free web hosting | free hosting | Business Hosting | Free Website Submission | shopping cart | php hosting

TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA

PER TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL

MENÚ

1.INTRODUCCIÓ

2.ELS ARGUMENTS DELS ESCÈPTICS

3.ENUMERACIÓ I COMENTARI DE PÀGINES WEB

4.CONCLUSIONS FINALS

1.INTRODUCCIÓ

Ací ens proposem tractar el tema de la traducció automàtica des del punt de vista de la seva viabilitat, és a dir, de qüestionar-nos si resulta raonable esperar que una màquina pugui dur a terme traduccions correctes.

      La traducció automàtica sembla ser la manera de suprimir qualsevol barrera idiomàtica, objectiu de primordial interès en el nostre món globalitzat i interrelacionat a escala planetària; un cop s’hagués inventat una màquina capaç de fer-ho, jo podria llegir qualsevol pàgina web d’Internet només aplicant el programa de traducció; així seria com si tot internet estigués escrit en català; o si jo fos responsable d’una organització que actués a nivell internacional, jo podria escriure tots els meus documents en català i, després, passar-los a la màquina traductora.

      Ara bé, és això possible? Els defensors de la traducció automàtica argüiran que ja hi ha al mercat programes de traducció que, si bé no resulten tan acurats com els traductors humans, poden generar productes útils; per altra banda, la tecnologia sempre pot millorar. Al seu torn, els escèptics afirmen que, des de l’inici de la investigació en traducció automàtica al Massachussets Institute of Technology (MIT) el 1952, no s’ha aconseguit cap resultat positiu perquè les traduccions automàtiques assolides fins ara tenen una qualitat tan dolenta que, en molts casos, resulten del tot inútils; a més, la traducció presenta obstacles insalvables per a un ordinador, per tant, la traducció automàtica bona no arribarà a existir mai.

      Per tal de donar de donar a conèixer els arguments en contra de la viabilitat de la traducció automàtica, ací resumirem i explicarem les idees de dos articles on s’hi exposen els principals arguments dels escèptics. Aquests dos articles són:

a)              Machine Translation or Mad Translation ? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/

b)             Melby, Alan K.: Why Can't a Computer Translate More Like a Person? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/akmelby.htm

      A continuació, comentarem les webs que corresponen a exposicions teòriques de la traducció automàtica –tant des del punt de vista creient com de l’escèptic-, a organitzacions dedicades a la traducció automàtica i a programes de traducció.

2.ELS ARGUMENTS DELS ESCÈPTICS

2.1.ARTICLE PRIMER

2.2.ARTICLE SEGON

2.3.COMENTARI

 

2.1.ARTICLE PRIMER

Machine Translation or Mad Translation ? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/

 

      Aquest text porta el subtítol MT means Mad Translation, not Machine Translation (or Automatic Translation) ! SPEECH TO SPEECH is a BSTL-Technology! (=MT significa Traducció Boja i no pas Traducció mecànica o automàtica, Paraula a Paraula és un tecnologia BSTL); no apareix cap menció d’autor en l’encapçalament de l’article, tal com es dedueix del seu darrer paràgraf, aquest article és obra d’una entitat denominada Mad Translation, que té com a propòsit advertir dels problemes que pot causar comprar els productes de traducció automàtica que s’ofereixen al mercat o bé d’invertir capitals en empreses dedicades a aquest ram. Tots aquests riscos vénen de la poca fiabilitat i nuls resultats de la traducció automàtica.

      Aquest article, escrit en un estil planer i directe, defugint tecnicismes i tendint al to col·loquial, es proposa, tal com ho manifesta al seu primer paràgraf, exposar la veritat sobre les raons que fan impossible obtenir bons resultats dels sistemes de traducció mecànica o automàtica; es presenta com un treball de síntesi elaborat per un grup de persones, de les quals, però, no se n’identifica cap pel nom, que serien lingüistes i gent dedicada a l’estudi de llengües estrangeres, que, ací, deu voler dir llengües diferents de l’anglès. L’article es proposa oferir exemples de traduccions automàtiques, d’anàlisis d’especialistes i d’estudis sobre les perspectives d’aquesta tecnologia.

      Una idea que els autors d’aquest article destaquen, escrivint-la en negreta, és que les inversions en I+D en el camp de la traducció automàtica s’han estat duent a terme des de fa més de cinquanta anys i els resultats no han estat satisfactoris. Cap dels procediments usats no ha trobat la resposta correcta; els mètodes de corrent principal de la lingüística, gramàtica universal, models estadístics, arbres de derivació, algoritmes d’anàlisi, etc fracassen perquè no poden analitzar el significat dels mots; potser aquesta limitació es resoldrà quan s’entengui com funciona el cervell humà, però, quan serà això? Un programa d’ordinador mai no podrà comprendre els elements culturals i socials necessaris per dur a terme una bona traducció.

      Els venedors de programes de traducció argüeixen que aquest és un sistema que pot permetre entendre el sentit de textos en una llengua que desconeixem del tot; la traducció potser no seria prou bona com per publicar-la però ens pot proporcionar una ajuda. Aquest és, segons l’article que estem comentant, un argument ingenu; els errors de traducció poden fer que el text que llegim o bé no tingui cap sentit o bé en tingui un de diferent –o, fins i tot, contrari- al del text original, el significat vertader del qual no podrem mai copsar.

      Els autors d’aquest article acaben incloent les tècniques de traducció automàtica sota l’epígraf : BSTL-T (Be Sure To Laugh - Technology), és a dir, T-ESFFR (Teconologia- Estigues Segur que t’hi Faràs un Fart de Riure).

      El propòsit d’aquest article no és pas aturar la investigació en traducció automàtica en l’àmbit de les universitats, on la consideren positiva pel fet de poder obrir noves possibilitats d’estudi i de coneixement, sinó prevenir contra l’explotació comercial d’una tecnologia que, a hores d’ara, no ha donat cap resultat positiu. Podem entendre, doncs, que ells consideren vendre programes de traducció automàtica o intentar captar fons per a la inversió en aquesta tecnologia una cosa comparable a intentar vendre rentadores en un moment en què no s’hagués aconseguit encara dissenyar una màquina realment capaç de deixar la roba neta.

      Per donar una idea al lector de quina és la situació, en la seva pàgina hi inclouen links cap a pàgines on s’hi fa publicitat de programes de traducció; així hom pot comparar què pretenen oferir les empreses comercialitzadores d’aquests enginys amb les possibilitats reals de la traducció automàtica.

      La seva postura totalment contrària a la viabilitat de la traducció automàtica la fonamenten en exemples de traduccions automàtiques com també en bases teòriques:

Al congrès internacional Translators and Computers Session, ATA, celebrat el novembre de 1998, Amar Alamsude, coordinador de tecnologia instruccional a la Universitat Francis Marion de Florence (Carolina del Sud, EUA), va manifestar que les traduccions automàtiques encara es consideren inadequades, o, fins i tot, inútils

 La Traductique (P.Bouillon, A. Clas - Editions AUPELF-UREF, ISBN 2-7606-1616-9) on s’hi fa aquesta contundent afirmació: algunes persones pretenen que els programes de traducció automàtica funcionen molt bé en qualsevol context, produint traduccions d’alta qualitat que hom pot usar directament. Això no és pas veritat

'The Possibility of Language' de Melby i Warner, John Benjamins Publishing Company (1996) o la pàgina: 'Why Can't a Computer Translate More Like a Person?' by Alan K. Melby.

La pàgina 'Machine Translation: The Disappointing Past and Present' de Martin Kay, membre de l’equip de recerca de Xerox a Palo Alto (Califòrnia, EUA); també se’n pot llegir un extracte a HEISOFT AG WEB Site.

La pàgina Linguistic Problems and Complexities.

Tal com pot veure’s, aquest article no sols assenyala l’existència de webs on s’hi exposen les limitacions de la traducció automàtica sinó que hi crea links directes.

A més d’aquestes bases teòriques, els autors donen la notícia que la companyia Lernout & Hauspie (L&H), dedicada a la inversió en traducció automàtica, va fer fallida perquè, entre juliol i setembre del 2000, les seves accions van perdre el 85% del seu valor; aquest fet l’atribueixen a la constatació dels fracassos de la traducció automàtica.

2.2.ARTICLE SEGON

Melby, Alan K.: Why Can't a Computer Translate More Like a Person? http://www.ttt.org/theory/barker.html

      Per tal de respondre a la pregunta que fa servir com a títol Why Can't a Computer Translate More Like a Person? (=Per què els traductors mecànics no poden traduir com les persones?), Alan Melby divideix l’article en quatre parts:

una introducció al concepte de traducció, explicant què significa aquesta tasca

un repàs a algunes de les dificultats de traducció que poden apareixer sovint

una anàlisi del corrent principal de la lingüística

exposició de quin és el factor que no es té en compte en les principals teories lingüístiques

Després d’aquestes quatre parts, vénen les notes a peu de pàgina, seguides d’una llista d’exemples de traducció mecànica, els quals són testimoni dels greus errors que cometen les màquines.

En la primera part, Melby comença recordant-nos que traduir és una tasca difícil, cal tenir un coneixement molt profund de les dues llengües; després ens posa un exemple de traducció incorrecta feta per una persona, on els errors sorgiren perquè aquell traductor s’havia limitat a traduir paraula per paraula sense tenir en compte el significat ni la gramàtica de les llengües. Aquesta és, segons Melby, la manera com tradueixen les màquines: sense entendre què estan traduint ni quin és el context; simplement, canviant paraules, en cas que una paraula de la llengua original es pugui canviar per diferents paraules de la llengua a què es vol traduir, les màquines fan la tria a l’atzar, i, d’ací vénen els errors per culpa dels quals les traduccions mecàniques són inútils. Les persones poden traduir com les màquines –i, aleshores, surten traduccions dolentes- però el contrari és impossible.

Segons Melby, els profans en la matèria acostumen a tenir una d’aquestes tres opinions sobre la traducció automàtica:

creure que el cervell humà funciona exactament igual com una computadora; per tant, és una simple qüestió de temps l’aparició de programes de traducció tan eficaços com els traductors humans; de fet, s’han aconseguit màquines capaces de dur a terme complexes operacions aritmètiques i les matemàtiques semblen ser més difícils que el llenguatge

el cervell es tan diferent d’una computadora que mai no es podrà assolir una traducció automàtica bona

donar per fet que el problema de la traducció automàtica ja fa anys que es va resoldre

L’opinió dels experts és admetre que les màquines no tradueixen encara com les persones; en alguna mena de textos, amb un llenguatge molt tècnic i un camp temàtic molt estret, els traductors automàtics se’n poden sortir, ara bé en els textos que, generalment, ens interessen, els traductors automàtics fracassen del tot; al seu torn, els traductors humans professionals poden traduir qualsevol tipus de text. L’únic desacord dels experts rau a establir quina és la causa de la limitada capacitat dels traductors automàtics; en aquest article, Melby es proposa donar la seva resposta a aquesta pregunta.

Les dificultats de traducció, que tracta a la segona part de l’article, sorgeixen, segons Melby, per tota una sèrie de raons:

Que una paraula tingui diferents significats en una llengua no vol dir pas que en una altra llengua hagi d’haver-hi una paraula amb tots aquests significats, d’ací el fracàs de qualsevol traducció feta mot per mot. Melby explica l’anècdota d’un holandès que, a França, se’n va a cal barber i li demana un divorci; en realitat, el que volia era que li fes una clenxa que li separés el cabell; el malentés va venir perquè en holandès existeix una paraula que tant pot significar clenxa, com separació o divorci, cosa que no passa en francès –ni tampoc en català-; per això, l’holandès, que no dominava gaire el francès, va cometre un error de traducció, causa d’aquesta situació absurda.

Les restriccions de significat que fa una llengua no tenen perquè fer-les les altres. Melby posa l’exemple de la diferenciació que fa l’espanyol entre pez (un peix viu) i pescado (la carn de peix per menjar); podem témer que un traductor automàtic sigui incapaç d’entendre aquesta diferència i no sàpiga traduir correctament a l’espanyol la frase el plat del dia és peix al forn amb guarnició.

Desconèixer convencions socials extralingüístiques. Tal com ho explica Melby, la manera de dir gràcies en japonès depèn de si es considera que aquella persona estava obligada a fer-nos el favor o de l’esforç que li hagi significat. Per posar un exemple més proper, ací podríem recordar la diferència entre tu i vostè, que no depèn de cap mena de qüestió gramatical ni lèxica sinó de les nostres convencions socials; un programa que tradueixi de l’anglès (llengua on no es distingeix entre tu i vostè) al català tindrà problemes per això; si per al pronom personal de segona persona  you només té una equivalència, produirà textos on el lector hi veurà situacions totalment extravagants com ara una caserna en què els soldats tutegin els generals o bé una colla d’amics adolescents que es parlin tractant-se de vostè; si el programa disposa de dues equivalències per a you (tu i vostè), llavors, segurament, farà la tria a l’atzar i la probabilitat d’error serà del 50%. Per altra banda, si traduïm del català al francès, hem de saber que, a França, l’ús de vostè (vous) hi està força més estès que a Catalunya; a França, tractar-se de tu dues persones que no tinguin cap relació especial només és correcte entre criatures i adolescents.

No saber distingir entre l’ús d’una paraula en llenguatge tècnic i el seu ús en el vocabulari comú. L’exemple que dóna Melby és bus, que, en la llengua comuna vol dir autobús però que en informàtica designa una part de l’ordinador. Un programa d’anglès-català, com traduirà la paraula bishop, que, en llengua comuna significa bisbe però que en el joc dels escacs vol dir alfil? Crear programes de traducció restringits a una determinada especialitat sembla ser la solució, però, tot i així, continua havent-hi problemes; un programa de traducció centrat en l’àmbit d’economia i finances va traduir Dear Bill per Benvolguda Factura; a causa de la seva programació, el traductor no sabia que bill significa factura però que Bill és el diminutiu de William.

Ignorar el context cultural o ideològic d’una expressió. Melby posa l’exemple que Nikita Kruixev, màxim líder de l’URSS entre 1953 i 1964, va adreçar als americans la frase Us enterrarem! Què volia dir això?, que Kruixev es disposava a envair els EUA i dur-hi a terme una matança indiscriminada, tal com es va interpretar?. En realitat, no. Segons la ideologia comunista, de la qual Kruixev era el principal representant, el capitalisme es un sistema que es va deteriorant a causa de les seves contradiccions internes, la qual cosa avança la instauració del socialisme; Us enterrarem! volia dir, doncs, que els dies del capitalisme estaven comptats i que el triomf final del comunisme era a prop.

No tenir cap noció del món real a què es refereix el llenguatge. Per què no podem traduir la frase The box is in the pen per La capsa és dins de l’estilogràfica? Doncs perquè com que tots tenim una noció de què és una capsa i de què és una ploma estilogràfica així com de les dimensions que acostumen a tenir aquesta mena d’objectes, la frase La capsa és dins de l’estilogràfica la trobem absurda. Si l’únic significat que un traductor humà coneix de pen és estilogràfica, llavors mirarà el diccionari per veure si aquesta paraula té d’altres significats, tal com és el cas ja que pen també pot voler dir corral, parc de criatures o presó; aleshores, segons el context, triarà l’equivalència adequada per dur a terme una traducció correcta. Aquest sentit comú, indispensable per comprendre el llenguatge, les màquines no el tenen; per això, un traductor automàtic és incapaç d’adonar-se que la frase La capsa és dins de l’estilogràfica no té sentit.

Per dur a terme una bona traducció cal ser un parlant nadiu (o quasi nadiu) de la llengua d’arribada (aquella en què fem la traducció) i tenir un bon domini de la llengua de sortida (la llengua del document que traduïm). La incapacitat dels traductors automàtics per vèncer aquestes dificultats vénen del fet que no són parlants nadius ni tenen un bon domini de cap llengua humana.

      En l’anàlisi del corrent principal de la lingüística, Melby assenyala que aquest es centra en l’estudi de la gramàtica, és a dir, quines paraules s’usen, com s’interrelacionen dins de la frase i quina categoria gramatical tenen (substantiu, adjectiu, verb, adverbi, presposició, conjunció, etc); aquest enfocament porta el corrent principal de la lingüística a desentendre’s del significat de les paraules; per això, no resulta pas útil en la resolució dels problemes dels traductors automàtics, els quals fallen, precisament, per no entendre els significats de les paraules.

      Seguint el raonament de Melby, podem preguntar-nos si és correcta la frase La pedra somniadora va escriure un cavall generós; des del punt de vista de la gramàtica –l’únic que té en compte el corrent principal de la lingüística- aquesta frase és correcta; ara bé, segons la semàntica, aquesta frase resulta inadmissible perquè no pot comunicar cap significat. En conseqüència, no podem evitar que els traductors automàtics creïn frases sintàcticament ben construïdes però sense cap mena de sentit.

      Tal com ho afirma Melby, el factor que no tenen en compte les principals teories lingüístiques és allò que ell anomena agència, és a dir, la capacitat d’elegir lliurement sota la nostra responsabilitat. Els nostres conceptes no es basen pas en una categorització absoluta de l’univers físic sinó en la dimensió ètica de les nostres relacions amb els altres; la nostra agència és la base del llenguatge humà com a diferent del llenguatge mecànic.

      I ací arriba Melby a respondre la pregunta amb què titula aquest article: Per què els traductors mecànics no poden traduir com les persones? La seva resposta és perquè les màquines no tenen agència; la màquina pot emmagatzemar una quantitat ingent d’informació però sense agència la informació perd tot el seu sentit. Llavors, en teoria, la solució fóra crear un programa dotat d’agència; ara bé, a la pràctica, això provocaria un greu problema: un programa amb agència podria decidir no sotmetre’s a les nostres ordres.

 

 2.3.COMENTARI

      Machine Translation or Mad Translation? és un text divulgatiu orientat a assenyalar el perill de caure en el parany d’una tecnologia que encara no ha aconseguit cap resultat tangible; aquest article s’ha d’entendre com una rèplica a la publicitat dels programes de traducció, que els presenten com a eficaços, quan no ho són pas.

      Melby, Alan K.: Why Can't a Computer Translate More Like a Person? ofereix les bases teòriques per considerar impossible la traducció mecànica i, doncs, per deixar d’esperar que un dia es pugui fabricar un traductor automàtic apte; l’argumentació de Melby es basa tant en l’experiència mateixa de la traducció com en l’estudi de les característiques del llenguatge.

3.ENUMERACIÓ I COMENTARI DE PÀGINES WEB

3.1.INTRODUCCIÓ

3.2.WEBS ESCÈPTIQUES

3.3.WEBS TEÒRIQUES

3.4.WEBS D’ORGANITZACIONS

3.5.SERVEIS DE TRADUCCIÓ A INTERNET

 

3.1.INTRODUCCIÓ

      Les pàgines web seleccionades per dur a terme aquest estudi sobre la traducció automàtica les hem classificades en quatre apartats:

a)   escèptiques: les que argumenten contra la viabilitat de la traducció automàtica i assenyalen les mancances dels programes de traducció comercialitzats actualment

b)   teòriques: les que exposen les bases teòriques de la traducció automàtica o, si més, no defineixen el concepte

c)   organitzacions: webs d’organitzacions dedicades a la traducció automàtica

d)   traductors: webs que donen a conèixer programes de traducció mecànica

Amb aquesta tria de webs, ens proposem aconseguir una idea clara del concepte de traducció mecànica i proporcionar elements per decidir si aquest és un projecte viable o no.

3.2.WEBS ESCÈPTIQUES

  3.2.1.RELACIÓ DE WEBS CONSULTADES

a)     Mad Translation: Examples of Marketing Hype from 'automatic translation' developers... http://www.fortunecity.com/business/reception/19/mkhype.htm

b)    Kay, Martin: Machine Translation: The Disappointing Past and Present http://cslu.cse.ogi.edu/HLTsurvey/ch8node4.html; 1996

c)     01 Informático: Traducir bien no es verso http://www.fortunecity.com/business/reception/19/idioma.htm

d)    Myers, Steven:  Can Computers Translate? http://www.cjmag.co.jp/magazine/issues/1996/apr96/04transla.html  1996

e)     Language Dynamics Corporation Windi A Professional Language Technology for Everyone http://www.windi7.com/mt.htm

f)      Mad Translation: Why Machine Translation is worth what you pay for it? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/tradtec.htm

  3.2.2.COMENTARI DE LES WEBS

 Mad Translation: Examples of Marketing Hype from 'automatic translation' developers... http://www.fortunecity.com/business/reception/19/mkhype.htm

Es tracta d’una pàgina web crítica amb la publicitat sobre programes de traducció automàtica duta a terme per les empreses dedicades a comercialitzar-ne.   Analitza quatre exemples de publicitat sobre programes de traducció automàtica, i els troba enganyosos i dedicats, únicament, a estafar els possibles compradors. Tots aquests anuncis presenten els seus productes com a eficaços, ara bé, els responsables de la web els han provats i han trobat que, en la majoria de casos, no funcionen. La publicitat analitzada correspon als programes Transcend, creat per l’empresa Transparent Language, Power Translator, de Lernout & Hauspie, Systran dissenyat per Systran Software Inc. i Reverso, creació de l’empresa Softissimo.

 

Kay, Martin: Machine Translation: The Disappointing Past and Present http://cslu.cse.ogi.edu/HLTsurvey/ch8node4.html; 1996.

      Aquest estudi forma part del Survey of the State of the Art in Human Language Technology dut a terme, amb el suport de la Universitat de Pisa (Itàlia) i del CSLU Center for Spoken Language Understanding, institut de ciència i tecnologia d’Oregon (EUA), dedicat a l’estudi de la comprensió del llenguatge natural.

      Fent un repàs del que, des dels seus orígens, ha estat la investigació en traducció automàtica, que com el títol de l’article ho indica, la troba decebedora, Martin Kay assenyala que aquesta investigació només pot resultar profitosa si abandona les pautes seguides fins ara; el tradicional punt de vista que el fracàs de la traducció automàtica es deu només a un problema lingüístic no resulta ja sostenible i, per altra banda, la idea alternativa que cal dotar els programes de traducció automàtica del coneixement general i del sentit comú que tenen els humans cal considerar-la inviable. El progrés vindrà d’abandonar la idea de la màquina duent a terme tota la traducció per si mateixa per passar a la idea de col·laboració entre persones i màquines; l’objecció que això significaria el mateix cost que tenir un traductor humà pot rebatre’s en el cas que hom pretengui traduir un text a moltes llengües alhora

 

01 Informático: Traducir bien no es verso http://www.fortunecity.com/business/reception/19/idioma.htm  

      01 Informático és el suplement informàtic del diari uruguaià El Observador; aquesta web es tracta d’un article on s’hi exposen les limitacions dels traductors automàtics: tradueixen paraula per paraula, cosa que els impedeix comprendre modismes o frases fetes; per això produeixen frases absurdes o amb un sentit diferent de l’original. Per tal de provar l’eficàcia dels traductors d’Alta Vista, Systran Software, Tranlate-web, Diplomat Uni-verse i el Traductor Sancho, Els responsables de 01 Informático van intentar traduir a l’anglès amb aquests programes la frase "Entre y tome asiento" (=passi i segui); els resultats foren aberrants, en uns casos perquè el traductor no sabia distingir els dos significats que té en espanyol entre: la preposició entre i la forma imperativa entri; en d’altres casos va traduir tome asiento com si en comptes de significar segui signifiqués begui el seient.

 

 Myers, Steven:  Can Computers Translate? http://www.cjmag.co.jp/magazine/issues/1996/apr96/04transla.html 1996

Ací, l’autor passa revista a l’eficàcia de quatre traductors dissenyats per traduir del japonès a l’anglès i a la inversa; aquest és un text adreçat a possibles consumidors japonesos d’aquest producte.

L’anàlisi dels productes va precedit d’una breu introducció sobre què significa traduir i dels problemes de la traducció automàtica; l’anàlisi dels quatre productes mostra que, malgrat la propaganda que en fan els comercialitzadors, la traducció automàtica no funciona.

 

Language Dynamics Corporation Windi A Professional Language Technology for Everyone http://www.windi7.com/mt.htm

      Language Dynamics Corporation és l’entitat creadora de Windi, una eina informàtica de traducció interactiva concebuda per treballar en set idiomes: alemany, anglès, espanyol, francès, holandès, italià i portuguès; Windi consisteix en diccionaris, gramàtiques, manuals de conjugació, sistema d’adaptació a un determinat àmbit, traducció interactiva de frases, ajuda a la comprensió de paraules i, fins i tot, una opció de veu.

      Aquesta empresa afirma clarament que Windi és un programa d’ajuda a la traducció i no pas un traductor automàtic; això ho justifiquen exposant les limitacions i els mals resultats dels programes de traducció; tot el seu argument comercial es basa en la contraposició entre els pèssims –i inútils- resultats dels traductors automàtics amb els bons resultats de Windi. Comencen posant l’exemple de traduir la frase I am a fan of this technology [=Sóc un admirador (o fan) d’aquesta tecnologia] a totes les llengües amb què treballa Windi; els traductors automàtics fallen tots perquè tradueixen la frase per Sóc un ventilador d’aquesta tecnologia ja que, en anglès, fan tan pot voler dir admirador com ventilador. Segons s’assenyala en aquesta web, la prova de traducció de quatre dels programes amb més presència al mercat ens assenyala que, sobre un total de 42 frases, les traduccions correctes han estat:

Transcend (1) (2 %)

Power Translator (2) (5 %)

Systran (3) (12 %)

Reverso/PROjectMT (4) (24 %)

Després de l’exposició d’aquests resultats, ve una mostra dels errors comesos pels traductors.

Al final, hi ha una nota sobre els traductors automàtics on hi sentencien que aquests programes ens donen ajuda per crear documents inintel·ligibles per als seus destinataris; per si no n’estessim convençuts del tot, ens proporcionen un link amb Machine Translation or Mad Translation ? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/, una pàgina web dedicada a mostrar els errors de la traducció automàtica.

 

Mad Translation: Why Machine Translation is worth what you pay for it? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/tradtec.htm

Es tracta d’un text breu de crítica als programes de traducció, els quals, segons se’ns explica no podran pas substituir els traductors humans dins d’un futur proper; els autors hi blasmen l’actitud de moltes empreses d’admetre que els programes de traducció automàtica són encara un esborrany però, tot i així, intentar vendre programes d’aquesta mena.

 3.3.WEBS TEÒRIQUES

  3.3.1. RELACIÓ DE WEBS CONSULTADES

a)    Abaitua, Joseba: Introducción a la traducción automática - en diez horas -(módulo de 1 crédito) http://sirio.deusto.es/abaitua/konzeptu/ta/mt10h_es/index.html 2002

b)    Napier, Marieke: The Soldiers are in the Coffee – An Introduction to Machine Translation http://www.cultivate-int.org/issue2/mt/ Octubre 2000

c)    Hutchins, John: The development and use of machine translation systems and computer-based translation tools http://www.foreignword.com/Technology/art/Hutchins/hutchins99.htm 1999

d)    Wikipedia: Machine translation http://en.wikipedia.org/wiki/Machine_translation

e)    Google: PMF pel Traductor de Pàgines Web http://www.google.com/intl/ca/help/faq_translation.html

f)     Morneau, Rick: The Lexical Semantics of a Machine Translation Interlingua http://www.eskimo.com/~ram/lexical_semantics.html 2004

g)    Programes de traducció automàtica http://www.torsimany.com/docscat/cpd027hd.htm

h)    Demos, Kristin; Frauenfelder, Mark: Machine Translation's Past and Future http://www.wired.com/wired/archive/8.05/timeline.html. Maig 2000

  3.2.2.COMENTARI DE LES WEBS

Abaitua, Joseba: Introducción a la traducción automática - en diez horas -(módulo de 1 crédito) http://sirio.deusto.es/abaitua/konzeptu/ta/mt10h_es/index.html 2002

Aquesta web és una exposició del programa de l’assignatura d’Introducció a la traducció automàtica impartida pel professor Joseba Abaitua a la Universitat de Deusto.

L’interès de la traducció automàtica ve pel seu paper cabdal com a factor d’estímul de la tecnologia lingüística, com també per l’interès pràctic de proporcionar un instrument capaç de superar les barreres idiomàtiques en el nostre moment d’explosió de la informació.

Abaitua assenyala els mals resultats dels traductors automàtics d’abast generalista, dissenyats per traduir qualsevol tipus de text; la via de futur es troba, segons ell, en la delimitació de l’àmbit de traducció d’un determinat programa a un camp en concret.

El programa de l’assignatura continua amb una ressenya històrica de la traducció automàtica, des de els seus inicis vers 1940, com també de les metodologies usades en la traducció automàtica.

traducció basada en regles (Rule-based Machine Translation, RBMT)

traducció basada en analogies (Analogy-based Machine Translation, ABMT).

Finalment, hi inclou una bibliografia.

Napier, Marieke: The Soldiers are in the Coffee – An Introduction to Machine Translation http://www.cultivate-int.org/issue2/mt/ Octubre 2000

Aquesta pàgina web tracta sobre els problemes de la traducció automàtica i de les seves perspectives de futur.

Napier comença amb la identificació del concepte de traducció automàtica. La definició que en dóna l’Associació Europea per a la Traducció Automàtica com a l’ús d’ordinadors en la tasca de traduir textos d’un llenguatge natural a un altre, tot i ser correcta simplifica excessivament el procés de traducció automàtica, d’ací els problemes de la traducció automàtica, perquè els fracassos de la traducció automàtica apareixen més greus a causa de les expectatives que s’hi han donat.

La traducció automàtica és important, per una banda, per les qüestions filosòfiques que planteja en l’estudi del llenguatge, cosa que porta a la qüestió de preguntar-nos si les màquines arribaran a pensar; per altra banda, en una perspectiva més pràctica, la traducció automàtica reduiria la dificultat –i el cost econòmic- de la traducció, imprescindible en entitats multilingües com ho és, per exemple, la Unió Europea.

Si a hores d’ara, no existeix un sistema eficaç de traducció automàtica és a causa de les dificultats que comporta la comprensió del llenguatge a causa dels fenòmens de polisèmia, homonímia i sinonímia. Napier és del tot conscient d’aquesta limitació; per això titula aquest article The Soldiers are in the Coffee, frase que resulta d’una traducció automàtica del francès Les soldats sont dans le café (= Els soldats són al cafè); aquesta traducció és incorrecta perquè, en anglès, coffee significa únicament cafè com a beguda no pas com a establiment on es serveix cafè, un traductor humà no hauria comès pas aquest error i, en anglès, hauria escrit The Soldiers are in the Café. L’autor d’aquest article també es refereix a les postures dels escèptics en matèria de traducció automàtica com ara Melby i els autors de l’article Mad Translation.

Les limitacions de la traducció automàtica fan que no funcioni bé en la traducció de textos literaris, els quals, però, són un percentatge molt reduït de la traducció que cal fer. La traducció automàtica funciona quan no cal un coneixement del món real; això ens porta a establir que només es poden sotmetre a traducció automàtica textos escrits en un llenguatge controlat, mitjançant instruments com ara un diccionari, tesaurus o sèries d’equivalències lingüístiques. Això ens obliga a concebre els traductors automàtics no pas com a instruments generalistes sinó concentrats en un camp específic.

L’article continua amb una breu exposició de la història de la traducció automàtica i de les seves perspectives dins de la Unió Europea; en les conclusions, Napier defineix la traducció automàtica com un misteri, un camp que encara està per desenvolupar.

Hutchins, John: The development and use of machine translation systems and computer-based translation tools http://www.foreignword.com/Technology/art/Hutchins/hutchins99.htm 1999

Ací es tracta de la ponència que John Hutchins, professor de la Universitat East Anglia de Norwich (Anglaterra), va presentar al International Symposium on Machine Translation and Computer Language Information Processing, celebrat del 26 al 28 de juny de 1999 a Pekín.

Segons Hutchins, hi ha quatre tipus principals de demanda en l’àmbit de la traducció automàtica:

traduccions d’una qualitat comparable a les dels traductors humans; aquesta és la demanda tradicional

traduccions d’un nivell més baix de qualitat, útils només per fer-se una idea del contingut del document original

traduccions entre participants en comunicacions interpersonals (correspondència telefònica o escrita)

traducció entre sistemes d’informació multilingües

Enumerades aquestes demandes de traducció, l’autor passar a repassar la història de la traducció automàtica i dels seus primers usos per institucions governamentals, és a dir, per institucions no-comercials.

Com la majoria dels teòrics en la matèria, Hutchins acaba acceptant que la traducció automàtica per ser eficaç necessita que el text original estigui escrit en llenguatge controlat, per així evitar els problemes d’homonímies i polisèmies que fan fracassar els programes de traducció automàtica, incapaços de comprendre el significat de les paraules.

Després, es dedica a analitzar els programes de traducció, amb els seus components, els sistemes ideats per a ordinadors personals, l’ús de la traducció automàtica per a documents, així com les necessitats i desenvolupaments futurs.

L’article acaba amb una  comparació entre la traducció mecànica i la humana; de fet aquesta és la qüestió en què es tracta el sentit de la traducció automàtica.

Hutchins admet que, en la traducció de textos legals o literaris, la traducció humana resulta superior; ara bé, quan es tracta d’aconseguir una traducció ràpida, no gaire exigent i, sobretot, de gran quantitat de textos, dotats d’una estructura molt repetitiva; en l’intercanvi d’informació, no resultarà útil per a la correspondència comercial però sí per a la traducció de cartes personals, com també per a la creació de resums de documents d’internet.

Wikipedia: Machine translation http://en.wikipedia.org/wiki/Machine_translation

Aquest article de Wikipedia, una enciclopèdia creada per usuaris d’internet, exposa la definició de traducció automàtica (traducció d’un llenguatge natural a un altre mitjançant un ordinador) i n’explica breument la història. També hi enumera les dificultats de la traducció automàtica i en mostra el funcionament.

Google: PMF pel Traductor de Pàgines Web http://www.google.com/intl/ca/help/faq_translation.html

Google ofereix un servei de traducció a l’anglès de pàgines escrites originalment en alemany, espanyol, francès, italià i portuguès. Les qüestions incloses a la secció de Preguntes Majoritàriament Formulades del Traductor del google són:

Què és una "traducció automàtica"?

Què signifiquen els mots "tradueix aquesta pàgina" que puc veure sota els resultats de recerca?

Quins idiomes poden ser traduïts a l'anglès?

Quan hi incloureu altres idiomes?

La traducció no és tan bona com hauria de ser. La podeu millorar?

Per què no tots els resultats en llengües traduïbles tenen un enllaç de traducció?

Està el Google planejant d'oferir un formulari en el que jo hi pugui posar qualsevol text que vulgui i tenir-lo traduït?

La resposta a la pregunta e porta a haver d’explicar la principal limitació de la traducció automàtica: no poder partir d’una comprensió del significat de les paraules; el software actual, expliquen, encara no es troba prou desenvolupat per resoldre aquest problema, ara bé, els enginyers i lingüistes hi estan treballant.

Morneau, Rick: The Lexical Semantics of a Machine Translation Interlingua http://www.eskimo.com/~ram/lexical_semantics.html 2004

      A partir d’un estudi sobre els diferents tipus de paraules existents en una llengua (verbs, substantius, adjectius, pronoms, adverbis, conjuncions, preposicions, etc), ací es donen indicacions sobre com construir la interlingua d’un programa de traducció automàtica.

      Hi ha programes de traducció automàtica que treballen amb un parell de llengües (la de sortida i la d’arribada) mentre que la majoria es basen en una interlingua i, per tant, el que fan es traduir de la llengua original a la interlingua i de la interlingua a la llengua d’arribada. El disseny d’una interlingua necessita de l’estudi de l’estructura de les paraules de les llengües.

Programes de traducció automàtica http://www.torsimany.com/docscat/cpd027hd.htm

      Aquest document fa una explicació breu sobre la traducció automàtica; comença donant-ne una definició (la traducció d’un document per mitjà d’ordinadors i programes, sense intervenció humana) i assenyalant-ne un dels principals problemes: la manca d’utilitat real de molts dels programes existents al mercat. Segons els autors, la traducció mecànica es troba entre dos extrems: programes que es limiten a substituir paraules i programes capaços de comprendre el sentit d’una frase; en aquest darrer cas, l’existència d’aquesta mena de programes s’esmenta només com a hipòtesi, donant a entendre que, en realitat, no n’hi ha.

Un problema de la traducció automàtica és l’elevat cost dels programes que han de ser concebuts per a un parell determinat de llengües i concebut segons una determinada direcció. Malgrat les limitacions que, a primera vista, hauria d’haver-hi, en català s’han desenvolupat uns quants programes que han arribat a ser productes comercials; la seva eficàcia depèn de la qualitat del diccionari bilingüe i de la seva capacitat per relacionar cada paraula amb el seu context. Per ser útils de debò, aquests programes necessiten estar restringits a un determinat àmbit temàtic –requisit indispensable per eliminar les ambigüitats causades per les polisèmies i homonímies-, disposar d’un bon programa i estar adreçats a un públic capaç de comprendre’ls. Alguns d’aquests programes poden fer una anàlisi sintàctica de la frase i així traduir He was loved by Ruth per La Ruth l’estimava amb el que això significa de passar de la veu passiva de l’anglès a l’activa del català i evitar, doncs, una traducció com ara Ell era estimat per la Ruth que, tot i ser correcta, resultaria artificiosa i allunyada de la parla habitual. Mitjançant els patrons semàntics superficials, alguns d’aquests programes poden comprendre el significat de la frase i, així, traduir correctament el verb anglès to run que si té un subjecte humà significa córrer (The boy is running/ El noi corre), si el seu subjecte es refereix a una màquina, aleshores vol dir funcionar (The computer is running/ L’ordinador funciona). En aquest cas, la qualitat depèn del tipus d’analitzador sintàctic que es faci servir i de la facilitat de la transferència sintàctica entre les llengües d’origen i de destinació; per això una traducció del francès al català tindrà més probabilitats de reeixir que una traducció del francès a l’anglès.

Els programes de traducció automàtica que analitza es poden classificar en:

eines amb un contingut lingüístic baix o nul: el de l'empresa AutomaticTrans (el traductor originat al diari El Periódico), el Construlex (del Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i l'Odontolex (Incyta, 1997)

el grup format pels programes amb marcat contingut lingüístic: el programa SALT-2, l'Ara, l'interNostrum i el traductor de l'empresa Incyta (actualment de Sail-Labs). Dins d'aquest grup està previst a més, l'aparició d'un nou conjunt de programes Català/Anglès/Català i Català/Espanyol/Català  creats per l’empresa Sail-Labs

El SALT-2, de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, o la seva variant per al català oriental Ara (de l'enpres Autotrad)

L'interNostrum és un projecte de la Universitat d'Alacant i està finançat per la Caja de Ahorros del Mediterráneo. En principi ha de desenvolupar un traductor del castellà a les variants estàndards del català (central, valenciana i insular), si bé també es preveu, en un futur pròxim, la traducció inversa

L’èxit total de la traducció s’aconseguiria amb uns programes que traduïssin partint de la comprensió del sentit d’una frase, els quals, però, ara per ara no existeixen ja que es troben en fase d’investigació.

Demos, Kristin; Frauenfelder, Mark: Machine Translation's Past and Future http://www.wired.com/wired/archive/8.05/timeline.html. Maig 2000

      Ací es presenta una cronologia de la traducció automàtica, publicada a la revista Wired; la seva primera fita sembla ser 1629, quan Descartes va proposar la creació d’un llenguatge universal en què els conceptes equivalents en diferents llengües compartirien un mateix símbol; des d’aquest fet, es passa directament a 1933 quan Petr Smirnov- Troyanskii va patentar un mecanisme capaç de substituir les arrels de les paraules per les de les seves paraules equivalents en un altre idioma, i després ja es continua amb els inicis de la traducció automàtica el 1949 i amb la creació del programa de Yehoshua Bar-Hillel el 1952.

Tanmateix, aquesta cronologia, elaborada l’any 2000, continua fins 2264; per tant, barreja fets demostrables –els esdevinguts entre 1629 i 2000- amb unes prospeccions de futur que, com és natural, són totalment hipotètiques. Això resta interès a aquest document ja que evidencia una manca de rigor metodològic. Per cert, les prediccions que fa per a principis del segle XXI, es compliran o no?; de les que fa per a mitjans del segle XXIII no podrem comprovar-ne l’encert o el desencert.

 3.4.WEBS D’ORGANITZACIONS

  3.4.1.RELACIÓ DE WEBS CONSULTADES

a)   EAMT Welcome to the Web site of the EAMT http://www.eamt.org/

b)  Machine translation http://www.kluweronline.com/issn/0922-6567 2004

c)   Center for Machine Translation http://www.lti.cs.cmu.edu/Research/CMT-home.html

d)  Mowatt, David: Machine Translation Companies http://www.ccl.umist.ac.uk/ra/dmowatt/mt-companies.html 1999

  3.4.2.COMENTARI DE LES WEBS

EAMT Welcome to the Web site of the EAMT http://www.eamt.org/ 

      Aquesta és la web de l’EAMT (European Association for Machine Translation = Associació Europea per a la Traducció Automàtica); juntament amb l’AMTA (Association for Machine Translation in the Americas = Associació per a la Traducció Automàtica a Amèrica http://www.amtaweb.org/) i l’AAMT (Asian-Pacific Association for Machine Translation = Associació per a la Traducció Automàtica a l’Àsia i el Pacífic http://www.aamt.info/), constitueix la IAMT (International Association for Machine Translation = Associació Internacional per a la Traducció Automàtica)

      L’EAMT és una organització sense ànim lucratiu creada el 1991 i establerta a Suïssa. Les seves activitats consisteixen a organitzar congressos i debats sobre Traducció Automàtica, així com en la publicació de la revista Machine Translation News International (MTNI); aquesta revista, publicada conjuntament amb l’AMTA i l’AAMT, apareix tres vegades a l’any i tracta d’anuncis de propers esdeveniments (actes, conferències, exposicions), notícies de fets que ja hagin tingut lloc, productes i recerca.

Machine translation http://www.kluweronline.com/issn/0922-6567 2004

      Aquesta és la web de la revista Machine Translation; presenta un llistat de tots els articles més consultats d’aquesta revista; informa de qui és l’editor de la revista: Harold Somers, del Centre de Lingüística Computacional de Manchester (Anglaterra, Regne Unit); en l’edició d’aquesta revista també hi col·labora la Universitat de Maryland (Baltimore, EUA)

 

Center for Machine Translation http://www.lti.cs.cmu.edu/Research/CMT-home.html

      El Center for Machine Translation de l’escola d’informàtica de la Universitat Carnegie Mellon, fundat el 1986, es dedica a la recerca avançada de tecnologies per al processament del llenguatge natural centrant-se en l’estudi de la traducció automàtica.

 

Mowatt, David: Machine Translation Companies http://www.ccl.umist.ac.uk/ra/dmowatt/mt-companies.html 1999

      Ací, s’ofereix un llistat de totes les companyies conegudes de Traducció Automàtica, dedicades a la creació de programari capaç de traduir frases de qualsevol tipus de text. El nom de cada producte disposa sempre d’un link que porta a la pàgina web que el descriu.

 3.5.SERVEIS DE TRADUCCIÓ A INTERNET

Ací fem un breu comentari sobre tres traductors automàtics que es troben a Internet:

 

Machine Translation http://www.alphaworks.ibm.com/aw.nsf/html/mt 2001

      Ací es pot accedir al servei de traducció automática alphaworks que ofereix serveis de traducció tant de webs com de textos.

 

Real-time E-mail Machine Translation http://www.t-mail.com/cgi-bin/tsail 1997-2003

      Aquest programa ofereix traducció immediata d’e-mails, textos i pàgines web en una àmplia gama de parelles d’idiomes. També avisen que la traducció automàtica no resulta comparable a la humana.

 

Foreignword.com TranslateNow! http://www.foreignword.com/Tools/transnow.htm 2000-2001

      Aquest és un programa que ofereix traducció a partir de trenta-vuit idiomes diferents; adverteix que la traducció automàtica no resulta pas tan bona com la humana però que resol el problema de necessitar una traducció ràpida i assequible.

 

 

4.CONCLUSIONS FINALS

4.1.EXEMPLES DE TRADUCCIÓ

4.2.LES PERSPECTIVES DE LA TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA

 

4.1.EXEMPLES DE TRADUCCIÓ

      Ací hem decidit basar les nostres conclusions finals sobre la traducció automàtica no sols en la lectura d’articles i pàgines web sinó en exemples de traducció automàtica realitzats personalment.

      Aquestes traduccions s’han realitzat amb el programa de traducció existent a Internet http://www.comprendium.es/index_demo_text_ca.html.

  4.1.1.ANGLÈS/CATALÀ

      Per provar l’eficàcia del traductor en textos originals en anglès, hem seleccionat per a la traducció la web The Jesus Puzzle (http://pages.ca.inter.net/~oblio/jhcjp.htm)  així com també tota una sèrie de breus cançons infantils.

      The Jesus Puzzle és un assaig històric sobre la figura històrica de Jesucrist i els orígens del cristianisme.

Aquesta traducció és un text de dotze pàgines; per no estendre-nos-hi excessivament assenyalarem només deu de tots els errors de traducció que fan que el text resulti inservible no ja com a traducció sinó com a simple mitjà d’entendre el significat del text original:

1)  pel ComteDoherty:  L’autor del text es diu Earl Doherty; el traductor ha confòs Earl, nom propi, amb el nom comú earl, que vol dir comte

2)  Caiguda 1997: la traducció correcta de Fall 1997 hauria estat Tardor 1997; en anglès, fall tant pot voler dir caiguda com tardor

3)  Dibuixava Universitat a Madison: es refereix a la Universitat Drew a Madison, Nova Jersey (EUA); el traductor ha confòs el nom d’aquesta universitat (Drew University in Madison, New Jersey) amb drew, que en anglès és el passat del verb draw (=dibuixar)

4)  Aquell Jesús era un home (...) podria semblar que fos una proposició bastant sincera. La traducció correcta hauria hagut de ser Que Jesús era un home (...) podria semblar una afirmació bastant segura. Noti’s el canvi de significat del text en l’una i l’altra versió. El text original era That Jesus was a man (...) might seem to be a fairly straightforward proposition

5)  Al segle de primera part de correspondència cristiana; aquesta frase, incomprensible, hauria hagut de ser En la documentació cristiana de la primera part del segle primer (In the first half century of Christian correspondence)

6)  L'historiador romà Tacitus (Annals 15:44), el primer escriptor pagà per parlar de Jesús com a home és crucificat per Pilate Qui fou crucificat per Pilat, Jesús o Tàcit?, el redactat d’aquesta frase no ho deixa pas clar. La frase The Roman historian Tacitus (Annals 15:44), is the first pagan writer to speak of Jesus as a man crucified by Pilate hauria calgut traduir-la per L’historiador romà Tàcit (Annals 15:44) és el primer escriptor pagà a dir que Jesús fou un home crucificat per Pilat

7)  els romans a penes s'haurien quedat un disc de les crucifixions incomptables al voltant de l'imperi que té al segle aquesta frase no té cap sentit, la traducció correcta de l’original the Romans would hardly have kept a record of the countless crucifixions around the empire going back a century hauria hagut de ser Difícilment, els romans haurien dut un registre de les incomptables crucifixions executades a tot arreu de l’Imperi un segle enrera

8)  A través d'aquest drama d'estalvi, Crist ha subjugat els alcohols de dimoni de l'aire; la frase Through this saving drama, Christ has subjugated the demon spirits of the air hauria calgut traduir-la per A través d'aquest drama de salavació, Crist ha subjugat els esperits dels dimonis de l'aire. L’error s’ha produït perquè en anglès saving tan pot voler dir estalvi com salvació, i spirit tan pot ser alcohol com esperit. El doble significat de spirit ha generat també d’altres frases absurdes en el text com ara aquesta És Déu, a través de l'Alcohol, que ha donat aquest evangeli presentada com a traducció de It is God, through the Spirit, who has supplied this gospel.

9)  Que el Matthew i Luke siguin reexplotacions de Marca (traducció de Mark, nom de l’evangelista Marc) amb l'extra, principalment ensenyant, se sumava el material, és ara gairebé universalment acceptat Que potser té algun significat aquesta frase en català? That Matthew and Luke are reworkings of Mark with extra, mostly teaching, material added, is now almost universally accepted vol dir que Mateu i Lluc són reelaboracions de Marc amb material extra afegit, sovint de caràcter doctrinal, és ara acceptat gairebé universalment (pel context, sabem que ens estem referint als evangelis atribuïts a Mateu, Lluc i Marc).

10)              Els grans caràcters de la història de Jesús (The great characters of the Jesus story) hauria de dir Els grans personatges de la història de Jesús;  character vol dir caràcter però també personatge

 

Per poder veure els textos sencers del document original i de la traducció, cal clicar ací

 

En les cançons infantils, alguns dels errors de traducció han estat aquests:

 

a)  I?m que se'n va al meu grandma?s; no ha sabut traduir I’m forma apostrofada de I am, igual com ha considerat intraduïble la paraula grandma pel sot fet de dur-hi una partícula apostrofada, cosa molt freqüent en anglès; com pot veure’s aquesta frase no té cap sentit; la traducció correcta de la frase original I’m going to my grandma’s és Me’n vaig a casa de l’àvia

b) I?m que tria groc floreix; la traducció de la frase I’m picking yellow flowers és cullo flors grogues, un dels errors d’aquesta frase és traduir yellow flowers no pas per flors grogues sinó per groc floreix

c)  I’m fine, thank you (estic bé, gràcies) ho ha traduït per I?m multar, gràcies. Ha confòs fine (=bé) amb el verb To fine (=multar)

d) I?d com ensenyar el món per cantar es presenta com a traducció de I’d like to teach the world to sing (=m’agradaria ensenyar el món a cantar); like en anglès tant és agradar com com; ha triat el significat incorrecte

e)  I’d like to hold it in my arms And keep it company (=m’agradaria tenir-lo als meus braços i fer-li companyia) es tradueix per I?d agradar tenir-ho a les meves armes I quedar-se'l companyia. Arms tant és armes com braços; cal tenir en compte que aquesta és una cançó de contingut pacifista

f)   Història a nou Maths a les deu a deu (History at nine Maths at ten to ten); Música i PE fins a la meitat per davant de tres (Music and PE Till half past three). Aquesta traducció indica que el programa no entén el sistema anglès de dir les hores; les traduccions correctes són Història a les nou, Mates a tres quarts i cinc de deu; Música i PE fins a dos quarts de quatre

g)  Aquí vinguts el Salt de mones amunt i avall aquí mostra la incapacitat del programa per  comprendre la sintaxi anglesa; la frase original era Here come the monkeys Jumping up and down (=aquí vénen les mones saltant amunt i avall)

h) La font ha desaparegut podria ser una bona traducció de Spring has gone; ara bé, després d’aquesta frase ve Summer’s here (=l’estiu és aquí), aquest context ens indica, doncs, que la traducció correcta és la primavera se n’ha anat; l’error ve dels dos significats que, en anglès, té spring: font o bé primavera

  4.1.2.ESPANYOL/CATALÀ

      En aquest cas, les traduccions no han estat tan dolentes com en les d’anglès català; aquest major encert (o bé, menor desencert) cal atribuir-lo al fet que l’espanyol, sent com és una llengua romànica, té una gramàtica i un lèxic força més semblant al català que no pas l’anglès; tot i així, encara s’han produït alguns errors:

a)   Dues Germanes 2001: XI Torneig Internacional d'Escacs; la frase original era Dos Hermanas 2001: XI Torneo Internacional de Ajedrez, indicant que el torneig d’escacs tenia lloc a la localitat espanyola de Dos Hermanas; resulta impossible, doncs, ensenyar el traductor a distingir entre noms propis i noms comuns

b)   amb l'aparició de dos apòcrifs, "Juan de Mairena" i "Abel Martín", més un tercer que es crida com el poeta; la frase original con la aparición de dos apócrifos, "Juan de Mairena" y "Abel Martín", más un tercero que se llama como el poeta [Antonio Machado] hauria calgut traduir-la amb l'aparició de dos apòcrifs, "Juan de Mairena" i "Abel Martín", més un tercer que es diu com el poeta; el traductor ha fallat a causa dels dos significats de se llama; una mostra més de la incapacitat del traductor per triar entre dos possibles significats d’una paraula o expressió

 4.2.LES PERSPECTIVES DE LA TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA

      Després de cinquanta anys d’investigació en el camp de la traducció automàtica, els resultats han estat, més aviat, decebedors.

No s’ha aconseguit un programa eficaç de traducció automàtica a causa de les dificultats que tenen els ordinadors per al tractament del llenguatge natural; el llenguatge natural és ambigu a causa dels fenòmens de polisèmia (una paraula amb diferents significats), homonímia (diferents paraules amb la mateixa forma) i sinonímia (diferents paraules amb el mateix significat); a més el llenguatge natural es troba condicionat per factors extralingüístics com ara les convencions socials o culturals dels seus usuaris. Aquestes són les causes de gran part dels errors comesos pels programes de traducció automàtica els quals poden o bé produir textos sense cap sentit o bé traduccions amb un significat diferent del text original.

      Alan K. Melby, un dels principals escèptics, és perfectament conscient que dissenyar un programa realment capaç de comprendre el llenguatge natural significaria dotar-lo de facultats privatives de l’espècie humana, com ho són ara la capacitat de triar i decidir sota la seva responsabilitat, allò que Melby denomina agència; això ens duria al problema filosòfic de la intel·ligència artificial: si aconseguíssim crear intel·ligència artificial de debò, és a dir, un programa totalment capaç de pensar i raonar com el cervell humà, aleshores, no hauríem construït una màquina sinó un replicant, terme que ací agafem de la pel·lícula Blade Runner per designar un mecanisme d’intel·ligència artificial tan perfecte que tindria les mateixes capacitats intel·lectuals i emocionals d’una persona; lògicament, el replicant no voldria pas sotmetre’s a les nostres ordres, tal com ho fan les màquines, sinó viure la seva vida tal com ho fem les persones.

Vistos aquests resultats, alguns dels defensors de la traducció automàtica opten per considerar el text obtingut per traducció automàtica un esborrany que cal revisar fins obtenir la traducció final. Naturalment, això ens porta a fer intervenir de nou el traductor humà en funció ara no ja de creador de la traducció sinó de corrector; a més, hi ha un altre problema, el text esborrany pot ser tan deficient que al corrector li resulti més còmode treballar amb el text original i acabar fent la traducció ell mateix.

      Una altra solució seria dissenyar programes no pas concebuts per traduir qualsevol tipus de text sinó textos d’una determinada àrea temàtica; així, diuen, s’eliminen gran part de les ambigüitats del llenguatge natural; per exemple, si, en anglès, bishop tant significa bisbe com alfil, en un programa de traducció anglès-català especialitzat en escacs l’única traducció possible de bishop seria alfil, i, a la inversa, si torre i cavall en anglès comú es tradueixen per tower i horse però en els escacs torre és rook, i cavall knight, especialitzar el programa resoldria aquest problema; d’aquesta manera rei ofegat, expressió que designa una situació que pot donar-se en una partida d’escacs, no ho traduiria pas per drowned king, que en llenguatge comú voldria dir rei ofegat però que per a un escaquista de parla anglesa no tindria cap sentit, sinó per stalemate, l’expressió del lèxic anglès d’escacs equivalent a rei ofegat.

      Tot i així, encara quedarien qüestions pendents; una persona no en tindria prou amb un programa de traducció automàtica sinó que se n’hauria de comprar un per a tots els àmbits temàtics en què treballi; si algú es dedica a la història i als escacs necessitarà dos programes diferents per evitar traduccions com ara the bishop of Barcelona per l’alfil de Barcelona o el cavall de Jaume I per James I’s knight, que, per a una persona de parla anglesa significaria no pas el cavall de Jaume I sinó el cavaller de Jaume I. Per tant, la traducció automàtica pot resultar cara. A més, malgrat tot, pot continuar havent-hi polisèmies i homonímies que puguin provocar errors de traducció; que potser en un text d’història escrit en anglès la paraula spirit no pot aparèixer-hi usada com a equivalent tant d’esperit com d’alcohol? Abans ja hem assenyalat com un traductor especialitzat en finances no sap distingir Bill, nom personal masculí, de bill, substantiu comú que significa factura.

      Segurament, argumenten els promotors de les màquines de traduir, l’ús més lògic de la traducció automàtica no seria pas en traduccions literàries, aptes per ser publicades per una editorial, sinó, simplement, traduccions funcionals que ens permetin si més no copsar el sentit general del text original. Però i si, fins i tot així, rebem un text amb frases sense sentit –i, per tant, inintel·ligibles- o, pitjor encara, amb frases amb sentit i gramaticalment correctes però amb un significat diferent, o fins i tot contrari, al del text original? La correspondència comercial d’una empresa acostuma a no tenir pas cap mena de pretensió literària però un error de traducció com els que cometen les màquines pot tenir conseqüències molt greus per al negoci.

      Aleshores, els defensors de la traducció automàtica necessiten fer un pas més enllà i proposar que si volem traduir mecànicament un text, ens cal evitar-hi paraules, girs sintàctics o frases fetes de significat dubtós, com ho seria, per exemple la frase la mare li va clavar dues castanyes a la filla, la qual, escrita en una novel·la, va provocar esgarrifança en una traductora estrangera que no sabia que, en català, això és una frase feta que no significa pas el que literalment voldria dir, potser per un moment aquella traductora va creure’s que Catalunya és un país de salvatges. Així arribem a la conclusió que per poder fer servir la traducció automàtica necessitem un llenguatge controlat; ara bé, en primer lloc, aquesta pràctica entra en contradicció amb la definició que, a hores d’ara, encara es dóna de traducció automàtica: traducció d’un llenguatge natural a un altre llenguatge natural per mitjà d’ordinadors o de programes informàtics sense intervenció humana. Els defensors d’aquesta solució admeten, ni que sigui inconscientment, que l’objectiu inicial de la traducció automàtica resulta impossible. Per altra banda, si hem de fer servir un llenguatge controlat ens caldrà codificar-lo i aprendre’l, tal com hem de fer en llenguatges documentals com ara una llista d’encapçalaments de matèries; aleshores, un procés de traducció automàtica haurà de seguir aquestes passes: llenguatge natural de sortida-llenguatge controlat-traducció mecànica-llenguatge controlat-llenguatge natural d’arribada; òbviament, passar un text de llenguatge natural a un llenguatge controlat i a la inversa és de per si una operació de traducció, que la màquina no podrà pas fer i que, segurament, requerirà la intervenció d’un professional ja que els emissors i destinataris dels missatges poden no dominar la tècnica del llenguatge controlat. Potser, malgrat tot, aquesta solució pot tenir una utilitat real en un àmbit multilingüe com ho són les institucions de la Unió Europea.

Ací fem ara al final una menció d’un fet denunciat per molts dels escèptics: avui dia hi ha empreses que comercialitzen –i, doncs, en fan publicitat- de programes de traducció que, pretesament, han d’aconseguir traduir textos en llenguatge natural. Tal com estan les coses, i vistos els resultats que han donat aquests programes un cop provats, això cal considerar-ho com una pràctica gens ètica; qui compra un producte és perquè creu que li donarà bon resultat, cosa que en traducció automàtica no és pas el cas.