free web hosting | website hosting | Web Hosting | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

EL TAROT

1.L'ANUNCI

2.ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES CARTES

3.LES DOCTRINES DEL TAROT

PER TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL

1.L'ANUNCI

TAROT

T'aconsellem, t'escoltem, t'orientem.

Honestedat, Seriositat i Sinceritat garantides

Resolem els teus problemes en: amor treball economia sexe relacions de parella salut negocis ...

truca'ns al

902 xx xx xx

o escriu-nos a:

despistats@lallunadevalencia.lv

 

D'anuncis com aquest, se'n poden trobar en qualsevol mitjà de comunicació, encara que no estigui especialitzat en esoterisme o ciències ocultes. Tal com es dedueix del text de l'anunci, els practicants del Tarot el consideren una tècnica útil per resoldre qualsevol problema psicològic, de salut, social o emocional que pugui tenir una persona.

En què es basen per atribuir totes aquestes propietats a les cartes?, això ho intentarem exposar ací.

2.ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES CARTES

2.1.INTRODUCCIÓ

2.2.BARALLES ANTIGUES

2.3.LA BARALLA ACTUAL

2.1.INTRODUCCIÓ

Com és sabut, el Tarot és una baralla de cartes. Els creients atribueixen un significat a les imatges i als noms d'aquestes cartes. Segons les cartes que hagin sortit, interpretaran algun missatge referent a les seves vides o problemes.

2.2.BARALLES ANTIGUES

Jocs de cartes se n'han conservat del segles XV, XVI i XVII; ací n'esmentem alguns exemples:

a) Baralla de Mantegna

Pintada entre 1470 i 1485, hom l'atribueix al pintor Andrea de Mantegna (1431-1506), un dels mestres del Renaixement italià, però, segurament fou pintat per Baccio Baldini. Avui dia, se'n conserven quaranta-dues cartes al Museu Britànic. Hi apareixen representats motius propis del Renaixement: déus i herois de l'Antiguitat clàssica, figures al·legòriques de les idees de la filosofia neoplatònica, d'astrologia, com també personatges de la Commedia dell'Arte

b) Baralla de Venècia

Hi ha vint-i-dos arcans majors i cinquanta-set arcans menors, un total, doncs, de setanta-vuit cartes. Hi apareix, per primera vegada, la figura de la Papessa, que, després, esdevindrà la Sacerdotessa. En una baralla elaborada a Besançon en temps de la Revolució Francesa, aquesta carta fou substituïda per una imatge de la deesa Juno.

c) Baralla de Bolònia

Realitzada vers 1419; hi ha vint-i-dos arcans majors; les cartes no porten ni títols ni noms, i els primers quatre arcans no estan pas numerats. Molt probablement, l'anexió de Bolònia als Estats Pontificis va motivar la substitució en aquesta baralla de les figures de l'Emperador, el Papa i la Papessa per imatges de dirigents musulmans; la Santa Seu deuria trobar irreverents segons quin tipus de figures.

d) Les Burles de Florència

Amb aquest nom es coneix un joc format per noranta-set cartes. Hi surten els dotze signes del Zodíac; les tres virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat), acompanyades de la Prudència. Les primeres trenta-cinc cartes van numerades amb xifres romanes.

e) Baralla Visconti-Sforza

Es dissenyaren entre 1432 i 1466, segurament per commemorar el matrimoni de Francesco Sforza amb Bianca Maria de Visconti, procedents tots dos de nobles famílies de Milà. Hi ha setanta-vuit cartes.

f) Baralla de Mitelli

Es fabricà el 1664 per a la família Bentivoglio; per això, el seu escut apareix a l'As de Copes. Hi surten els quatre pals, vint-i-dos arcans majors i la figura del Boig. En aquest joc s'han produït canvis en les figures: el Papa ha estat substituït pel Patriarca d'Orient; l'Emperador hi figura com a l'Emperador Oriental, l'Emperadriu és l'Emperadriu Occidental; l'Ermità és el Temps, el Sol hi és representat per Apol·lo, i la lluna per Diana.

g) Baralla de Marsella

Potser data de l'any 1400; el 1751, Claude Burdel va basar-s'hi per definir el Tarot tal com el coneixem ara; acabà de donar forma als vint-i-dos arcans majors i afegí els pals als menors.

De baralles especials se n'han dissenyat també durant els segles XIX i XX, el 1812, se'n va fer una glorificant-hi les gestes de Napoleó.

2.3.LA BARALLA ACTUAL

Les cartes usades en les sessions de Tarot avui dia es divideixen en dos grups:

a) Arcans majors

Vint-i-dues figures: 1.El Joglar, 2.La Sacerdotessa (Papessa), 3.L'Emperadriu, 4.L'Emperador, 5.El Summe Sacerdot (Papa), 6.L'Enamorat, 7.El Carro, 8.La Justícia, 9.L'Eremita, 10.La Roda de la Fortuna, 11.La Força, 12.El Penjat, 13.La Mort, 14.La Temperança, 15.El Diable, 16.La Torre, 17.L'Estel, 18.La Lluna, 19.El Sol, 20.El Judici, 21.El Món, 22.El Boig

b) Arcans menors

Cinquanta-sis cartes, dividides en quatre pals o trumfos (copes, espases, bastos i ors); dins de cada pal, hi ha les quatre cartes palatines: el rei, la dama, el cavaller i la sota o valet, i deu cartes numerades de l'1 (l'as) al 10.

En un principi, aquesta baralla s'usava per jugar a un joc -amb fins purament lúdics, doncs- anomenat taroccino o tarocco, practicat a la Llombardia. Potser, a França, aquest joc s'anomenava piquet. Resultaria, per tant, comparable a d'altres jocs basats en motius de la iconografia popular com ara el Joc de l'Oca a Espanya o la Loteria de les Imatges a Mèxic.

De la baralla del Tarot, procedeixen els jocs de cartes actuals; tant aquell que a la Catalunya-Nord s'anomena cartes catalanes i a la resta del territori cartes espanyoles, com les que hom usa per jugar al pòker.

En tots dos casos, han desaparegut els arcans majors; en les cartes dites catalanes, en els pals només hi ha dotze cartes perquè s'hi ha suprimit la reina i el número 10; les cartes palatines tenen números, i no pas lletres: el rei 12, el cavall 11, la sota 10. En les cartes de pòker, els bastos evolucionaren cap als trèbols, les copes cap als cors, les espases vers les piques i els ors esdevingueren diamants; hi ha tretze cartes per pal perquè ha desaparegut el cavaller; per altra banda, l'as no es numera pas amb l'1, com passa en l'altre joc, sinó que es designa per la lletra A, igual com les cartes palatines tampoc no tenen un nombre sinó una lletra: el rei K, la reina Q i la sota J.

 

 

3.LES DOCTRINES DEL TAROT

Per més que vulguin remuntar-los a civilitzacions antigues de l'Índia, Xina i Egipte, l'origen de totes les teories i doctrines del Tarot es força recent. Un pastor protestant anomenat Court de Gebelin (Nimes 1724-París 1784) publicà entre 1774 i 1784 una obra en nou volums titulada Le monde primitif, analyse comparé avec le monde moderne. Al primer volum, Court de Gebelin hi afirma que el Tarot és la traducció en imatges del llibre del déu Thot, també anomenat Hermes Trimegist, al qual, en l'antic Egipte, li era atribuïda la creació de les lletres i els números i li estava consagrat tot el coneixement i tot el saber.

Segons Gebelin, TAROT ve de la combinació de dues paraules egípcies TAR (Camí) i ROS (realitat), per tant, el Tarot seria el camí real, la realitat de la vida. El llibre de Thot estava format per setanta-vuit làmines d'or i fou un dels pocs que es salvà de l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria; les figures del tarot informaven sobre l'organització política i social de l'Imperi egipci. Si coneixem el Tarot, és perquè els gitanos el difongueren en les seves migracions.

Ací es troba el veritable origen d'atribuir significats màgics o esotèrics a les cartes que, fins aleshores, s'havien usat només per jugar.

La figura del déu Thot / Hermes Trimegist es troba present en tots els intents de formular un saber ocult com ara l'alquímia i també l'astrologia. El 1455, a Florència va començar a circular-hi un manuscrit titulat Corpus Hermeticum; se'l presentava com una compilació del coneixement alquímic, màgic i astrològic del déu egipci Thot; en realitat, però, el text era d'origen europeu i, molt probablement, medieval; aquest llibre és, en realitat, un recull de paraules màgiques i encanteris.

Tanmateix, ací el factor més important a assenyalar és l'egiptologia de Gobelin; aquest autor relaciona totes les seves doctrines del Tarot amb l'antic Egipte, tema, del qual, segons sembla, volia passar per estudiós. Els orígens de l'egiptologia com a ciència de l'estudi de l'antic Egipte es troben en l'obra de Jean-François Champollion (1790-1832) Aquest investigador va partir de la base que la llengua copta era l'evolució de la llengua parlada a l'Egipte dels faraons. Des de l'Edat Mitjana, el copte és una llengua morta, usada en les seves cerimònies litúrgiques per l'Església copta d'Egipte, però ja abandonada per la població, esdevinguda arabòfona. Per altra banda, Champollion va poder estudiar molts documents egipcis, el més important dels quals fou la Pedra Rosetta. Es tracta d'una estela de basalt descoberta el 1799 per l'oficial francès Joseph Boussard (o Bouchard), de la qual se n'apoderaren els britànics el 1802, després d'haver vençut els francesos a Egipte. En la Pedra Rosetta hi ha una inscripció de tres textos, l'un en jeroglífic, l'altre en demòtic i l'altre en grec; es tracta d'un decret emès pel sínode de sacerdots egipcis, aplegats a Memfis per celebrar el primer aniversari de la coronació del rei Ptolomeu V (196 a. de J.C.). Comparant els textos d'aquesta pedra, visitable avui dia al Museu Britànic (Londres), Champollion va arribar a poder desxifrar els jeroglífics i traduir-los, cosa que va explicar al seu Précis du système hiéroglyphique des anciens égyptiens, figuratif, ideográphique et alphabetique, publicat el 1824.

Com que Court de Gebelin ja era mort quan va nèixer Champollion, les seves traduccions i interpretacions dels jeroglífics manquen de qualsevol base; els significats que atribuïa a les paraules TAR i ROS, suposant, que ja és molt, que de debò fossin egípcies no sembla corroborat ni per Champollion i pels egiptòlegs posteriors; Tarot, en realitat, pot ser la paraula francesa equivalent a trumfo o pal. Segurament, moltes de les persones que van voler buscar significats misteriosos en els jeroglífics egípcis deurien patir una greu decepció; Champollion va demostrar que, en realitat, es tractava d'uns textos molt prosaics que tractaven sobre la comptabilitat d'un temple, el nombre de sacs de blat que hi havien entrat i els que n'havien sortit, etc. Per altra banda, Gebelin atribuïa als gitanos la difusió del saber del Tarot; és difícil que ell mai veiés un gitano tirant les cartes del Tarot; aquesta pràctica, els gitanos no començaren a dur-la a terme fins al segle XX.

Tot i així, Court de Gebelin va fer escola; un perruquer anomenat Aliette, per donar-se un aire més misteriós, va començar a usar el pseudònim d'Etteila, una simple inversió de les lletres del seu nom. El 1783, Etteila va publicar Manière de se récréer avec le jeu de cartes nomné Tarot; hi insistia en la idea de Court de Gebelin de veure en les cartes del Tarot el mitjà per desxifrar-hi el llibre de Thot, àlies Hermes Trimegist, que s'hauria escrit a l'any 1828 de la Creació del Món, cent-setanta un anys després del Diluvi Univeral, és a dir, el 2170 a. de J.C. Bé, ja se sap quins coneixements existien sobre el món antic i prehistòric fins ben entrat el segle XIX. Si coneixem el Tarot, és perquè van difondre'l disset mags, potser aquesta quantitat tenia algun significat numerològic relacionat amb l'esoterisme.

Eliphas Levi Zahed és el pseudònim del capellà Alphonse Louis Constant (París 1810-1875); aquest pseudònim, sorgit de la transcripció del seu nom en lletres hebrees, Constant -o Levi- l'usà per signar les seves obres ocultistes. Segons Levi, el tarot és un alfabet ocult que els hebreus atribuïren a Enoc, el primer fill de Caïm, els egipcis al nostre ja conegut Thot -Hermes Trimegist- i els grecs a Cadme, fundador de Tebes. Levi, que ridiculitzava les teories d'Etteila, relacionava el Tarot amb la càbala, uns escrits místics jueus del segle XIII; finalment, Levi va assignar una lletra hebrea a cadascun dels arcans majors; seguint les seves teories, els vint-i-dos arcans majors més les deu primeres xifres de la numeració hebrea donen les trenta-dues vies base del seu estudi, igual com s'expressen a l'Arbre de la Vida de la càbala hebrea.

Gerard Encause Papus (1865-1917), fundador de la lògia maçònica dels martinistes i membre de l'ordre dels Rosacreus, estudià la càbala hebrea i les obres de Levi, de qui se'n considerà successor. Papus va elaborar la creença d'existir una Saviesa Universal, que tenia com a única font de coneixement la Síntesi, que condensaria en unes poques lleis la saviesa adquirida fins aleshores -també la Llei de la Gravetat de Newton o la teoria evolucionista de Charles Darwin?-. Les lleis de la Síntesi eren expressades en l'art, la història, la religió i els ritus dels pobles de l'Índia i d'Egipte -i per què no, en els pobles de la Xina o d'Amèrica?-. Segons Papus, la Síntesi es transmeté de generació en generació per mitjà d'uns ritus d'iniciació anomenats Misteris, com també en societats secretes; només els iniciats poden conèixer el significat vertader de la Síntesi, transmesa també per la càbala hebrea.

L'anglès Arthur Edward Waite (1857-1942) també considerà els arcans com a símbols d'idees universals, desenvolupades durant el temps per la ment humana. Les figures del Tarot amaguen doctrines secretes, veritats inherents a la consciència col·lectiva, accessibles, com ja és costum, només als iniciats.

Oswald Wirth (1860-1943) també va fer les seves cabòries amb el tarot; estava especialitzat en l'estudi de societats secretes, allò que avui dia en diem sectes. L'element més pintoresc de Wirth són els ensenyaments que rebé del seu mestre, l'ocultista francès Estanislas de Guaita (1861-1897), des del Més Enllà.

Un altre tarotista fou Aleister Crowley (1875-1947), membre de la societat secreta -o secta, com se'n vulgui dir- Golden Dawn; Crowley fou un individu que visqué sempre de les seves "amiguetes" i que, a més, era addicte a l'heroïna.

Gust morbós pel misteri, estil enigmàtic, que sembla voler dir molt però no diu pas res, manca de rigor científic i de coherència filosòfica, afirmacions gratuïtes, com ho és el simple fet d'atribuir a un joc de cartes poders sobre els destins de les persones, absència de fonts originals per interpretar les civilitzacions de l'Antiguitat, visible en l'egiptologia pre-champollioniana de Court de Gebelin i d'Etteila; refosa de supersticions antigues, com ara la càbala hebrea. Aquests són els ingredients de tota la mitologia generada al voltant d'un simple joc de cartes, concebut, en un principi amb fins exclusivament lúdics.

Tot això, doncs, és el que hi ha darrera dels milers d'anuncis sobre els poders i propietats del Tarot. Gent que, havent-se llegit un manual del joc de cartes ja es creu capacitada per arreglar la vida dels altres, fent la feina que escauria a un professional de debò com pugui ser-ho un psiquiatre o un psicòleg. Naturalment, amb aquest bagatge, els tarotistes només poden arribar a dir obvietats de sentit comú o bé autèntiques bajanades que poden espatllar encara més la vida dels incauts que hi acudeixen; això sí, els practicants del Tarot es creuen en poder d'una saviesa que només ells poden penetrar, i ací rau la font de la seva autoritat sobre els seus clients.