del fons, en l'aplicació de les directrius de la Unesco donades per a casos similars i en la manca d'acord de la comissió paritària.

1.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA: HISTÒRIA I CONTINGUT

2.LA POLÈMICA DELS ARXIUS DE SALAMANCA

3.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA I L'ARXIVÍSTICA

4.CONCLUSIÓ

 

 

3.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA I L'ARXIVÍSTICA

3.1.EL PRINCIPI DE PROVINENÇA

3.2.LA PROPIETAT DELS DOCUMENTS

3.3.L'APLICACIÓ DELS PRINCIPIS ARXIVÍSTICS AL FONS DE SALAMANCA


3.1.EL PRINCIPI DE PROVINENÇA
En el conflicte pels documents de Salamanca, la part espanyola justifica en els principis de l'arxivística la seva postura de no restituir els fons documentals. Ara bé, és correcta aquesta justificació?
L'arxivística és la ciència que estudia els arxius; tot i que d'arxius n'hi ha ja en civilitzacions antigues com ara Egipte o Mesopotàmia, és a dir, sobre el IV mil·lenni a. de J.C., l'origen de l'arxivística no es pot situar mai abans del segle XIX. L'arxivística no neix, doncs, arran de l'aparició dels arxius, sinó a conseqüència de la necessitat de trobar una manera d'organitzar-los que hi faci possible recuperar la informació continguda als documents que s'hi guarden.
Avui dia, molts arxivers situen l'origen de l'arxivística a l'any 1841; aleshores, Natalis de Wailly, Cap de la Secció Administrativa dels Arxius Departamentals, al Ministeri de l'Interior francès, va elaborar una circular on s'hi donava ordre de reunir els documents per fons, ço és, reunir en una mateixa unitat tots els documents procedents d'un cos, d'un establiment o d'un individu; Wailly proposava aquest mètode com l'únic possible per garantir l'ordre dels arxius, els quals, altrament, caurien en el caos 1A partir de la circular de Wailly, donada el 24 d'abril de 1841 per resoldre el problema de com ordenar els fons documentals d'institucions que havien deixat d'existir arran dels canvis socials produïts per la Revolució Francesa, com puguessin ser-ho organitzacions eclesiàstiques desamortitzades, va nèixer el principi bàsic de l'arxivística: el de provinença. Segons aquest principi, per organitzar els documents cal identificar-ne l'autor, que tant pot ser una persona com una entitat; aleshores, els documents creats per un mateix autor constitueixen un fons, el qual s'ha d'ordenar seguint els mateix ordre que li va donar l'autor, així doncs, els arxius d'una entitat han d'acabar reproduint-ne l'organigrama. Per posar un exemple, els documents de la Catalunya de finals del segle XX s'han d'organitzar, primer, coneixent a quina institució pertanyien -és a dir, identificant el seu autor-: la Generalitat, les Diputacions Provincials, la Delegació del Govern, els consells comarcals, els ajuntaments, etc, i així, hom sabrà a quin fons cal situar cada document, aleshores, cadascun d'aquests fons caldrà organitzar-lo mirant qui va ser el seu autor dins de la institució, d'aquesta forma, en els documents de la Generalitat, hi hauria els documents de les conselleries i, dins d'aquests, els de les direccions generals. Mai no s'ha de pretendre organitzar un arxiu per temes o matèries, això porta a destruir l'arxiu perquè no respecta el principi de provinença, i, sobretot, perquè una classificació per matèries és sempre subjectiva i, doncs, poden produir-se reclassificacions, amb la qual cosa els documents canvien de lloc, mentre que la provinença és un fet objectiu i hom sempre sap on trobar un determinat document. La subjectivitat de la classificació per matèries pot observant-se parant atenció a l'organització del fons d'una biblioteca, on sí que es segueix el principi de classificació temàtica, així, per exemple, un llibre que parli dels càtars on cal situar-lo a religió, història, cristianisme, Edat Mitjana o a Occitània?, qualsevol d'aquestes solucions pot ser vàlida, i un canvi de responsable del centre pot fer variar la classificació. De fet, la classificació per matèries, aplicada a alguns arxius durant el segle XVIII, va tenir conseqüències nefastes per a l'arxivística.
El principi de provinença va ser proposat per Wailly el 1841 en la seva circular, es difongué per tot arreu d'Europa durant el segle XIX i va ser teoritzat pels arxivers holandesos s.Muller, J.A. Feith i R. Fruin al seu Manual per a la classificació i descripció dels arxius publicat el 1898. Resulta tan important aquest principi de provinença que, a l'hora de parlar de la història de l'arxivística, els arxivers hi distingeixen dues fases molt importants: el període pre-arxivístic, és a dir, totes les èpoques anteriors a l'aparició del principi de provinença (1841) i el període arxivístic, des de la circular de Wailly fins als nostres dies.
Del principi de provinença, deduïm, en primer lloc, que els arxius no són mai sobre un tema sinó que són d'una institució, tant si aquesta entitat continua o no existint avui dia. Així per exemple, l'Archivo de Indias a Sevilla és l'arxiu de la Casa de Contratación de Indias, institució que regulava les activitats a Amèrica quan aquest continent era colònia espanyola, no pas l'arxiu de tots els documents que facin referència a l'Amèrica colonial espanyola, els quals es troben dispersos en els arxius de les diferents institucions que els van generar.
3.2.LA PROPIETAT DELS DOCUMENTS
A qui pertany un document?, doncs al seu autor, o, si aquest ja ha mort o bé ha desaparegut als seus legítims hereus. De fet aquesta és una qüestió relacionada amb el principi de provinença; per altra banda, les directrius de la UNESCO, invocades sovint pels partidaris de mantenir el fons documental a Salamanca, insten a restituir als seus propietaris els arxius requisats arran de guerres.
3.3.L'APLICACIÓ DELS PRINCIPIS ARXIVÍSTICS AL FONS DE SALAMANCA
Seguint els principis arxivístics, la primera cosa que sobta és el nom mateix donat a l'arxiu creat a Salamanca: Archivo General de la Guerra Civil Española, que se sàpiga, mai no hi ha hagut cap persona o entitat anomenada Guerra Civil Española que, en el transcurs de la seva activitat, generès documents aplegats ara en el seu arxiu general. Per tant, segons el principi de provinença, no sembla gaire comprensible l'existència d'un arxiu de la Guerra Civil Espanyola.
En segon lloc, la pretesa unitat d'arxiu proposada pels defensors de Salamanca, existeix de debò?
Segons l'historiador Joan B. Culla 2, membre de la part catalana de la comissió paritària creada el juny del 2000 i deixada sense raó de ser arran de la decisió presa pel Ministeri de Cultura el juliol del 2002, el fons de Salamanca és una mena de caos on hi apareixen documents datats entre 1875 i 1939, que tant poden ser documents de govern com cartes particulars, llibres d'actes societaris, expedients judicials, credencials de milicians, etc. D'acord amb el mateix Culla, des de 1975 fins ara, l'arxiu de Salamanca ha millorat: fa vint-i-cinc anys era un lloc, més aviat deixat, del qual ningú no en sabia l'adreça i on tot el personal que hi havia eren policies o guàrdies civils a punt de jubilar-se; ara, l'estètica del lloc ha deixat de ser tètrica, i el personal del lloc ja sembla més adient per a un arxiu; ara bé, l'ordre del fons continua sent un caos; malèvolament, Culla creu que aquest desordre és una tàctica per evitar la reclamació dels documents pels seus legítims propietaris. Un exemple d'aquest caos, explicat per Joan B. Culla 3, és el del lligall número 1.389, anomenat així arran d'un inventari de 1948. En aquest lligall hi consta com a descripció Fomento Nacional del Trabajo. Barcelona. Año 1925, com és que un document de la patronal catalana va anar a raure a Salamanca, si el propòsit de la requisa de documents era reprimir els rojos y separatistas?, doncs molt senzill, el 1936, arran de la revolució anarquista que va donar-se a Catalunya després del fracàs de l'Alzamiento, la secció regional de Catalunya de la CNT, organització anarco-sindicalista, va incautar la seu del Foment, situada a Barcelona, a la Via Laietana número 64. Tres anys després, en el moment de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, la requisa de documents fou duta a terme per soldats, guàrdies civils o policies, és a dir, per gent sense cap mena de preparació arxivística; per això tots els papers trobats a l'esmentat local de Via Laietana van ser facturats cap a Salamanca, sense ni fixar-se si eren del Foment o bé de la CNT.
Per altra banda, si es pretén crear un arxiu de la Guerra Civil, malgrat l'objecció abans expressada a aquest projecte, llavors cal formular tota una sèrie de preguntes:
a) com és que la documentació militar continua a Segòvia i la diplomàtica a Madrid, sense que es plantegi traslladar-la a l'Archivo General de la Guerra Civil, amb seu a Salamanca.
b) Si l'arxiu també ha d'acollir documents dels anys anteriors a l'esclat de la Guerra, motiu que ha generat la decisió de no restituir ni tan sols els documents anteriors a 1936, com és que no s'hi ha dipositat tota la documentació de la II República (1931-1939)
c) Si es pretén documentar la repressió franquista de postguerra, com és que no hi ha documents d'aquells llocs on l'Alzamiento va triomfar-hi el 1936, com, en el nostre cas, fou l'illa de Mallorca? Per què no es traslladen també a Salamanca els documents de Navarra, Sevilla, Galícia, Castella la Vella, Lleó o Àlaba, zona nacional el 1936?
d) Una part important del fons documental posseït avui dia per la Fundación Francisco Franco, no hauria de ser traslladat, de grat o per força, cap a Salamanca? A part de l'apologia del feixisme i del genocidi, l'activitat principal de la Fundación Francisco Franco consisteix a evitar la consulta dels documents que Franco generà com a cap d'Estat per part d'historiadors amb punts de vista desfavorables al franquisme -no afectos com se'n deia abans-; per això Paul Preston va haver d'escriure la seva biografia de Franco sense ni poder somniar de consultar els documents de la Fundación, els quals haurien d'estar en un arxiu de titularitat pública i no pas en mans d'una organització privada.
e) Per quin motiu al Patronat de l'Archivo de Salamanca només hi ha un historiador, Carlos Seco Serrano, mentre que la majoria són autoritats locals, provincials o autonòmiques de Castella-Lleó o bé gent adscrita a un partit polític? Si la política és massa important per deixar-la als polítics, amb l'arxivística i la història passa igual.

Resoltes aquestes qüestions queda la de la propietat dels documents, els quals poden pertànyer a organitzacions polítiques com ara la CNT, el POUM o ERC o bé a persones particulars; a Salamanca hi ha el testament de Manuel Carrasco i Formiguera, així com una carta que aquest dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya afusellat per les tropes franquistes el 1938 escrigué als seus fills poc abans de ser executat. Ací ja no plantegem si aquests documents han d'estar en un arxiu de Salamanca o de Catalunya, sinó si resulta admissible que aquests documents estiguin en un arxiu públic sense el consentiment dels seus propietaris: la família Carrasco. I aquest no és pas un cas únic, a Salamanca també hi ha correspondència de Macià i Companys, així com una carta personal escrita per Teresa Pàmies interceptada per les autoritats franquistes.

1.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA: HISTÒRIA I CONTINGUT

2.LA POLÈMICA DELS ARXIUS DE SALAMANCA

3.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA I L'ARXIVÍSTICA

4.CONCLUSIÓ


1 Cruz Mundet, José Ramon. Manual de Archivística. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1992 pàgina 23

2 Culla, Joan B. Salamanca y el rey Canuto El País 27 de juliol del 2002.

3 Culla, Joan B. Salamanca y el rey Canuto El País 27 de juliol del 2002.

4.CONCLUSIÓ


Arran del que hem vingut exposant, la postura del Ministeri de Cultura espanyol sobre els fons incautats a Salamanca constitueix una vulneració no ja dels principis de l'arxivística, sinó dels mateixos drets humans -en el cas del dipòsit de cartes personals-. Ens trobem en un cas en què els interessos polítics han distorsionat la pràctica científica; Espanya serà el país on, quan convé, s'ignoren els principis de l'arxivística. Per això, els arguments tècnics esgrimits pels partidaris de conservar els fons incautats a Salamanca com ara la unitat d'arxiu ací mereixen el mateix respecte que la llengua valenciana que postul·la la dreta espanyolista a València o bé les teories acientífiques que Lysenko va imposar a la biologia soviètica en temps de Stalin.

1.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA: HISTÒRIA I CONTINGUT

2.LA POLÈMICA DELS ARXIUS DE SALAMANCA

3.L'ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA I L'ARXIVÍSTICA

4.CONCLUSIÓ